Resultats de la cerca

Entre les característiques principals que separen els basidiomicets dels altres grans grups miceli dicariòtic vegetatiu, presència de basidis, esterigmes i basidiòspores hi ha la presència de porus dolípors als septes i de fíbules , diverticles que apareixen en les cèllules en divisió El dibuix mostra el procés de formació d’una fíbula A en el creixement d’una hifa fibulació A 1 -A 6 , i un detall d’un septe B per a mostrar un dolípor característic A 1 extrem terminal d’una hifa dicariòtica abans d’iniciar la formació d’una fíbula, A 2 allargament apical i inici de la formació de la…

Situació Una vista de la part frontal de l’església des del sud-oest Hom hi pot veure com el mur de ponent fou substancialment reformat, amb la qual cosa el campanar d’espadanya es transformà en l’actual de torre F Baltà L’església parroquial de Sant Martí és al mig del reduït nucli del poblet de Caçà de Pelràs, el qual no s’organitza en una trama urbana consolidada, sinó que és format per un conjunt de masies disposades sense ordre en un serrat Mapa 296M781 Situació 31TDG995510 El poble de Caçà de Pelràs és a prop de la carretera comarcal C-255 de Girona a Palamós, de la qual l’església és…

Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca des dels orígens,…

Situació i presentació El municipi del Pinell de Brai, de 56,99 km 2 d’extensió, és situat al SE de la comarca i a tocar de la Ribera d’Ebre i del Baix Ebre Limita al N amb el terme de Benissanet, a l’E amb Miravet tots dos pertanyents a la Ribera d’Ebre, al S amb les terres de Benifallet Baix Ebre, al SW amb el municipi de Prat de Comte i a l’W amb Gandesa Geològicament les terres més antigues del terme, formades durant el període triàsic i juràssic de l’era mesozoica, es troben a tocar de les comarques de la Ribera d’Ebre i el Baix Ebre La resta del terme pertany a formacions de l’època…

Els ascomicets comprenen unes 30 000 espècies de fongs, 16 000 de les quals es troben en forma de liquen, associades amb algues Això vol dir que, si hi afegim també els deuteromicets ascomicets sense reproducció sexual, de cada deu espècies de fong, sis són ascomicets La fotografia mostra un exemple ben típ3ic d’ascomicet no liquenificat i pluricellular, el de les cassoletes, i concretament, la cassoleta vermella Sarcoscypha coccinea S’hi veuen diverses fructificacions cupuliformes La part externa d’aquestes fructificacions és l’excípul, I la interna, de color carmí més viu, és entapissada…

Situació Una vista exterior del conjunt, en la qual és visible l’estructura de l’edifici pertanyent a una època gòtica F Tur L’església de Santa Maria de Castelló d’Empúries és la parroquial de la vila, la qual és situada en un turó de 17 m d’altitud, a la vora esquerra de la Muga, a uns 4 km del mar La posició enlairada, que domina la plana alluvial, afavoria la defensa estratègica d’un lloc que fou la capital del comtat d’Empúries El primitiu nucli d’origen alt-medieval fou bastit damunt el Puig Salner i posteriorment s’estengué pels quatre turons més pròxims, anomenats de la Cavalleria, de…

Vas de ceràmica cardial, cova de la Sarsa, Bocairent, VI millenni cal aC MBo / GC Les causes que motivaren la producció artificial d’aliments i la seva pràctica a Occident constitueixen temes d’investigació crucials en l’àmbit de l’arqueologia europea Les primeres manifestacions de la domesticació a la conca mediterrània coincidiren amb la presència de ceràmiques decorades amb motius aconseguits mitjançant impressions de closca d’escopinya Cardium edule d’aquí ve el nom de ceràmica cardial amb què es coneixen aquests recipients Aquesta mena de decoracions es documenten en jaciments datats…

Situació Detall del mur de llevant d’aquesta fortalesa, on s’aprecien els seus diferents rengles d’espitlleres ECSA - A Roura Les impressionants ruïnes del castell de Rodés s’alcen al vessant de migdia del puig on s’assenta la població de Rodés, situada a 210 m d’altitud, a la dreta de la Tet, i a l’extrem de llevant del Conflent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 29’ 42” N - Long 2° 33’ 48” E Per a arribar a Rodés s’ha d’agafar la carretera N-116, venint de Perpinyà i d’Illa, i un cop passat el coll de Ternera cal agafar, a la dreta, la carretera D-16 que en 1 km de recorregut porta a Rodés Un…

Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…

Hom els classifica en petrolis de base parafínica, naftènica, aromàtica o mixta, segons els tipus d’hidrocarburs que hi predominen Així, els petrolis americans són freqüentment de base parafínica els de Bakú, de base naftènica els de Borneo, de base aromàtica, etc Hi ha diverses teories que intenten explicar l’origen del petroli la més comunament acceptada és la d’Engler-Hofer, la qual suposa que una gran quantitat de matèria orgànica algues, diatomees, plàncton, etc s’acumulà en el fons d’algunes mars, on, en absència d’oxigen, es formà una massa albuminoidea que, primerament per acció…