Resultats de la cerca

Sembla que té l’origen en la cultura renana de Michaelsberg i la francesa de Chassey, cap al final del tercer millenni aC, arriba fins al bronze ple anglès 1500-1300 aC i té contactes amb els grups portadors del megalitisme i del vas campaniforme En la primera fase es caracteritza pels seus recintes, organitzats a la part alta de puigs, per a guardar-hi el bestiar i com a defensa, amb fosses concèntriques, terraplens i nombrosos passos, localitzats al S d’Anglaterra, amb límit septentrional al curs mitjà del Tàmesi En la segona fase, caracteritzada per sepultures sota grans…

En els anys centrals del segle XI el castrum Benavent estigué, com el castell Biscarri, del qual constituïa l’afrontació meridional —documents del 1055 i el 1078—, en mans del comdor Arnau Mir de Tost, el qual en el seu testament del 1071 en disposà en favor del seu nét Arnau i de la seva filla, la comtessa Valença Bernat Transver, feudatari dels comtes, que l’any 1077 ja havia donat a la canònica de Santa Maria de la Seu importants honors localitzats dins del terme del castell de Benavent, en el seu testament sacramental publicat l’any 1092 llegà el castell al seu fill Guillem…

El 67% el terme és ocupat per la vegetació natural degradada boscs i pins i extenses àrees de matolls els conreus són localitzats als vessants baixos, on formen feixes L’agricultura, bàsicament de secà 342 ha, produeix cereals, ametllers i oliveres, que s’han expandit a expenses de la vinya, actualment desapareguda el regadiu 39 ha d’hortalisses aprofita aigües temporals dels barrancs de Foral i d’Alfafara La propietat de la terra és bastant repartida, i predomina el règim d’explotació directa Els ramats ovins aprofiten els pasturatges naturals Antigament hi hagué un actiu comerç…

Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als Països Catalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV

El terme és drenat, a més, pel barranc de la vall d’Aura, que aflueix al Matarranya ja dins el municipi de la Freixneda Gran part del terme 1 087 ha és cobert de pinedes i brolla de romaní Els cereals 181 ha, especialment de blat, les oliveres 598 ha i la vinya 67 ha són els principals conreus de secà patates, hortalisses, cereals i farratge són els conreus de regadiu 53 ha, localitzats vora el Tastavins i el Matarranya i regats per una séquia que pren l’aigua del primer La ramaderia bestiar oví, cabrum i porcí i la cria d’animals de granja complementen les activitats econòmiques…

El poble de Rasiguèras és situat a 120 m d’altitud, prop de la riba esquerra de l’Aglí, en la seva confluència amb la riera de Termena Una de les primeres mencions d’aquest indret data de l’any 1064, quan els marmessors de Guadall, entre els quals consta la seva esposa Ermengarda, lliuraren a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, entre d’altres deixes, l’alou de Radigeres No es disposa fins a l’actualitat de notícies documentals referents a l’edat mitjana de la seva església parroquial, dedicada a sant Joan Baptista Fou totalment refeta en època moderna Tot i així, la seva posició un xic…

Aquests fragments foren localitzats a la necròpoli paleocristiana entre els anys 1924-25, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 448 A i P 449 B Són de pedra calcària i les seves mides són 0,27 × 0,31 m A i 0,15 × 0,195 m B Es poden datar vers els anys 410 i 440 Els dos fragments podrien pertànyer a una mateixa peça El primer mostra parcialment una figura similar al Moisès del sarcòfag de Leucadius, i el segon presenta restes d’una petita figura acèfala, mig agenollada, igual a la figura d’Isaac del mateix…

La contractura o malaltia de Dupuytren consisteix en un engruiximent i una retracció progressius de l’ apo neurosi palmar , la membrana que recobreix els tendons i els músculs del palmell, que dóna lloc a deformitats i pèrdua de la funció dels dits de la mà La causa és desconeguda, i, en general, es presenta en homes de més de quaranta anys Al començament, l’engruiximent es manifesta per la formació progressiva d’uns petits nòduls subcutanis, localitzats a la zona del palmell corresponent al quart dit i el cinquè Els nòduls no són dolorosos, però impedeixen l’extensió completa…

És anomenada convulsió tònica quan la contracció és sostinguda i produeix una fixació de la zona afectada, i convulsió clònica quan alterna les contraccions de grups musculars sovint antagonistes i produeix els típics moviments desordenats Algunes convulsions reben el nom de la malaltia que les produeix, com les convulsions epilèptiques, histèriques, tetàniques, etc