Resultats de la cerca

Debutà el 1973 amb Luces de mis zapatos i dos anys més tard intervingué en la pellícula collectiva Las sorpresas Però no pogué seguir treballant en el cinema fins que, el 1983, l’Institut Nacional de Cinematografia del seu país donà suport als debutants i als projectes ajornats de realitzadors que feia deu anys que havien donat les seves primeres passes Li arribà el prestigi internacional amb La historia oficial 1985, una crònica de les seqüeles de la dictadura que es convertí en la pellícula argentina més guardonada de la història entre altres premis, rebé els guardons a la millor actriu i…

Fundada per l’industrial Lluís Suñer i Sanchis Alzira, Ribera Alta, 19 de març de 1910 — 22 d’agost de 1990, experimentà una forta expansió en el camp dels gelats, les granges avícoles i els preparats alimentaris Pertanyien al mateix grup Cartonatges Suñer cartó i manipulats, Plàstics d’Alzira, Ibercolor colorants i altres El 1991 Avidesa fou adquirida pel grup alimentari Conelsa, que la vengué a Nestlé 1993, mentre que Cartonatges Suñer fou venuda al capital de risc italià Cragnotti & Partners 1992

Format a la Llotja de Barcelona Establert a París el 1924, fou influït pel purisme de Le Corbusier, Ozenfant i el cubisme Exposà el 1936 amb els surrealistes a Nova York Restà gairebé desconegut fins a la gran retrospectiva que el Centre National d’Art Moderne li féu, a París, el 1972 Palesà una gran preocupació pel vigor compositiu i la simplicitat cromàtica més depurada Les seves obres més representatives són natures mortes

Fidel als Borbó, s’exilià d’Espanya el 1808 i no hi tornà fins a la reinstauració de Ferran VII, de qui esdevingué pintor de cambra el 1816 Fou protegit de Godoy, sobre la personalitat del qual pintà unes interessants allegories 1806 Museo Lázaro Galdiano, Madrid Estudiós de la història de l’art, fou el primer conserge del Museo del Prado —càrrec que en l’època equivalia a sotsdirector i, de fet, director efectiu—, del 1819 a la seva mort, i en redactà el primer catàleg 1819

Descendent d’una família de músics, rebé les primeres lliçons del seu pare, i un oncle seu fou el compositor de la primera òpera escrita a l’Uruguai A quinze anys debutà com a violinista, i el 1884 una beca li permeté viatjar a París, on estudià al conservatori amb H Leonard violí i Th Dubois composició Establert a la capital francesa, treballà com a violinista El 1887 formava part de l’orquestra del Teatre del Châtelet, i acompanyà Pauline Viardot en els concerts parisencs de l’època, ja al final de la seva carrera com a cantant El 1889 tornà a Montevideo, on fundà una escola de música, l’…

Deixeble de C Chávez composició al Conservatori de Ciutat de Mèxic, s’encarregà del cor d’aquest centre a partir del 1928 L’any 1938 fundà el Coro de Madrigalistas, que dirigí fins el 1965 Gran dinamitzador de la vida musical de la seva ciutat natal, exercí diversos càrrecs públics dins l’àmbit musical, com el de director de la Secció Musical del Ministeri d’Educació de Mèxic 1946-51, president de la Liga de Escritores y Artistas Revolucionarios, fundador i president de l’Asociación de Juventudes Musicales, fundador i president de la Liga de Compositores de México, iniciador de l’Instituto…

Estudià piano amb E Drangosch i contrapunt i composició amb E Fornarini El 1923 es traslladà a Tucumán, on exercí un important paper com a dinamitzador musical Fou professor, pianista, compositor i director d’orquestra Ocupà el càrrec de director de l’Instituto Musical de Tucumán i ensenyà a l’Escuela Normal de Música, al Conservatorio Provincial de La Plata i al Conservatorio Nacional de Música Destacat pianista, formà part del Grupo Renovación i fou membre fundador de la Liga de Compositores de la Argentina 1948 La seva obra fa servir un llenguatge tonal i hi són presents elements melòdics…

Inicià els seus estudis de cant el 1914 al Conservatori de Madrid, i després els continuà al de Milà Debutà al Teatro Real el 1916 amb Els pescadors de perles de Bizet i després ho feu a Milà amb Cavalleria rusticana Inicià una important carrera operística, que portà a terme en teatres espanyols i italians, fins que el 1925 aparegué al Teatre Tívoli de Barcelona amb la comèdia lírica de Lambert Por una mujer Poc després, especialitzat en el gènere líric espanyol sarsuela i comèdia, formà part de la Compañía Lírica Nacional, amb la qual actuà arreu de l’Estat espanyol L’any 1928 estrenà…

Estudià cant a Buenos Aires i Madrid i el 1974 debutà a Lisboa en el paper de Turiddu de Cavalleria rusticana Posteriorment desenvolupà una intensa carrera en teatres alemanys i el 1977 fou l’Edgardo de Lucia di Lammermoor al Teatro alla Scala de Milà Un any després cantà La Traviata en el seu debut a la Metropolitan Opera House de Nova York i posteriorment actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires 1982, amb Tosca , i al Covent Garden de Londres 1984, amb L’elisir d’amore , a més de cantar al Festival de Salzburg Ha actuat també al Gran Teatre del Liceu en diverses ocasions, per exemple…