Resultats de la cerca
Es mostren 444 resultats
Bogdanov
Economia
Filosofia
Nom amb què és conegut el filòsof i economista rus Aleksandr Aleksandrovič Malinovskij.
De filiació marxista i influït també per Wilhelm Ostwald i Ernst Mach, desenvolupà un sistema propi anomenat empiriomonisme Substituí la teoria dialèctica marxista per una transformació creadora de la realitat, i la idea de la revolució per la d’una constant elevació de la cultura proletària Obres Empirjomonizm 1904-06 i Tektologija 1913-15
Estat Català-Partit Proletari
Partit polític
Organització d’influència marxista que, creada el 1931 (amb noms successius), expressà la discrepància esquerrana amb el nacionalisme macianista, de forma paral·lela a l’esclat de dissidències per la dreta (Nosaltres Sols! i Partit Nacionalista Català).
La reorganització d’ Estat Català EC a Bèlgica el 1927, després de Prats de Molló, i la seva reconversió en un hipotètic Partit Separatista Revolucionari de Catalunya durant el viatge de Macià a Amèrica el 1928, feren sorgir queixes teòriques en la direcció exterior Ramon Fabregat, Rafael Ramis i Martí Vilanova, secundades per alguns militants influents que restaren a França Jaume Miravitlles o emigraren a Mèxic Josep Rovira Aquest sector, sensible a la retòrica de la Internacional Comunista sobre l’alliberament nacional difosa arran dels girs estalinians de 1927-1928, prengué forma a…
hegemonia cultural
Sociologia
Forma de dominació cultural que permet que les elits socials guanyin influència mitjançant un procés de lideratge moral i intel·lectual que comporta el consentiment i el respecte dels grups subordinats.
El pensador marxista italià Antonio Gramsci alertà del perill de sobrevalorar, com havia fet la tradició marxista, els mecanismes de poder de les classes dominants i de menysprear sistemàticament els de les classes subalternes La noció d’hegemonia és especialment apropiada per a descriure les formes de dominació característiques de les societats complexes que s’exerceixen per mitjà del control de les idees i només, de forma excepcional, mitjançant l’ús de la força i de la repressió
Vladimir Il’ič Lenin
Vladimir Il’jic Lenin
© Fototeca.cat
Història
Política
Nom amb què és conegut Vladimir Il’ič Ul’janov, revolucionari, teòric marxista i dirigent polític rus.
Fill d’un inspector d’escoles liberal, el seu germà Alexandre fou executat arran d’un atemptat contra el tsar Expulsat de la Universitat de Kazan’, estudià dret pel seu compte a Samara, on feu relació amb populistes i socialdemòcrates Ja amb formació marxista, el 1893 anà a Peterburg, on organitzà grups obrers i inicià el treball teòric A la fi del 1895 fou detingut i deportat 1900 a Sibèria, on es casà amb Nadežda K Krupskaja, companya de lluita Alliberat el mateix any i novament perseguit, inicià un exili que durà fins a la revolució del 1905 amb Plejanov i altres fundà, a…
Antonio Gramsci
Història
Política
Polític i teòric marxista italià.
Fill d’un modest funcionari, estudià a Guilarça, a Càller i a Torí, on establí contactes amb els socialistes i, sota la influència de Labriola, consolidà les seves idees, en polèmica amb el pensament de Benedetto Croce Collaborà assíduament a “Il Grido del Popolo” i a “Avanti” dedicat ja al periodisme polític, fundà amb Togliatti i Tasca la revista “L’Ordine Nuovo” 1919, convertida en diari l’any 1921 alhora es convertia en el puntal teòric dels consells de fàbrica Consumada la ruptura del socialisme a Liorna 1921, Gramsci s’alineà amb la minoria comunista, i juntament amb Bordiga accedí a la…
José Manuel Bermudo Ávila
Filosofia
Filòsof.
Catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona, la temàtica marxista constitueix un dels seus camps de reflexió permanents, així com la filosofia moderna, temes sobre els quals ha publicat estudis monogràfics i ha preparat en castellà traduccions i edicions d’importants textos clàssics d’aquest període Sense abandonar l’enfocament històric, el seu interès s’ha desplaçat cap a qüestions que cobreixen els diferents aspectes de la ciutat i de l’ordre polític Ha publicat, entre d’altres El concepto de praxis en el joven Marx 1975, Filosofía marxista…
Paul A. Baran
Economia
Economista americà d’origen ucraïnès.
Estudià al seu país i a Alemanya Visqué a Moscou, Polònia, a França i a Anglaterra, i el 1939, s’installà definitivament als EUA Després de la guerra, treballà al Strategic Bombing Survey i al Federal Reserve Bank A partir del 1949 fou professor de la Universitat de Stanford El 1957 publicà The Political Economy of Growth , anàlisi marxista sobre el dualisme capitalisme monopolista — països subdesenvolupats El 1960 viatjà a Cuba i es declarà públicament partidari de la revolució cubana Des del 1957 treballà, en collaboració amb Paul MSweezy, en la seva obra principal Monopoly Capital ,…
Franz Oppenheimer

Franz Oppenheimer
Economia
Sociologia
Economista i sociòleg alemany d’origen jueu.
Després d’exercir deu anys com a metge, inicià estudis d’economia, i s’interessà per l’anàlisi del canvi social, que ell explicà mitjançant models dinàmics Influït per LGumplowicz, acceptà només parcialment protecció marxista i introduí en la seva obra —el punt central de la qual fou la denúncia del monopoli de la propietat de la terra— alguns principis marginalistes Obres principals Die Siedlungsgenossenschaft Versuch einer positiven Überwindung des Kommunismus durch Lösung des Genossenschaftsproblems und der Agrarfrage ‘La cooperativa agrària Assaig d’una superació positiva del comunisme…
Liga Comunista Revolucionaria
Partit polític
Partit marxista revolucionari fundat al març de 1971 a Barcelona per la majoria de militants del grup Comunismo.
Primer fou una organització simpatitzant de la IV Internacional, fins que el 1976 fou reconeguda com la secció espanyola pel Secretariat Unificat Es definí per la revolució permanent, el programa de transició de Trotski, el caràcter socialista de la revolució espanyola i mundial, la condemna de la burocràcia estalinista i del reformisme i l’autonomia obrera Considerà que la construcció del partit revolucionari hauria de realitzar-se a partir de la influència organitzada dels comunistes sobre l’avantguarda obrera, tot denunciant el reformisme i el centrisme A la primeria de 1972 celebrà el I…
Organización de Izquierda Comunista de España
Partit polític
Partit de tendència consellista i d’inspiració maoista, fundat el 1974 per la fusió dels Círculos Obreros Comunistas i del grup basc Núcleos Obreros Comunistas.
Considerà que, enfront del capitalisme d’Estat i de l’oligarquia financera i industrial que el dirigeix, calia defensar un programa anticapitalista i les Plataformes anticapitalistes de Comissions Obreres El 1975 celebrà el I Congrés El 1977 dotà de plena autonomia la secció catalana, que esdevingué l’Organización de Izquierda Comunista de Cataluña El mateix any una escissió originà el Collectiu per la Unificació Marxista Concorregué a les eleccions legislatives d’aquest any en la candidatura Front per la Unitat dels Treballadors amb Acción Comunista i el Partit Obrer d’Unificació Marxista…