Resultats de la cerca

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

Situació Basament d’una torre que formava part del recinte del castell, un dels vestigis més vistents que resten d’aquesta fortalesa ECSA-JI Rodríguez Aquesta fortificació és situada en un tossal cònic prop del petit nucli de la Saida o Almacelletes, 5 km a l’est d’Almacelles Al peu del pendent occidental hi ha un camp de tir i al cim hi ha una antena amb la corresponent caseta de control Per a construir-la fou necessària l’obertura d’una pista fins a dalt de tot Mapa 32-14 359 Situació 31TBG928217 S’arriba a Saida o Almacelletes per una pista sense asfaltar Uns quants metres…

Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en tres alineacions, orientades de NW a SE,…

Situació Anvers i revers d’una de les dinou esteles funeràries procedents de l’antic cementiri parroquial d’aquesta església JM Miró L’església parroquial de Sant Cugat és al bell mig del poble d’Ivorra Mapa 34-14 361 Situació 31TCG668259 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent MLIR Història La primera referència de l’església de Sant Cugat data del 1055, any en què Guillem, bisbe d’Urgell, acudí al castell d’Ivorra, a precs dels sacerdots Gotmar i Ramon i de tots els fidels del lloc, per tal de consagrar-la Com a mostra del domini…

La trobada de la modernitat i la història En el disseny industrial català és important l’aportació dels arquitectes Ja s’ha esmentat la dels membres del Grup R als moments inicials Posteriorment s’ha anat afirmant en aquest camp Òscar Tusquets, una personalitat i una obra que en alguns aspectes són difícils d’analitzar Juli Capella i Quim Larrea l’han descrit com a «caràcter difícil i polèmic», «totalment centrat en si mateix i preocupat per la transcendència, encara que no tant de la seva mateixa persona com de la seva obra» És indubtable la seva aposta pel que se’n podria dir modernitat,…

Reproducció idealitzada d’un ingeni sucrer El conreu de la canyamel, importada a la Mediterrània des de l’Índia cap al segle VII, havia assolit una certa importància a les illes de la Mediterrània oriental, com Xipre, però el domini otomà entrebancava el comerç occidental i, des del segle XIV, varen aparèixer plantacions de canya de sucre a les vores occidentals d’aquesta mar, sobretot a Sicília i al País Valencià Malgrat que es tenen notícies del conreu de la canyamel i de l’elaboració de sucre a diverses comarques valencianes, com la Plana Castelló o el Baix Segura Oriola, allà on va…

Derivada de l’oriental, en fou un transsumpte fins al segle XI Després conjugà amb aquestes aportacions foranes trets personals que, tot i perdurar la influència oriental, li donaren fisonomia pròpia en el marc de la literatura àrab En la poesia hi hagué dues tendències, moltes vegades cultivades per un mateix autor la clàssica i la popular La poesia clàssica , que seguí els motlles de la poesia clàssica àrab d’Orient, tingué una sola forma estròfica, la cassida Mal coneguts els dos segles inicials de formació, apareix ja perfecta al segle X, en què visqué Ibn Darrāǧ al-Qastallī…

En tota la història de la música dels Països d’Oc, només els trobadors crearen i desenvoluparen una identitat musical occitana, identitat que s’anà diluint a poc a poc fins a ser cada cop menys perceptible Efectivament, per bé que profundament musical, el seu art era per davant de tot literari, amb la prestigiosa cançó, el satíric o violent sirventès, el planh fúnebre o altres gèneres menors Guillem IX, comte de Poitiers 1070-1126, ha estat considerat el primer trobador Aquest moviment poeticomusical durà fins a mitjan segle XIII, i s’expandí per tot Europa trouvères de la França d’Oïl,…

Les restes d’aquest castell són a la part alta del poble de Rubinat, que és a la riba esquerra del riu d’Ondara, al vessant sud d’un turó relativament aïllat Els seus orígens s’han de cercar a mitjan segle XI, època en què fou organitzada la repoblació de la rodalia de Cervera La primera notícia directa de Rubinat l’aporta la donació que feren, l’any 1059, els comtes Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis del puig de Vilagrassa, en la qual s’esmenta el termino de Rabinad Els Òdena foren els primers senyors del castell de Rubinat La primera notícia directa del castell és de l’any 1067, en…

Situació Vista aèria del lloc de Cas, amb el castell i l’església de Sant Jaume ECSA - M Catalán Castell situat en un dels extrems de la carena de la serra de Montclús, que limita per la banda meridional la vall d’Àger Mapa 32-13327 Situació 31TCG172490 Des de la collada d’Àger, si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, surt a mà dreta una pista en força bon estat que, en uns 3, 5 km, porta, tot seguint la carena, fins al costat del castell JBM-FFLl Història El primer esment sobre Cas es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre de l’any 1054, atorgada…