Resultats de la cerca
Es mostren 2233 resultats
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat o acetat de…
nou
Botànica
Fruit indehiscent unilocular i monosperm, de pericarpi llenyós.
Les nous de mida petita són anomenades núcules
sinterització
Tecnologia
Procés que permet d’unir, per difusió en estat sòlid, partícules petites d’un material i que troba aplicació en diverses indústries, com ara la dels materials ceràmics, la pulverimetal·lúrgia i la metal·lúrgia extractiva.
Durant el procés de sinterització es produeix la coalescència de les partícules per difusió en estat sòlid a temperatures molt elevades, però per sota el punt de fusió del material a sinteritzar, de manera que normalment no hi ha presència de cap fase líquida La difusió atòmica, que té lloc entre les superfícies de contacte de les partícules, fa que aquestes s’uneixin químicament A mesura que el procés continua, es formen partícules grans a costa de les més petites Com més augmenten de mida les partícules, més decreix la porositat dels conglomerats Quan acaba el procés, hom obté…
superplasticitat
Física
Fenomen de plasticitat excepcional que presenten certs materials per a determinades temperatures i velocitats de deformació.
El material superplàstic, sotmès a deformació a una temperatura elevada i en unes condicions determinades, pot experimentar una elongació del 100% al 1 000%, sense fractura El comportament superplàstic permet de conformar el material en formes molt complexes L’efecte superplàstic apareix com a conseqüència directa dels trets estructurals d’un material, però també hi ha materials en què només ho fa sota unes condicions específiques d’avaluació del comportament plàstic En el primer cas, el requeriment estructural consisteix en el fet que el material ha de tenir una mida de gra molt…
to
Música
Interval que resulta de l’addició de dos semitons.
Com en el cas del semitò, la mida de l’interval de to depèn del sistema d’afinació En l’escala diatònica pitagòrica, el to és únic i de 204 cents o 51 savarts que correspon a un interval caracteritzat per la raó 98 En l’escala justa de Zarlino, hi ha dos tons de mides diferents el to major, de 204 cents raó 98, i el to menor, de 182 cents o 45,6 savarts raó 109 L’escala mesotònica intenta regularitzar les diferències entre els dos tons de l’afinació justa per tal de facilitar la modulació d’una tonalitat a una altra Així, l’escala corresponent conté només un to, la mida…
pèl·let
Mineralogia i petrografia
Partícula carbonatada de forma arrodonida o ovoidal, sense estructura interna, constituïda per un agregat homogeni de micrita.
La seva mida és inferior a 1 mm i hom li atribueix un origen fecal
Els accipitriformes: voltors, àguiles i esparvers
Els accipitriformes L’ordre dels accipitriformes Accipitriformes inclou la major part de les rapinyaires diürnes, exclosos els falcons, tot comprenent una gran diversitat de formes que, a la nostra fauna, van des d’ocells de la grandària del voltor i de l’àguila daurada, fins a l’esparver, de mida semblant a la de la tórtora Només hi ha representada d’aquest ordre la família dels accipítrids —de molt, la més nombrosa—, que a escala mundial es desglossa en 65 gèneres que cobreixen unes 200 espècies Caracteritzen aquests ocells el bec gros i encorbat i les ales amples moltes…
granulat
Construcció i obres públiques
Dit de l’àrid format per grans no cohesionats de material inert procedent de matxucatge.
Té diferents denominacions segons la mida dels grans sorra, gra d’arròs, ull de perdiu, pinyolet, graveta, etc
microgàmeta
Biologia
Gàmeta de mida petita que es presenta en els casos d’heterogàmia.
Sol ésser considerat com el gàmeta masculí
ull de perdiu

Ull de perdiu
Construcció i obres públiques
Àrid de matxucatge d’una mida compresa entre 4 i 10 mm.