Situació
Vista aèria del lloc de Cas, amb el castell i l’església de Sant Jaume.
ECSA - M. Catalán
Castell situat en un dels extrems de la carena de la serra de Montclús, que limita per la banda meridional la vall d’Àger.
Mapa: 32-13(327). Situació: 31TCG172490.
Des de la collada d’Àger, si seguim la carretera que va de Balaguer a Àger, surt a mà dreta una pista en força bon estat que, en uns 3, 5 km, porta, tot seguint la carena, fins al costat del castell. (JBM-FFLl)
Història
El primer esment sobre Cas es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre de l’any 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost, la seva muller Arsenda i el seu fill Guillem Arnau, en la qual apareix, entre les donacions de béns, la quadra de villa de Garoca, situada dins el terme de Cas. La referència és altament interessant perquè l’existència d’una quadra indica el caràcter fronterer del lloc, conquerit pels expressats consorts. Un document del 1063 ens ho cerciora: en una concessió a Sant Miquel de Montmagastre de terres situades a Cas per part d’Arnau Mir i la seva esposa, es fa constar que la possessió d’aquestes terres els provenia per aprisió.
Altres dades documentals sobre Cas fan referència a donacions a l’abadia de Sant Pere d’Àger per part dels expressats consorts. El 1057 li lliuren dues parellades de terra amb el delme situades in Kassi; el 1060 la donació a Sant Pere comprèn el mateix castell de Cas, amb les seves dominicatures, els delmes, les primícies i les oblacions. En el repartiment dels béns de l’abadia d’Àger feta per Arnau Mir de Tost i l’abat Guillem, vers el 1066, es puntualitza que el condomini del castell de Cas és per a l’abat, mentre que el delme és per a un tal Company i el castell i un excusat per a Ramon Exabel.
El 1094, el feu de Cas el detenia Galceran Erimany, de mans de l’abat, que també posseïa la meitat de la parròquia amb els seus drets. Eren castlans aleshores Bernat Erall i Pere Exabel. L’altra meitat de la parròquia la posseïa Ramon Exabel. Al llarg del segle XII, malgrat les usurpacions fetes per la noblesa, es continua documentant la possessió del castell de Cas per part de l’abadia, circumstància que es comprova en les butlles dels anys 1162 i 1179 del papa Alexandre III, on es ratifiquen els béns de Sant Pere d’Àger.
L’any 1982 la torre mestra del castell fou restaurada per la Generalitat de Catalunya. (FFLl)
Castell
Torre mestra del castell, restaurada fa pocs anys, amb la porta d’entrada oberta a sis metres del terra.
ECSA - J. Bolòs
Del castell de Cas es conserven tres elements: la torre, un recinte reduït que envolta la torre, en especial a la banda oriental, i un recinte molt ampli que s’estén també cap a l’E. La torre ha estat restaurada fa pocs anys, com ja s’ha indicat.
La torre del castell de Cas és de planta circular. Té un diàmetre interior de 3, 4 m i uns murs amb un gruix de 195 cm (a la part alta, al nivell del primer pis, perd uns 30 cm). Se’n conserven dos nivells: l’inferior i el pis principal. L’espai que hi ha arran de terra és cobert amb una falsa cúpula i té, fins a l’arrencada de la volta, una alçada de 4 m. La porta, situada a uns 6 m de terra, ha de correspondre al nivell del primer pis. L’alçada total de l’edifici és d’uns 9, 5 m. Cal suposar, però, que aquesta torre era més alta. Al nivell principal, ultra la porta, que ha estat en bona part restaurada —només el muntant dret és original—, hi havia tres espitlleres d’un sol biaix per la cara interior, destinades a la guaita. El mur és fet amb carreus de mida mitjana i allargats (15 cm × 25 cm), ben arrenglerats en filades regulars. Sobretot a la banda W, als 1, 5 m inferiors, trobem uns carreus més grans i rectangulars (25 cm × 70 cm) o bé quadrats (30 cm).
Davant de la porta, a la banda oriental, a una distància màxima de 4, 3 m, hi ha les restes d’un clos exterior, amb una planta si fa no fa circular, que sembla que envoltava la torre per aquesta banda. El mur té un gruix d’uns 100 cm, excepte els 50 cm inferiors, que són una mica més gruixuts. Sembla que tenia una porta amb una amplada d’uns 140 cm. És fet amb carreus de mida no gaire gran (12 cm × 25 cm) units amb morter. Podem considerar que feia una funció semblant a la que feia la “camisa” (chemise) amb relació als donjons romànics francesos, on, com a record d’una antiga palissada, servia per a reforçar la base del mur de la torre (Chàtelain, 1983, pàgs. 25 i 78). Segons Ph. Araguas, un arc permetia de comunicar la torre amb aquest clos o recinte immediat a la torre. De fet, l’arrencada d’aquest arc que feia de pont encara es veia, a la banda septentrional, abans de les obres de restauració que s’hi han fet modernament.
A ponent de la torre i d’aquest primer clos, s’estenia un recinte molt més gran, que feia uns 35 m de llarg —d’E a W— per uns 17 m d’ample. A banda i banda s’intueix per on passava la muralla. A l’extrem oriental hi ha restes d’una bestorre circular, amb una amplada d’uns 4 m i amb una alçada, actual, d’uns 3 m. És feta amb carreus semblants als de la torre, arrenglerats en filades i units amb morter de calç.
Aquest castell ha d’ésser datat al segle XI, en un moment proper al que es construí, per exemple, la torre de Fontdepou, amb la qual té moltes semblances. Potser al castell de Cas els recintes exteriors són una mica posteriors.
A redós del castell es construí el vilatge, a la banda de migdia. Encara en subsisteixen importants vestigis, ja que va perdurar fins a l’època moderna. (JBM-FFLl)
Bibliografia
- Kehr, 1926, vol. I, doc. 91, pàgs. 376-378, i doc. 185, pàgs. 479-484
- Sanahuja, 1961, doc. 17, pàgs. 328-330 i doc. 21, pàgs. 334-335
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 226 i 232
- Araguas, 1979, 137, pàgs. 213-214
- Chàtelain, 1983, pàgs. 25 i 78
- Araguas, 1985, pàgs. 32-33
- Fité, 1985, pàgs. 132. 151 i 257-259; 1986a, pàgs. 39-43; 1986b, pàgs. 159-169
- Buron, 1989, pàg. 171
- Fité, 1989, vol. I, pàgs. 208-210; 1993, pàgs. 68-69