Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
música repetitiva
Música
Música basada en la repetició constant, variada o no, de fragments melòdics o rítmics.
La música repetitiva, també anomenada sistemàtica en un principi, aparegué als Estats Units d’Amèrica cap a l’any 1960 i La Monte Young, Terry Riley, Steve Reich i Philipp Glass en foren alguns dels primers exponents Les seves tècniques s’inspiren sovint en músiques no occidentals, i la influència de John Cage fou determinant per als compositors esmentats Les expressions música repetitiva i música sistemàtica, especialment aquesta darrera, han perdut validesa en favor de música minimalista o minimalisme , terme generalitzat per a referir-se a l’estil o conjunt d’estils en qüestió
Centre de Documentació de la Música Contemporània
Música
Organisme fundat l’any 1986 per Joan Guinjoan, sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de crear un fons documental de la música contemporània catalana, amb partitures, escrits i documents fonogràfics.
El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de…
Ricard Vives i Sabaté
Arxivística i biblioteconomia
Disseny i arts gràfiques
Edició
Gravador i impressor.
S’installà a Vilanova i la Geltrú el 1918 Rebé formació de magisteri i belles arts a Barcelona i exercí de professor a l’Hospitalet de Llobregat S’especialitzà en l’edició de goigs, dels quals en publicà 1256 entre el 1947 i el 1985 Fou l’autor de la illustració amb xilografies i dibuixos, la lletra i algunes músiques de molts d’aquests goigs Fou autor també de llibres, com ara Les belles estampes xilogràfiques catalanes 5 volums, 1971 o L’ermita de Bellvitge i els seus goigs 1972
Lluís Gonzaga Jordà i Rossell
Música
Músic.
Estudià a Barcelona, on obtingué el primer premi de composició de l’Escola Municipal de Música 1887 El 1898 s’installà a Mèxic, on fundà el Quartet Jordà-Rocabruna i la revista “El Arte Musical” Escriví vint-i-dues sarsueles, estrenades a Mèxic, entre les quals es destaca Chin, Chun, Chan 1904, amb milers de representacions, que fou estrenada a Barcelona l’any 1906 Havent tornat, el 1916, fundà a Barcelona la Casa Beethoven, establiment dedicat a la música Escriví músiques escèniques per a obres d’autors catalans El metge improvisat , Els bandolers
Lou Harrison
Música
Compositor nord-americà.
Estudià amb H Cowell i A Schönberg, i posteriorment collaborà amb J Cage i edità obres de Ch Ives Ha escrit molt per a ballarins com M Cunningham Les primeres obres utilitzaren tècniques dodecatòniques o bé imitaren Ives i A Copland Més tard, les seves composicions passaren a reflectir interessos en cultures no occidentals, i sovint incorporaren instruments d’origen asiàtic Ell mateix construeix instruments capaços de tocar les seves músiques Sempre ha mostrat una preocupació molt particular per l’afinació justa És autor d’òperes com Rapunzel 1954 i obres orquestrals com Pacifika…
Joseph Haas
Música
Compositor alemany, deixeble de Max Reger.
Des del 1911 ensenyà composició a Stuttgart A partir de l’any 1921, les seves activitats se centraren a la Musikhochschule de Munic Assolí un estil individual combinant el domini contrapuntístic de Reger amb ldels romàntics tardans i una destacable presència de músiques populars desenvolupà una nova forma l’oratori folk Fou un miniaturista excellent, com ho demostren les seves cançons i peces per a piano En música, anà més enllà del que havia fet Reger, però sense gaires inquietuds progressistes Escriví òperes, misses i obres de cambra i d’orquestra L’any 1949 es fundà la Joseph…
música culta
Música
Qualsevol música basada en patrons complexos de teorització.
L’expressió música culta pren sentit en oposició a música popular categorització de la música És aplicable a tradicions musicals molt diverses, des de l’europea fins a l’àrab, l’índia o la japonesa, entre d’altres Des del punt de vista social, són músiques desenvolupades en ambients refinats i sovint molt lligades a les classes socials dominants Per aquestes raons, cal tenir en compte, també, que la idea de música culta és un concepte socialment molt subjectiu i que implica fàcilment unes connotacions elitistes, i per tant tergiversades, sobre la realitat del fenomen musical
Ojos de Brujo
Música
Formació de música mestissa.
Debutà el 2002 amb Vengue , però és amb Barí 2003 que explotà tota la seva creativitat en una síntesi de hip-hop , flamenc, funk , reggae i sonoritats ètniques Se'n vengueren més de 100 000 còpies i la gira de presentació els dugué a actuar arreu del món, amb concerts a Londres, Oslo, Budapest o Bogotà, que suscitaren crítiques entusiastes El mateix any obtingueren un premi de la BBC en la categoria de músiques del món Se'ls considera l’exponent més internacional de l’escena mestissa sorgida al principi de la dècada del 1990 a la ciutat de Barcelona
Simha Arom
Música
Etnomusicòleg francès d’origen alemany.
Músic d’orquestra de formació, ha estudiat sobre el terreny la complexitat de les músiques centreafricanes Ha recollit i enregistrat les pràctiques musicals de prop d’una seixantena d’ètnies, a partir de les quals n’ha descrit i analitzat els sistemes musicals És autor de diversos llibres i de nombrosos articles, i ha dirigit o collaborat en l’enregistrament d’algunes desenes de discos La seva obra més important és Polyphonies et polyrythmies instrumentales d’Afrique centrale structure et méthodologie 1985 Fou director del departament d’etnomusicologia del Laboratoire de Langues…
blue note
Música
Cadascuna de les notes obtingudes en rebaixar mig to els graus III, VII i, menys sovint, el V, de l’escala major.
És un recurs comú al blues , al jazz i a les músiques que hi estan relacionades Les blue notes són, en realitat, inflexions de la nota i, si bé en la notació i en l’anàlisi harmònica es consideren distants una 3a m, una 7a m i una 5a dis ascendents de la tònica, respectivament, la seva entonació defuig l’exactitud de l’afinació temprada L’escala hexatònica del blues es forma amb els graus següents I, III m, IV, V dis, V, VII m per exemple la, do, re, mi♭, mi, sol L’escala pentatònica resulta de restar-li la 5a dis