Resultats de la cerca

Àrea de nidificació de la mallerenga d’aigua Parus palustris als Països Catalans Maber, original dels autors Aquesta és una espècie força sedentària que solament viu i es reprodueix a les zones forestades de l’anomenada Catalunya humida la seva àrea de distribució es perllonga per la Catalunya Nord Possiblement nidifica a Andorra, on l’espècie ja havia estat citada anys enrere, si bé aquest extrem no ha pogut ser demostrat No existeixen dades més cap al S de la seva àrea de cria i no ha estat mai vista a la Catalunya central i meridional, ni al País Valencià ni a les Illes, la qual cosa…

El rossinyol Luscinia megarhynchos , en contrast amb allò que el seu cant fort i musicat podria fer creure, és un ocell poc vistent, petit no supera els 16,5 cm i de plomatge uniformement bru-vermellós al dors i blanquinós al dessota Destaca l’ull gros i negre, el bec llarg i, sobretot, la cua, llarga, rogenca i ampla És solitari i difícil de veure Els joves es diferencien dels immaturs de pit-roig i de la cotxa cua-roja precisament per la cua Al nostre país és un bon exemple d’ocell estival nidificant Tony Tilford/Index El rossinyol és un dels ocells estivals més característics de la nostra…

És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa

És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres

Es caracteritza per la cua, molt llarga, en forma de ventall, de color vermellós, amb taques blanques i negres molt vistoses a l’extrem Té una peculiar forma de posar-se, amb les ales penjants i la cua desplegada i aixecada El seu cant és força harmoniós

És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa

Àrea de nidificació del tallarol de casquet Sylvia atricapilla als Països Catalans Maber, original dels autors A l’hora de niar, el Tallarol de casquet és lligat als ambients arbrats amb un cert grau d’humitat La seva distribució als Països Catalans és gairebé homogènia a Catalunya i al Rosselló, llevat d’àrees especialment àrides i obertes La seva colonització de les comarques pirinenques és coneguda fins en una altitud superior als 1600 m A mesura que anem baixant cap al S, aquest moixó es refugia cada cop més a les raconades més emboscades i humides Així, a les comarques tarragonines la…

Viu al SE d’Europa, on és sedentari Ateny 16 cm

La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora abasta la…