Resultats de la cerca

Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella Canal de Navarrés i posteriorment organista de Xiva Foia de Bunyol Deixà composicions de tema religiós

Biografia S’inicià d’infant en la música als orfeons Canigó i de Sants, barri al qual sempre estigué molt arrelada, i hi feu també les primeres interpretacions com a actriu dramàtica posteriorment formà part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona El 1964 debutà com a cantant acompanyada del conjunt Els Quatre Gats, i des d’aleshores actuà amb continuïtat i realitzà nombrosos enregistraments discogràfics El 1965 publicà els seus dos primers àlbums, els singles, Anirem tots cap al cel i Gent , versions catalanes de cançons nord-americanes menys una, cosa que la convertí en un dels pocs…

Lluità a la primera guerra Carlina passà a França i a Amèrica, on fou músic improvisat Escriví zortzikos , que acompanyava amb la guitarra És l’autor de l’himne nacional basc, Gernikako Arbola

Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i Beethoven Fou…

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero…

Estudià musica i cant a l’Escolania de Montserrat amb el mestre Mas i Serracant També estudià a l’Acadèmia Granados, on fou un deixeble destacat i obtingué el premi de piano Més tard, es donà a conèixer, al Palau de la Música Catalana de Barcelona 1912, amb l’obra Canción de la Rosa Emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi fundà l’Orfeó Català i el conservatori, que duu el seu nom, a la ciutat de Camagüey Arran de l’èxit aconseguit, obrí representacions del conservatori a les ciutats de Nuevitas Camagüey, Ciego de Àvila i Morón Ciego de Ávila, Gibara Holguín i Holguín Músic ben…

Emigrà a l’Argentina Cursà els estudis per a professor de violí a la Universitat de Cuyo i feu cursos de perfeccionament amb els professors Alberto Lysy, L Spiller i B Ganneo Formà part de les orquestres simfòniques de la Universitat de Cuyo, Provincial de Resitencia Municipal del Mar del Plata i de la Universitat de San Juan S'incorporà també a l’Orquestra de Cambra de la Universitat de Sarmiento i de la província de Formosa Concertino Com a músic, en moltes d’aquestes orquestres destacà com a solista Exercí com a professor de violí i de música de cambra a les universitats de…

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi 1984 i…