Resultats de la cerca

Les profecies a l’edat mitjana nasqueren i proliferaren en èpoques de crisi religiosa o política Les escatològiques interpretaven uns passatges de la profecia de Daniel i l' Apocalipsi , com les obres de Ciril, Metodi i sobretot de Joaquim de Fiore mort el 1202, que tingueren gran difusió entre els espirituals i a Catalunya comptaren amb adeptes insignes, com Arnau de Vilanova i l’infant Pere d’Aragó, oncle del rei Pere el Cerimoniós Es conserva en català una traducció fragmentària de la Summa concordiae veteris et novi testamenti de l’abat Joaquim i una altra traducció d’obres de Giovanni da…

Escriví poemes on tracta, en forma de diàleg, dels problemes socials Fundador de la literatura didàctica flamenca, féu adaptacions dels Secreta secretorum, atribuïts a Aristòtil Hemelechede der hemelijcheit , i de la Historia scolastica de Conestor Rijmbijbel , i traduí De naturis rerum , de Cantimpré Der naturen bloeme Adaptà una part del Speculum historiale , de Vincent de Beauvais Spieghel historiale En el camp de la lírica escriví Eerste Martijn ‘Primer Martí’, Dander Martijn ‘L’altre Martí’, Der kercken Claghe ‘Lamentacions de l’Església’, text satíric, Van den Lande van Oversee ‘…

Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les diverses referències…

El primer esment d’aquesta església es troba a l’acta de consagració de Santa Maria de Merli del 1122, on apareix mencionat el puig de Sant Pere L’església era emplaçada als espadats de la serra del Jordal, en un lloc de dificilíssim accés Només resten unes poques filades i encara en part refetes, que permeten de veure’n l’estructura, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, obert directament a la nau No es conserva cap finestra, ni es pot assegurar on era la porta, potser a la façana sud No es pot precisar tampoc quina era l’estructura de les seves cobertes, però l’absis…

Drenen la vall, vers l’W, el torrent d’Espluga tributari de l’Éssera a través del Rialbo, format a l’extrem occidental del terme per la unió dels torrents de Paderniu i de Serrat, procedents del Turbó, i, vers l’W, el torrent de la Vall, que davalla de les Viles de Turbó, afluent per la dreta de la ribera de Vilacarle tributària de l’Isàvena Els erms ocupen el 28% del terme, el pasturatge i les prades naturals de secà el 6% i els boscs de roures i pi roig el 14% A les terres de conreu els predominen els cereals amb 633 ha 1991 que representen el 98% del total un 53% d’ordi i un 42% de blat El…

Fill d’un advocat Originari familiarment de Bordils Gironès, hi sojornà sovint Dibuixant vocacional, el 1924 publicà illustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent illustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J Rodríguez Grahit Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A Galí, al FAD i al Cercle Artístic Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà…

Estudià a l’Argentina amb César A Caggiano i a París amb Maurice Loutreuill Per causa de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona 1915-22, on es casà Hi féu també la primera exposició individual, a les galeries Dalmau 1921 Novament a París, no deixà d’enviar obres a algunes de les exposicions oficials d’art de Barcelona com tampoc a d’altres de França, Bèlgica o Madrid El 1928 féu una altra exposició individual a la Sala Parés de Barcelona i també a Madrid i a Bilbao L’any següent tornà a traslladar-se a Barcelona i hi romangué pràcticament fins a l’acabament de la guerra de 1936-39…

D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort de Sant Pere ”, amb el…

Collaborà amb el grup teatral de la Penya Cultural Barcelonesa Emigrat el 1956 a l’Argentina, país on s’establí, hi treballà a l’Editorial Poseidón, de Joan Merli Desenvolupà una prolífica tasca com a traductor de l’anglès al català que el convertí en un dels principals introductors de la literatura anglosaxona dels segles XIX i XX a Catalunya W Faulkner, E Hemingway, A Burgess, DH Lawrence, H James, L Durrell, A Nin, S Maugham, R Kipling, P Bowles, H Miller, J Austen, etc Rebé el premi de traducció de la Generalitat per la seva versió de La fira de les vanitats , de W Thackeray 1986 i el…

Com a dramaturg experimentà amb èxit sobre les diverses tècniques teatrals Realitzà adaptacions Der Kater ‘El gat’, 1963, refosa d’una comèdia de L Tieck Rameaus Neffe ‘El nebot de Rameau’, 1963, inspirada en D Diderot Kleiner Mann, was nun ‘Homenet, i ara què, 1972, basada en la coneguda novella de Hans Fallada Amb Toller 1968, tragèdia d’una utopia fracassada la República Soviètica de Munic del 1919, s’afegí l teatre documental De la cinquantena d'obres que escriví, la més coneguda i més representada és Merlin oder das wüste Land ‘Merlí o la terra erma’, 1981, en la qual, a…