Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
equació de Schrödinger
Física
Equació diferencial fonamental de la mecànica quàntica, que permet de calcular la funció d’ona ψ (x,t) d’una partícula sotmesa a una dinàmica especificada per un potencial V (x,t).
Formulada el 1926 per Erwin Schrödinger, hom l’escriu on h és la constant de Planck normalitzada és a dir, dividida per 2π, m la massa de la partícula, V el potencial a què es troba sotmesa, x el vector de posició, t el temps i i la unitat imaginària
prió
Partícula infecciosa formada almenys per una proteïna i que manca de gens, és a dir, d’àcid nucleic.
Són formes alterades de proteïnes cellulars normals presents en els limfòcits i les neurones cerebrals de tots els animals, incloent-hi l’espècie humana Com els virus, presenten variació en soques però resisteixen els procediments que els inactiven ebullició i radiacions ultraviolada i ionitzant Hom creu que el mecanisme d’infecció es produeix a partir de les formes alterades, que menen les proteïnes naturals de l’organisme a adoptar conformacions patològiques, a través de les quals el prió es propaga La capacitat dels prions d’infectar diferents espècies, com també la possibilitat d’una…
pricipi de les acceleracions successives
Física
Principi segons el qual en una sèrie d’elèctrodes sotmesos a potencials decreixents, l’energia cinètica adquirida per una partícula (carregada) entre dos elèctrodes successius és 1/2m v2 = e [V(A) - V(B)].
On m és la massa de la partícula, v la velocitat, e la càrrega elèctrica, i V A i V B els potencials de dos elèctrodes successius, per tant, l’energia cinètica final dependrà de la diferència de potencial entre el primer elèctrode i el darrer
densitat de probabilitat
Física
En mecànica quàntica, quantitat ρ(x, t) = |ψ(x, t)|2, que dóna la probabilitat de detectar una partícula descrita per la funció d’ona υ (x, t) en el punt x a l’instant t
.
Fou establerta per Max Born el 1926 Hom defineix la densitat de corrent de probabilitat per l’expressió J x , t = -ih/2M υ* x , t ∇ υ x , t - ∇ υ* x, t υ x , t , on M és la massa de la partícula i h la constant de Planck reduïda
radiació de Čerenkov
Física
Llum irradiada per una partícula carregada en passar a través d’un medi no conductor a una velocitat més gran que la de la llum en aquest medi.
Aquest fenomen pot ésser enunciat, més exactament, de la manera següent quan una partícula carregada travessa amb velocitat v un medi no conductor d’índex de refracció n ν, emet radiació electromagnètica en totes les freqüències ν per a les quals la velocitat de fase c/n ν és menor que v Aquest efecte, observat per Čerenkov el 1934, fou completament interpretat per Tamm i Frank el 1937 La radiació de Čerenkov és especialment visible en les piscines d’aigua d’alguns reactors nuclears, on pren una coloració blanc-blavosa La principal aplicació de l’efecte Čerenkov és la detecció…
protó
Física
Partícula de càrrega elèctrica positiva, la de menor massa de la família dels hadrons.
Dins d’aquesta família és un barió i, més exactament, un nucleó partícula La seva massa en repòs és d’1,672 6485 x 10 -27 kg, és a dir, és unes 1840 vegades més gran que la de l’electró La seva càrrega elèctrica és la de l’electró, bé que de signe contrari, és a dir, és d’1,602 189 x 10 -9 C Juntament amb el neutró forma un isomultiplet o multiplet d’isospin, de tal manera que hom pot considerar que protó i neutró són dues manifestacions d’un únic nucleó Protó i neutró són els constituents essencials dels nuclis dels àtoms els protons dels nuclis són els responsables de la càrrega positiva d…
camp elèctric
Esquema del camp elèctric
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una partícula immòbil carregada elèctricament rep una força proporcional a la quantitat de càrrega que conté.
La seva intensitat, o intensitat de camp elèctric E , és una funció vectorial, el valor de la qual en un punt de l’espai és la força experimentada per una partícula puntual immòbil que contingui una unitat de càrrega elèctrica i sigui situada al punt en qüestió El camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues immòbils és anomenat camp electroestàtic Un camp elèctric també pot ésser originat per un camp magnètic canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp elèctric és només una de les components del camp electromagnètic, que és un concepte físic més real,…
antipartícula
Física
En un parell de partícules que tenen la mateixa massa i càrregues elèctriques de signes oposats, la menys freqüent d’aquest parell respecte a l’altra.
Cada partícula té la seva antipartícula, llevat d’algunes que ho són d’elles mateixes Amb més precisió cal dir que partícula i antipartícula tenen la mateixa massa, espín, isospín i vida mitjana, però diferent signe de la càrrega elèctrica, del component T 3 de l’isospín i dels nombres quàntics d’estranyesa, bariònic o leptònic Partícules amb totes aquestes càrregues nulles són antipartícules d’elles mateixes, com per exemple el fotó Les antipartícules s’anomenen afegint el prefix anti - al nom de la partícula corresponent i hom les representa pel mateix…
paradoxa del gat de Schrödinger
Química
Paradoxa a la qual s’arriba com a conseqüència de l’aplicació de la mecànica quàntica a un sistema físic macroscòpic.
Aquest experiment teòric, plantejat per Erwin Schrödinger l’any 1935, consisteix a tancar en una caixa un gat juntament amb una partícula de material radioactiu i una ampolla de verí que es trenca en cas que la partícula radioactiva es desintegri la partícula té un 50% de probabilitats de desintegrar-se en un termini de temps donat Segons les lleis de la mecànica quàntica, les partícules són descrites per una funció d’ona formada per la superposició de tots els estats possibles de la partícula que, en un moment determinat, permet calcular la…
cambra de dards
Física
Detector de partícules de principi similar al de la cambra de guspires
, de la qual es diferencia pel fet que els impulsos de tensió aplicats entre els elèctrodes són molt més breus (d’una durada d’uns nanosegons
).
La brevetat d’aquests impulsos fa que no arribi a saltar una guspira al llarg de la trajectòria ionitzant de la partícula, sinó que el gas ionitzat només prengui la forma d’un dard al voltant dels ions produïts al pas de la partícula Aquests indicis de descàrrega prenen en un conjunt l’aparença de traces lluminoses filiformes streamers , les quals, mitjançant un amplificador de lluminositat, poden ésser fotografiades, la qual cosa permet de determinar la trajectòria seguida per la partícula