Resultats de la cerca

El primer forneix el corrent d’aire necessari com a primera matèria de la fonació i comprèn el mecanisme pulmonar, els bronquis i la tràquea L’aparell fonatori, que converteix aquell corrent en una ona acústica imprimint i regulant les vibracions necessàries per a fer-lo audible, és format per la laringe, la qual, al seu torn, es compon de les cordes vocals, els cartílags cricoides, aritenoides i tiroides la nou, etc L’aparell articulatori conforma i matisa acústicament l’ona sonora reforçant-la, afegint-hi elements, o interrompent-la Es compon dels llavis, les dents, els alvèols, el …

La veu funciona com un instrument de la família del vent l’aire expulsat per la caixa toràcica durant l’expiració fa vibrar les cordes vocals en passar per l’estretor de la glotis tot provocant un so fonamental Aquest s’amplifica i s’articula a les cavitats de ressonància supraglòtiques la part superior de la faringe, la boca i les fosses nassals, que en fan modificar l’altura, la intensitat i, sobretot, el timbre En el cant, i segons la intensitat del so emès, es diu que hom canta a sota veu sotto voce , amb un fil de veu, a mitja veu mezza voce o a plena veu piena voce Amb relació a la…

Consta de tres fases la bucal, la faríngia i l’esofàgica aquestes dues darreres són reflexes En la bucal, que és voluntària, el bol alimentari és aplicat contra el paladar per la llengua, la qual el desplaça cap a l’istme de la gola La fase faríngia comença amb la incomunicació nasal i, més tard, la laríngia mitjançant la inversió de l’epiglotis i l’elevació de la laringe encorbada La propulsió del bol alimentari al llarg de la faringe és ràpida Per contra, la fase esofàgica és més passiva i lenta, hi intervenen l’acció de la gravetat quan la ingestió és feta per un individu…

Tenen dents al paladar, però no són acanalades i, mal que tinguin verí, no disposen dels mitjans per a inocular-lo Són de forma i coloració molt variables El cap, a vegades ben diferenciat del cos i a vegades no, és sempre recobert de plaques regulars i simètriques Les escates del cos i la cua són disposades en línies regulars imbricades Les dimensions dels colúbrids varien entre 3 m i 30 cm Llurs costums són molt diferents, car tant són diürns com nocturns, arborícoles com aquàtics o terrestres, i viuen tant a les selves com a les estepes Capturen tota mena de preses de…

Bé que sovint la malaltia és congènita, hi ha nombrosos casos que són efecte de traumatisme obstètric o d’una infecció, o d’un procés encefàlic o meningític Llur assistència i els mètodes d’instrucció especials comprenen, ultra la dactilologia tradicional, nombroses tècniques de superació de la mudesa basades en el conreu de l’atenció, així com tota una gimnàstica imitativa, que se serveix de la vista i el tacte, que afecta els moviments del maxillar, de la glotis, dels llavis, de la llengua i del vel del paladar També hi ha tota una pràctica de lectura dels moviments labials Hom…

És anomenada síndrome 4p- o síndrome de Wolff una greu alteració cromosòmica consistent en la deleció dels braços curts del cromosoma 4 L’alteració es presenta aproximadament en 1 de cada 45000 nadons vius, i en són afectades dues nenes per cada nen El defecte cromosòmic és causa de diverses alteracions hipotròfia greu, microcefàlia, encefalopatia profunda, aspecte facial característic denominat fàcies de casc de guerrer grec , paladar fes, malformacions oculars, escoliosi, espina bífida, luxació del maluc, malformacions cardíaques, hipospàdies i endarreriment mental greu El…

Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…

La faringe és una estructura comuna dels aparells digestiu i respiratori és un tub on desemboquen les fosses nasals i la boca, per on hi arriben respectivament l’aire i els aliments alhora, la faringe comunica amb la laringe i l’esòfag, que pertanyen, respectivament, als aparells respiratori i digestiu La faringe és un tub allargat, situat verticalment i parallel a la columna vertebral, que s’estén des de la base del crani fins a l’alçada de la sisena o la setena vèrtebra cervical La seva longitud total és d’uns 12 a 14 cm En realitat té forma d’embut l’amplada màxima, d’uns 3,5…

L’ esternut és un acte reflex defensiu de les vies respiratòries altes que, en condicions normals, es desencadena quan entra a les fosses nasals alguna substància irritant o un cos estrany En aquests casos, es produeix una irritació de les fibres sensitives de la mucosa nasal que desencadena el reflex de l’esternut, que consisteix en una inspiració profunda seguida d’una expiració sobtada, amb la glotis del tot oberta i el vel del paladar baix Aquest reflex origina un corrent d’aire a pressió per les fosses nasals, que expulsa la substància irritant o el cos estrany a l’exterior L’esternut…

La faringoscòpia és una prova senzilla efectuada habitualment en la diagnosi de malalties de la faringe, que consisteix en l’observació visual de l’interior d’aquest òrgan L’observació de l’orofaringe és efectuada directament, sense necessitat d’emprar dispositius especials Solament cal que la persona examinada obri bé la boca i mantingui la llengua relaxada Si en aquesta posició es fa el gest de pronunciar la lletra a, el vel del paladar s’eleva i la base de la llengua es deprimeix, la qual cosa facilita l’observació de l’orofaringe En la majoria dels casos, però, cal deprimir…