Resultats de la cerca
Es mostren 208 resultats
Arcadi Llistar i Escrig
Historiografia catalana
Historiador.
Autor de la Historia de la Provincia de Castellón 1887, premiada als Jocs Florals de Lo Rat-Penat 1886 L’obra, que comença amb la mítica fundació de Castelló pels grecs i acaba amb la proclamació d’Alfons XIII com a rei, s’inscriu en la historiografia romàntica d’inspiració liberal Tots els grans esdeveniments polítics i militars del passat local –guerra de la Unió, Germanies, guerra de Successió, guerra del Francès, guerra Carlista– són interpretats com una lluita secular dels castellonencs per la llibertat A més, collaborà en la Revista Castalia amb la publicació d’ Anales de…
regne
Religió
En la visió mítica de l’univers, poder d’una divinitat i lloc on s’estén.
goja
Folklore
Figura mítica femenina de la tradició popular de la Catalunya Vella, sobretot a la zona pirinenca.
És una derivació del mite de l’esperit de les aigües, present en totes les cultures, amb elements que l’aproximen a les variants germàniques d’aquest mite La imaginació popular descriu les goges com unes dones d’una gran bellesa, sovint vestides ricament, que habiten en palaus sota les aigües o en coves profundes, plenes de riqueses Solen dansar de nit, o bé renten roba als marges dels rius i dels estanys i l’estenen a la llum de la lluna el mortal que pot prendre'n una peça té la prosperitat assegurada Algunes llegendes narren el matrimoni entre un mortal i una goja, basat en la…
salamandra

salamandra
Calefacció
Estufa de ferro en la qual hom crema antracita o llenya, i més modernament gas, proveïda d’una finestra amb mica que permet de veure el foc interior i de gaudir d’una part de la calor irradiada per la incandescència del combustible encès.
Fou inventada el 1743 per Benjamin Franklin, que l’anomenà estufa de Pennsilvània És considerada el primer sistema modern de calefacció no integrada en la construcció, i permet una millor regulació de la combustió i un millor control dels fums que la llar tradicional, de manera que també suposa un estalvi de combustible El 1883 l’enginyer francès M Edmond Philibert Chaboche creà una versió d’aquesta estufa, que registrà amb el nom salamandre , nom que es generalitzà, evocant la salamandra mítica, animal fabulós que podia viure en el foc sense cremar-se Les estufes de Chaboche…
totemisme

Detall de la part superior d’un tòtem indi a Ketchikan, Alaska.
© Fototeca.cat-Corel
Etnologia
Religió
Sociologia
Conjunt de normes socials, obligacions i prohibicions, creences, usos, etc., difosos en nombroses civilitzacions anomenades ‘‘primitives’’, sobretot en cultures basades en la caça i l’agricultura.
Es fonamenten en la concepció d’una relació especial de parentiu o de concordança mítica i, doncs, de mútua protecció entre un grup sociocultural o un individu i el tòtem Considerat avantpassat mític i sovint divinitzat, el tòtem té sempre la funció d’estructurar la vida social i és font d’obligacions i prohibicions hom estableix l'endogàmia i múltiples tabús, sobretot alimentaris hom no pot matar ni menjar-se, sota pena de mort, l’animal totèmic i rituals cal prendre nombroses precaucions per tal d’evitar-ne el contacte, perquè és carregat d’una força perillosa o mana, etc Fenomen molt…
Tomás Hernández Burillo
Futbol
Futbolista conegut amb el nom de Moreno.
Ingressà al Futbol Club Barcelona 1951-56 després d’haver jugat a l’Atlètic Saragossa i a l’Osca Interior esquerre, formà part de la mítica davantera de les Cinc Copes, al costat de Basora, César, Kubala i Manchón Disputà 96 partits i marcà 51 gols Guanyà dues Lligues 1952, 1953, dues Copes del Generalísimo 1952, 1953 i una Copa Llatina 1952 La temporada 1952-53 jugà en tots el partits de Lliga i fou el segon màxim golejador del torneig amb 22 gols, només superat per Zarra A mitjan temporada 1955-56 fou cedit al Lleida, juntament amb els seus companys Basora i Gonzalvo III, però…
Teresa Costa-Gramunt
Literatura catalana
Poeta i narradora.
Dissenyadora especialitzada en exlibris Es donà a conèixer amb el llibre de narrativa breu El vel d’Harmonia 1991, premi Don-na 1990 Altres títols narratius són L’àngel incorruptible 1997 i L’ull de Polifem 2004 Més autobiogràfic és La crisàlide 2002, tot i que ha estat en la poesia on ha mantingut una publicació més continuada des de l’inicial Llibre d’Unai 1994 fins a Cinc visions 2006 i Sojorn a Roma 2007 L’ànima viatgera es manifesta en diversos llibres de poesia, però, sobretot, a Estampes de Cuba 2001, que recull un conjunt de proses poètiques sobre la vida oculta i màgica de l’illa Amb…
Telèmac
Mitologia
Heroi mític grec, fill d’Ulisses, al qual els antics atribuïren una sèrie d’aventures esdevingudes en el viatge que emprengué a la recerca del seu pare, absent d’Ítaca després de la guerra de Troia
.
Aquestes aventures possiblement constituïren un nucli èpic que el poeta de l'Odissea sabé integrar en el seu poema i que, actualment, i tal com aquesta ha pervingut, en formen una part La figura de Telèmac apareix sovint en les obres d’autors didàctics i moralistes —no solament antics— com a símbol de la fidelitat filial en el sentit originari de les contalles que fan referència a la seva figura, és possible que el problema bàsic tingui relació amb la successió del reialme d’Ítaca, quan Ulisses, per fi, hi torna Telèmac l’ajuda a castigar els pretendents La seva figura, malgrat l…
llinatge
Antropologia
Grup de persones que formen una unitat social pel fet de poder remuntar el seu origen a un mateix avantpassat comú conegut.
Els seus integrants es reconeixen mútuament com a parents L’atribució principal del llinatge es manifesta en la prohibició del matrimoni entre els seus membres exogàmia, encara que també incorpora, de forma variable, atribucions religioses, econòmiques, polítiques i culturals en general Aquesta unitat és central per al desenvolupament de la teoria del llinatge, que dominà l’antropologia social anglesa i després, l’antropologia cultural nord-americana des dels anys quaranta fins als seixanta Evans-Pritchard, un dels màxims representants de la teoria, defineix llinatge com un grup d’agnats,…
Miklós Perényi
Música
Violoncel·lista hongarès.
Nascut en una família de llarga tradició musical, a set anys fou admès com a alumne d’Ede Banda a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest Es perfeccionà amb Enrico Mainardi i es diplomà a l’Acadèmia de Música de Santa Cecília de Roma el 1962 Un any després fou guardonat al Concurs Internacional de Violoncel Pau Casals, celebrat a Budapest Continuà els estudis de perfeccionament a Puerto Rico amb Pau Casals 1965-66, que el convidà a participar en el Festival de Marlboro durant quatre anys consecutius Així mateix, ha estat convidat als festivals de Salzburg, Lucerna i Praga i ha fet gires…