Resultats de la cerca
Es mostren 277 resultats
pedal
Música
Tecla per a ser tocada amb el peu, especialment en l’orgue.
Consisteix en una palanca de mida i posició adients perquè l’intèrpret pugui pressionar-la amb un sol peu, mentre té les mans ocupades en el teclat manual, i que acciona un mecanisme semblant al d’aquest per tal de produir-hi notes d’una tessitura generalment greu El mecanisme del pedal pot produir directament el so o bé limitar-se a tibar una tecla manual per mitjà d’una transmissió La presència de pedals en els orgues més antics afecta sovint unes poques notes, suficients per a poder fer les cadències finals en els tons més usuals, per la comoditat de poder-les prolongar simultàniament amb…
baronia de l’Albi
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial que comprenia el castell i la vila de l’Albi.
A mitjan s XIV passà, per matrimoni, de la família Albi a la família Mur El baró Acard de Mur i Alemany de Cervelló fou capità general de Sardenya 1413 la seva filla i hereva Violant es casà amb Ponç de Perellós, i l’hereva d’aquest matrimoni, Elfa de Perellós, portà la baronia als Cardona en casar-se el 1444 amb Hug de Cardona i de Centelles, baró de Bellpuig Bé que a llur fill, Hug de Cardona i de Perellós, li fou confiscada la baronia de Bellpuig per Joan II de Catalunya-Aragó durant la guerra civil de 1462-71, la baronia de l’Albi fou mantinguda pels descendents d’Hug, que foren els Erill…
adquisició d’herència
Dret civil
Acte jurídic pel qual qui és cridat en una herència fa seus els béns que li són assignats i els incorpora al seu patrimoni.
Històricament, s’han desenrotllat dos sistemes per a adquirir l’herència el germànic, en el qual l’hereu no cal que realitzi cap acte per a adquirir els béns heretats i el romà, en el qual cal un acte jurídic, normalment documental, d'acceptació d’herència Segueixen el sistema germànic, bé que amb atenuacions, entre altres legislacions, les de Suïssa, França, Alemanya i Portugal, i el sistema romà, entre d’altres, els codis civils italià i espanyol També el dret civil català ha mantingut el criteri romà L’antic dret civil d’Aragó s’inspirava en el sistema germànic, però aquest no és…
oració
Retòrica
Discurs pronunciat en públic.
A l’antiguitat clàssica, el caràcter i la composició del discurs foren sistematitzats d’una manera definitiva Des d’Hermàgores de Temnos fins als últims representants de la nova sofística o del neoplatonisme, fou traçada i mantinguda una preceptiva atenent al contingut i a l’objecte de l’oració segons la qual tot discurs havia de contenir cinc parts l’εύρεσις o invenció, la τάξις o disposició ordenada, la λέξις o allocució, la μνήμη o recopilació i, per últim, la ύπόκρισις o pronunciament Els diversos tipus d’oració tres, segons Aristòtil la de les assemblees o deliberativa, la…
ducat de Vilafermosa
Història
Títol senyorial concedit el 1476 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó al seu fill il·legítim Alfons d'Aragó, en recompensa per la seva ajuda al rei durant la guerra civil catalana.
Fou donat en part sobre l’antiga baronia d’Arenós, que el 1464 fou confiscada al seu titular Jaume d'Aragó , per la seva actitud favorable a Carles de Viana i a la generalitat de Catalunya, i fou mantinguda en rebellió pel fill d’aquest, Jaume d'Aragó , fins que fou decapitat 1477 Comprenia, a més de Vilafermosa, Sucaina, Artana, laPoblad’Arenós, Espadella, Vallat, Lludient, el castell de Vilamalefa i Torre-xiva, tots els quals llocs antigament…
gènere
Sociologia
Terme introduït en la sociologia per referir-se a la diferenciació social entre els dos sexes.
Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d’una divisió natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques i l’educació dels fills, mentre que per a l’home es reservaven les activitats professionals en l’àmbit públic Convé distingir entre les diferències socials i les diferències biològiques entre homes i dones La divisió sexual de les tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d’una realitat socialment construïda i mantinguda Les…
Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona
Escola de caràcter superior que té l’origen en els estudis d’enginyeria que hom donà a partir del 1851 a l’Escola Industrial Barcelonesa, la qual substituí el 1868.
Era organitzada i dirigida per l’estat, però sostinguda econòmicament per la diputació i l’ajuntament de Barcelona Fins el 1902 fou l’única escola d’enginyers existent a l’Estat espanyol Agregades a ella es crearen l’Escola Lliure d’Arts i Oficis 1869, mantinguda per l’estat, i l’Escola Lliure Provincial d’Arts i Oficis 1872-1913, patrocinada per la diputació Un primer pla d’estudis 1862, que establia tres anys de carrera, fou modificat el 1902 supressió de les especialitats i cinc cursos de carrera i el 1907 que hom hi afegí encara un curs més aquesta estructura es mantingué en…
Maria Teresa Codina i Codina
Art
Artista tèxtil.
Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona 1951-53 i de París 1953-56 Després d’haver fet algunes exposicions de pintura, s’introduí en el camp de la recerca tèxtil El 1960 establí la seva casa taller a Sant Cugat del Vallès, on desenvolupà la seva obra, centrada en el tapís, i que entronca clarament amb l’estètica informalista dels anys seixanta Tot i l’ús constant de les xarpelleres i de les fibres vegetals, no es limità a l’experimentació amb materials, sinó que també s’interessà per la situació de les obres en l’espai En aquest sentit fou molt significativa la collaboració …
barber
Història
El qui tenia per ofici afaitar i exercia també la cirurgia menor.
A l’edat mitjana —i encara actualment en certes localitats rurals— el barber era considerat un professional de la cirurgia A diferència dels cirurgians, però, els barbers només podien exercir la cirurgia menor sagnies amb l’aplicació de sangoneres, extracció de peces dentàries, etc Als Països Catalans formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els cirurgians el 1408 existia la de Barcelona, sota el patronatge dels sants Cosme i Damià —patrons també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma —, que es reunia a l’església de la Mercè i en la qual el període d’…
Assemblea Nacional
Història
Política
Cambra baixa o primera cambra de la República francesa, que té la seva seu al Palais Bourbon de París.
És formada per 577 diputats, elegits per sufragi universal, directe i secret cada cinc anys Per influència de la institució francesa, han pres el nom d' Assemblea Nacional la primera cambra o la cambra única en les constitucions de diverses antigues colònies franceses Algèria, Camerun, Costa d’Ivori, Guinea, etc, de diverses democràcies populars i d’altres països Portugal, Turquia, etc El nom d' Assemblea Nacional sorgí amb l’Assemblea Nacional Constituent francesa constituïda el 9 de juliol de 1789, que es transformà en Assemblea Legislativa el 1791 Revolució Francesa L’Assemblea…