Resultats de la cerca

Tremisos de Khindasvint, procedents d’aquest dipòsit, conservats en el monetari de la Real Academia de la Historia de Madrid De dalt a baix, peces de les seques de Tude, Aurense, Petra, Fraucelo, Calapa i Saldania Extretes de Mateu y Llopis Las monedas visigodas del monetario de la Real Academia de la Historia Hallazgos monetarios IV , “Ampurias” Barcelona, VII-VIII 1945-46, pàgs 244-249, làm II L’anomenat tresor de la Grassa, compost de 800 tremisos d’or, va ser descobert el 10 de desembre de 1816 per jornalers en una vinya de la parròquia de Constantí Tarragonès La nostra informació sobre…

Hom reconeix al metall patró un poder d’encunyació i d’alliberació de deutes illimitat, independentment que puguin existir monedes d’altres metalls El progressiu desplaçament de les monedes fortes or per les fluixes argent, que tingué lloc en el bimetallisme, portà la majoria de països, a la fi del s XIX, a substituir-lo pel de metall patró únic Aquest primer sistema monometàllic fou d’argent, fins que la seva desvaloració recomanà l’adopció del d’or El 1914 hom introduí la circulació de diner paper parcialment convertible

Es definia per la suma ponderada de les monedes dels estats membres En la composició, els percentatges de participació es calculaven sobre la base del PNB i del volum comercial de cada estat Hom l’utilitzà sobretot com a referència en l’establiment del canvi entre les monedes dels diversos estats membres i en les operacions d’intervenció o de crèdit El 1989 s’hi incorporà la pesseta Cessà d’existir amb l’entrada en vigor de la Unió Política i Monetària establerta pel Tractat de Maastricht 1993, al mateix temps que entrava en vigor la moneda única europea euro

El seu origen, cal cercar-lo al s XVII 1609, banc d’Amsterdam 1656, el banquer suec Palmstruch 1694, Bank of England Els comerciants dipositaven llurs monedes a les mans dels banquers, els quals lliuraven, en canvi, certificats de garantia al portador Aquests certificats, més còmodes, anaren assolint cada cop més solvència sobre les monedes, i s’anaren convertint en bitllets de banc, establerts pels banquers en funció de les monedes en dipòsit i de les quantitats que aquests havien de rebre en concepte de préstec a tercers D’aquesta faisó s’acresqueren…

Expert en l’afinació de metalls preciosos i en l’encunyació de monedes, seguí la professió del seu pare, Salvador Paradaltas, principal responsable tècnic de les emissions napoleòniques a la seca de Barcelona 1808-14 En temps d’Isabel II, FParadaltas fou assajador de la seca de Barcelona, a la qual donà un gran impuls tot promovent que s’hi batessin, a més de coures, monedes d’or i d’argent Entre altres obres d’ell cal destacar Tratado de Monedas Sistema monetario y proyectos para su reforma 1847 i Memoria acerca de la antigüedad y utilidad de la casa de moneda de…

La producció monetària a l’Àndalus a l’època musulmana fou considerable i, malgrat els importants treballs realitzats per historiadors i numismàtics, l’estudi de les monedes representa encara un dels camps potencialment més propicis a recerques que puguin acréixer o renovar els coneixements sobre la història i la civilització andalusines A partir d’aquest punt s’analitzaran les grans fases de la història monetària de l’Àndalus, introduint algunes indicacions sobre la numismàtica de les regions i les Illes Orientals L’emissió de…

Alguns objectes metàllics d’ús quotidià comparteixen amb les monedes algunes característiques físiques, de tal manera que, tradicionalment, ha estat la numismàtica la que s’ha ocupat d’estudiar-los i documentar-los Aquest és el cas, per al període que ens ocupa, de les esportelles, els getons i els pesals Les esportelles Esportelles o medalles de record que adquirien els pelegrins en visitar el monestir santuari de Montserrat Daten dels segles XIV-XV Crusafont M Medalles commemoratives dels Països Catalans i de la corona catalano-aragonesa s XV-XX , Societat Catalana d’Estudis…

Hom en coneix des de l’edat antiga, com els del verificador grec Teodosi Andròmac 56 aC A l’edat mitjana, els bizantins i els àrabs n'empraren, sovint de vidre A l’Europa occidental, la fabricació i l’ús de pesals es generalitzà cap a la fi del segle XII solien ésser metàllics A Catalunya, la moneda d’or ja era pesada al final del segle X i, a la fi del segle XI, hom parla específicament de pesals per a la moneda d’or El 1339 fou establert que els croats fossin comprovats amb pesal, i sota Martí I foren ordenats la fabricació i l’ús de pesos oficials per a florins L’afinament dels pesos era…