Resultats de la cerca
Es mostren 270 resultats
Regulació de la temperatura corporal
Patologia humana
La temperatura corporal és regulada per l’anomenat centre termoregulador , un conjunt de neurones sensibles a la calor que es localitza a l’hipotàlem Aquestes cèllules es poden estimular directament quan per alguna raó augmenta la temperatura interna de l’organisme o bé indirectament, a través dels receptors nerviosos cutanis sensibles a la calor, que al seu torn s’estimulen quan s’eleva la temperatura de l’entorn D’altra banda, el centre termoregulador de l’hipotàlem es connecta, a través de diverses vies i mecanismes nerviosos, amb les estructures perifèriques encarregades de…
anòxia
Biologia
Disminució o manca d’oxigen respirable a les cèl·lules o teixits d’un organisme.
Sol ésser conseqüència de l’anoxèmia Mena a la necrosi de les cèllules tant més ràpidament com més diferenciades i específiques són per això els centres nerviosos són la part dels organismes més exposada a les conseqüències de l’anòxia Es troba en casos d’asfíxia, intoxicació per monòxid de carboni, anèmia, malalties que paralitzen els músculs respiratoris, infart de miocardi, xoc, aturada cardíaca, etc
esfingolípid
Bioquímica
Cadascun dels lípids que lliuren, per hidròlisi, una molècula d’esfingosina o bé d’un derivat seu, a més d’un àcid gras i un alcohol.
Pertanyen a aquest grup les esfingomielines esfingomielina, que lliuren també, per hidròlisi, una molècula d’àcid fosfòric, i els glicolípids , anomenats cerebròsids o gangliòsids , els quals no contenen fosfat Els esfingolípids es troben a les membranes cellulars dels animals i de les plantes, en els greixos de dipòsit i en els teixits nerviosos Certes malalties congènites poden ésser caracteritzades bioquímicament per l’acumulació de determinats esfingolípids esfingoliposi
Édouard Branly
Física
Físic i metge francès.
Interessat per l’anatomia del sistema nerviós, en especial per la transmissió dels impulsos nerviosos a la sinapsi, s’abocà a l’estudi dels contactes elèctrics imperfectes En el decurs d’aquestes investigacions inventà el cohesor 1890, que Lodge i Marconi usaren en les primeres transmissions radiotelegràfiques el 1894 i el 1899, respectivament Intuí la base física de les antenes i féu experiències de telecomandament
Georg Trakl
Literatura
Poeta austríac.
Impressionat pels esdeveniments de la Primera Guerra Mundial, sofrí trastorns nerviosos Internat en un hospital, se suïcidà Publicà la major part de la seva obra, de caire expressionista, en la revista Der Brenner Cal esmentar-ne, entre altres obres, Sebastian in Traum ‘Sebastià en el somni’, 1915 Els seus darrers poemes ofereixen la visió apocalíptica de la guerra per mitjà d’un llenguatge distort sintàcticament i per la deformació dels elements
arrel

Arrel espinal
© fototeca.cat
Anatomia animal
Fascicle de fibres nervioses que, juntament amb d’altres, forma part d’un tronc nerviós.
Les fibres que contenen aquests fascicles totes tenen una mateixa activitat fisiòdinamica sensitiva o motora Un cas especial en l’home és el de l' arrel espinal anterior o motora i de l' arrel espinal posterior o sensitiva , fascicles nerviosos originats en els corns anteriors o posteriors de la medulla espinal i que dins l’espai subaracnoïdal van independets fins que s’uneixen en el tronc radicular i donen lloc als nervis raquidis
blefaroptosi
Oftalmologia
Ptosi palpebral o caiguda de la parpella superior.
Pot ésser unilateral o bilateral i, si és accentuada, pot afectar la visió en quedar coberta la pupilla En aquesta situació el pacient fa esforços per aixecar la parpella arrugant el front, elevant les celles i realitzant moviments d’hiperextensió del cap La blefaroptosi pot ésser conseqüència de trastorns congènits, com anomalies del nervi motor ocular comú que solen associar-se a alteracions de la musculatura extraocular, o de trastorns adquirits en relació amb factors nerviosos, vasculars o mecànics
cefalització
Biologia
Tendència evolutiva dels animals a diferenciar una regió anterior del cos en la qual es localitzen les estructures i les funcions nervioses , els òrgans dels sentits i els apèndixs bucals, i que es converteix en el pol motor, sensitiu i nutritiu de l’animal.
Comporta la individualització d’una part del cos cèfalon, cap destinada allotjar i a protegir els centres nerviosos En els animals diploblàstics —porífers, cnidaris i ctenòfors— la cefalització és quasi nulla Aquest procés fa un gran pas quan, en el curs de l’evolució, apareix un tercer full embrionari, el mesoderma, i la consegüent polarització de l’embrió i de l’animal En els vertebrats, i especialment en els mamífers, la cefalització arriba al seu grau més alt
Cèl·lules nervioses
Anatomia humana
El sistema nerviós es compon essencialment de dues menes de cèllules les neurones i les cèllules de la glia o neuròglia Les neurones són les cèllules que desencadenen i transmeten els impulsos nerviosos Les cèllules de la glia són les que formen l’estructura dels òrgans nerviosos tenen funcions de sosteniment i aïllament de les neurones, i també de protecció i nutrició neuronals Les neurones són les principals cèllules del sistema nerviós En l’ésser humà, hi ha uns 16 000 milions de neurones repartides en les diverses parts del sistema nerviós Bé que n’hi ha de moltes varietats, totes les…
Paràlisi facial
Patologia humana
Definició És anomenada paràlisi facial la pèrdua total o parcial de la capacitat de moure els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures encefàliques que hi transmeten els impulsos nerviosos Causes i tipus La paràlisi facial és deguda al fet que els músculs de la cara no reben impulsos nerviosos que en provoquin la contracció, a causa de l’alteració d’alguna de les estructures nervioses que desencadenen aquests impulsos o els transmeten Les alteracions capaces de provocar paràlisi facial són molt diverses, perquè els impulsos nerviosos destinats a…