Resultats de la cerca
Es mostren 320 resultats
trompa
Trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en…
Plaute
Música
Dramaturg llatí.
És el comediògraf romà més important Sota una ambientació superficialment grega, les obres de Plaute són una sàtira de la vida romana de l’època Creà tipus i escenes que han perdurat al llarg dels segles Les seves obres contenen escenes de dues menes diverbium i canticum Les primeres eren diàlegs, mentre que les segones -les més nombroses-, generalment acompanyades de tíbia, eren recitades o cantades a una sola veu o en grup Tot el teatre de Plaute és versificat, i es creu que els tipus de rima i metre que emprà estaven molt vinculats a la música interpretada, almenys pel que fa…
escriptura capital
Escriptura i paleografia
Tipus d’escriptura llatina clàssica usada normalment del segle I aC al segle V dC, de la qual deriven totes les altres escriptures llatines a través de successives transformacions.
La capital quadrada fou reservada per a les inscripcions, i la capital librària , per a la còpia més o menys solemne de còdex i d’actes públics Dins la librària , les denominacions de capital rústica i capital elegant són ambigües, car la rústica és sovint més elegant i més espontània que l' elegant o quadrada , la qual revisqué més artificiosa en alguns còdexs luxosos a partir del segle VI, malgrat el que ha estat dit sovint de la seva major antiguitat La capital quadrada de les inscripcions romanes ha perdurat, amb poques modificacions, en l’escriptura majúscula moderna…
Armadans
Família aristocràtica mallorquina famosa per la seva rivalitat amb la família Espanyol, el darrer terç del s. XV.
A causa d’una simple ofensa, Perot Espanyol, amb una cinquantena d’homes, assaltà la casa de Jaume Armadans i matà aquest i la seva muller L’any següent, durant una funció religiosa, a causa d’una lleugera empenta s’originà una lluita entre les dues famílies en la qual intervingueren tres-centes persones armades i que ocasionà gran nombre de morts Les rivalitats perduraren fins al s XVIII sota el nom de Canamunt i Canavalls Canamunt Aquests dos cognoms, que, segons sembla, s’extingiren als s XVI i XVII, han perdurat en dos topònims que han donat lloc als nuclis de So N'…
Santa Coloma de Tornafort (Soriguera)
Art romànic
No disposem de dades que facin referència directa a l’església de Tornafort fins a èpoques força tardanes, bé que el castell de Tornafort és documentat des de l’any 1066 En la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona feren a les esglésies parroquials del deganat de Montenartró, els anys 1314-15, s’esmenta Santa Maria de Tornafort En la visita pastoral del 1575, l’església parroquial de Tornafort, que en aquest moment era ja sufragània de Sant Andreu de Malmercat, dins l’oficialat de Sort, es trobava sota l’advocació de Santa Coloma, dedicació que ha perdurat Segons es…
Schnitger
Música
Família d’orgueners alemanys.
Arp Schnit ger Schmalenfleth, Baixa Saxònia 1648 - 1719 en fou el representant principal Després de l’aprenentatge fet al taller del seu cosí Berendt Huess a Glückstadt, s’establí a Hamburg, d’on esdevingué ciutadà el 1769 Entre els més de 150 orgues que bastí destaquen els dos d’Hamburg Sankt Nikolai 1682-87 i Jakobskirche 1689-93, i el de Sankt Ludgeri a Norden 1686-88 Fou ajudat pels seus dos fills, Johann Georg 1690-d 1733 i Franz Caspar 1693-1729, que continuaren la tasca als Països Baixos La seva influència s’estengué a Portugal i Espanya i fins i tot arribà a Moscou, i ha …
ball de Dames i Vells
Folklore
Ball popular, de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de Tarragona, format durant el segle XVI, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.
Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa grotesca i també el…
calça
Indumentària
A l’edat mitajana, peça del vestuari femení i masculí que cobria el peu i la cama adaptant-s’hi.
Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a la Catalunya…
Ibrāhīm al- Mawṣilī
Música
Nom amb què és conegut el compositor àrab d’origen persa Ibrāhīm ibn Māhān ibn Bahmām (Maimūn).
S’educà a Mossul, d’on prové el sobrenom El desig de dedicar-se a la música va topar amb la desaprovació de la seva aristocràtica família, motiu pel qual fugí de casa i s’uní a un grup d’artistes i ministrers ambulants Al llarg dels seus viatges estudià a fons la música àrab i la música persa sota el mestratge de músics com Banuḡ Tamīm o Siyyāt Estigué al servei de diversos califes de Bagdad en qualitat de cantor Juntament amb dos músics més, feu un recull de cançons titulat Al-mi’at al-ṣawt al-muḫtāra 'Les cent cançons seleccionades' Arribà a ser un home molt ric i creà una escola de música…
dècima
Literatura
Composició de deu versos heptasíl·labs, la invenció de la qual és atribuïda a Vicente Espinel.
La forma clàssica era rimada així a b b a a c c d d c Ha estat usada en poesia lírica i dramàtica, bé que limitada, en general, a temes de circumstàncies a les felicitacions nadalenques, el nom de dècima ha esdevingut genèric Molt usada per Francesc Vicenç Garcia el Rector de Vallfogona 1582-1623, el qual, entre altres, escriví Dècimes d’un galan a les llàgrimes d’una dama que, perquè no la ves plorar, se cobrí la cara amb un mocador, i per altres autors dels s XVII i XVIII Des del començament del s XIX, la dècima es vulgaritzà i serví per a historiar llegendes romàntiques o temes populars…