Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Salvador Dalí i Domènech

Salvador Dalí (1929)
Arts decoratives
Pintura
Literatura catalana
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintor, escultor, escriptor, escenògraf, dissenyador i celebritat.
Vida Fill del notari Salvador Dalí i Cusí, amb el qual tingué una relació difícil que influí en la seva trajectòria posterior, ell mateix atribuí la seva personalitat singular a l’existència d’un germà mort tres anys abans del seu naixement a qui els pares havien posat el seu mateix nom Estudià a l’Escola Municipal de Dibuix de Figueres i a l’Escola de Belles Arts de Madrid, on ingressà el 1922 i d’on fou expulsat el 1923 i el 1926 Freqüentà la Residencia de Estudiantes, on s’integrà en el grup que seria conegut més tard com Generació del 27 i entrà en contacte amb el futurisme Tingué una…
,
cobla
Literatura
Agrupament de versos travats pel sentit o, més generalment, per la rima o les rimes.
En la lírica medieval és sinònim d’estrofa Les cobles estrampes eren formades per un nombre determinat de versos generalment de vuit, blancs o solts, i en la lírica catalana medieval n’hi ha magnífics exemples, com ara el Cant espiritual d’Ausiàs Marc vint-i-vuit estrampes de versos decasíllabs o Just lo front port/vostra bella semblança de Jordi de Sant Jordi sis estrampes de vuit versos decasíllabs Els versos apariats poden arribar a constituir cobles de quatre, sis o vuit versos però no és adient de parlar de cobles quan els apariats només són elements constitutius de tirallongues…
Juan del Encina
Portada de l’edició del 1519 de les Coplas de Zambardo , de Juan del Encina
© Fototeca.cat
Literatura
Música
Teatre
Compositor, poeta i dramaturg castellà.
Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i musicals i peces dramàtiques La major part…
Juan del Encina
Música
Compositor, poeta i dramaturg castellà.
Vida No es coneix gran cosa sobre la seva formació Estudià lleis a la Universitat de Salamanca El seu germà Diego ocupà la càtedra de música a la Universitat de Salamanca entre el 1503 i el 1522, i un altre germà, Miguel, fou capellà al cor de la catedral d’aquesta mateixa ciutat El 1484 ingressà al cor de la catedral i cap al 1490 rebé els ordes menors i es graduà en lleis Entre altres mestres, estudià amb Antonio de Nebrija El 1492 entrà al servei dels ducs d’Alba al palau d’Alba de Tormes i es dedicà a crear per a la cort composicions poètiques i…
La vila de Tremp
Art romànic
Situació Vista aèria d’un sector del nucli antic, amb l’església parroquial al costat de la torre de la Sagristia i el carrer que substitueix l’antic vall que l’encerclava ECSA - M Catalán Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, es troba en un replà enlairat a 468 m d’altitud a la dreta de la Noguera Pallaresa Tot i que el nucli originari del municipi era tradicionalment reduït al centre urbà, totalment envoltat pel municipi de Talarn, es va ampliar en un principi agregant alguns sectors de Talarn i modernament ha esdevingut un dels municipis més grans de Catalunya gràcies a l’annexió…
Pau Piferrer i Fàbregas
Pau Piferrer i Fàbregas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Periodisme
Escriptor, historiador, periodista i crític.
Vida i obra Fill d’una família de menestrals, el seu pare era mestre veler i ell mateix exercí l’ofici durant algun temps La mort del seu pare feu que hagués de treballar des de molt jove per mantenir la família Estudià francès i matemàtiques a les escoles de la Junta de Comerç i a la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i filosofia al collegi de Sant Pau del Camp, amb uns resultats acadèmics brillants A la Universitat de Barcelona cursà dret, però el seu objectiu fou sempre la literatura Obtingué també una bona formació musical Visqué amb angoixa i preocupació les estretors…
, , ,
Canovelles
Vista aèria de Canovelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, a l’interfluvi del Congost (que limita el terme per l’est) i la riera de Caldes.
Situació i presentació Confronta a migdia amb Granollers, ciutat amb la qual forma gairebé un continu urbà A l’W i al SW el terme limita amb Lliçà de Munt i a l’W també amb Santa Eulàlia de Ronçana, mentre que al N ho fa amb l’Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i a l’E altra vegada amb les Franqueses, mitjançant un tram del riu Congost El territori és bastant planer i només accidentat per les elevacions de Bellulla a ponent, de modelat suau La morfologia urbana d’aquest municipi fa que l’estudi de les seves unitats de població esdevingui força complex El poble de Canovelles és,…
Almacelles

Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Situat al límit amb la Llitera, limita al NW amb els municipis de Tamarit i el Torricó, de la Llitera, i amb els segrianencs de Lleida al SW en el sector on hi ha Sucs, Suquets i Raimat, Alguaire i Almenar, a l’E, i amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera al SE El terme s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, entre la clamor d’Almacelles a ponent curs d’aigua canalitzat que marca el límit històric entre el Regne d’Aragó i el Principat des del 1305, el qual separa modernament les províncies d’Osca i de Lleida i les comarques de la Llitera i el Segrià i el…
literatura castellana
Literatura
Literatura en llengua castellana.
Més específicament, hom circumscriu aquest terme a la literatura en castellà produïda dins l’Estat espanyol mentre que considera a part les literatures argentina, mexicana, colombiana, etc produïdes dins l’àrea de parla castellana de l’Amèrica Llatina Edat mitjana La literatura medieval castellana tingué unes característiques molt definides, originades per la situació política especial de la Reconquesta, per l’existència d’uns forts corrents de transmissió oral i joglaresca, per la coexistència amb estructures culturals orientals, principalment àrabs, i per una forta influència francesa a…
Tremp
Vista aèria de Tremp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Pallars Jussà, al centre de la conca de Tremp.
Situació i presentació El municipi de Tremp és un dels exemples més complexos de la geografia de Catalunya, per tal com té 302,82 km 2 , sense continuïtat física i amb gairebé una trentena d’entitats de població Aquests fets comporten que l’estudi d’aquest municipi no sigui moltes vegades unitari pel que fa a la descripció La superfície del municipi de Tremp ha canviat al llarg dels anys Tremp tenia un terme històric de 8,3 km 2 , que comprenia la ciutat de Tremp i la quadra de Claret, que formava tradicionalment un enclavament separat pel municipi de Talarn Des de 1840 Tremp passà a ser…