Resultats de la cerca

Creat per a divulgar la música cambrística, el seu repertori inclou obres des del Renaixement fins al segle XX, tot emfatitzant la música catalana amb l’estrena d’obres de J Homs, J Soler, X Montsalvatge, Ll Balsach, S Brotons, X Turull, J Rossinyol i Ll Gasser, entre d’altres Dirigit per Jordi Casas i Bayer, la gran preparació dels components del cor ha fet que les més de 300 actuacions realitzades arreu de Catalunya, a Espanya, Europa, Guatemala, Israel i els Estats Units hagin assolit un gran èxit, reconegut per la Generalitat de Catalunya amb la concessió del Premi Nacional de Música, en…

Es formà al taller del seu pare, un escultor napolità establert a Múrcia A la mort d’aquest 1727 deixà els dominicans hi havia ingressat de jovenet per fer-se càrrec de la direcció del taller Voltat de nombrosos deixebles, alguns d’ells els seus propis germans, desenvolupà una gran activitat, fruit de la qual és una producció abundantíssima, de temàtica religiosa, que presenta dos grups ben diferenciats el de les figures de pessebre, moltes fetes en sèrie i amb materials simples cartó pedra, fang, teles endurides, etc, que segueixen la tradició dels pessebres napolitans, d’una…

Originàriament Falcs , és situat en un gran pla entre les rieres de Fonollosa i de Rajadell, fou també senyoria dels poderosos Cardona Com un monument arqueològic del castell de Fals i de l’extingida grandesa, resten dues grans torres cilíndriques Vora el castell i l’església hi ha el nucli de Canet de Fals El poble disposa de l’Associació Cultural Recreativa de Fals 1988, de biblioteca i d’installacions esportives La Torre de Fals, Fonollosa © CIC - Moià Des del 1977 el poble de Fals celebra un pessebre vivent, amb el marc de fons de les torres del castell La festa major s’escau el dia de…

Fou conservador del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i director de la casa museu Gaudí de Barcelona Fruit del seu interès històric i artístic pels pessebres de Nadal, fundà la Universalis Foederatio Praesepistica, i, des del 1985, és membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi En la seva tasca ha destacat especialment com a historiador i crític d’art També ha publicat molts treballs sobre aspectes concrets de la història de la ciutat i alguna obra de síntesi històrica com Barcelona, vint segles d’història 1963, amb la coautoria de Frederic Udina Entre la seva bibliografia cal…

Estudià cant i piano al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i després amplià la seva tècnica vocal amb Josep Sabater i Conxita Badia Debutà a Olot amb Rigoletto i després ho feu al Gran Teatre del Liceu amb Il trovatore 1962 Al mateix teatre, on ha desenvolupat una bona part de la seva carrera, ha interpretat les parts de mezzosoprano de títols com Aïda , La forza del destino , Un ballo in maschera o La Gioconda , entre d’altres Cantà El Pessebre de Pau Casals al Festival de Prada sota la direcció de l’autor, i el 1969 guanyà a Treviso el Concurs de Veus…

A vuit anys ja era organista de la seva parròquia Es formà als seminaris de Vic 1954-59 i de Bilbao 1960-61 i a Roma 1963 Parallelament a la seva formació teològica i humanística, continuà els estudis de música El 1967 ingressà a l’Institut Pontifici de Música Sacra PIMS, on es graduà en cant gregorià 1970 Posteriorment estudià composició amb A Renzi i orgue amb AM Polcaro, disciplines en les quals es graduà al Conservatori de Bari Durant aquesta època compongué nombrosa música litúrgica per a la Capella Júlia del Vaticà, d’on era organista El 1973 fou nomenat sotsmestre de capella de Santa…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Fill de l’escultor Francesc Esteve , dit el Salat València 1682 — 1766, de família alcoiana Fou deixeble de Josep i d’Ignasi Vergara el 1762 passà al taller del seu pare, i dos anys més tard establí un taller propi Acadèmic de Sant Carles 1772, hi fou director d’escultura i director general 1781 Anà dues vegades a Madrid, on conegué l’obra de Robert Michel, Hubert Dumandré, Felipe de Castro i Manuel Álvarez i la collecció d’escultura antiga donada per Mengs a l’Academia de San Fernando El 1790 esdevingué escultor de cambra honorari de Carles IV Creà un tipus d’escultura religiosa amanerada i…

Germà de Pau Casals Deixeble del mestre Rafael Gálvez, estudià violí amb de Matthieu Crickboom Més tard, estudià composició al conservatori de Brusselles i es perfeccionà amb František Suchy a Praga Fundador del quartet de corda del seu nom, figurà com a solista en diferents agrupacions i a l’Orquestra Pau Casals, que a vegades dirigí Collaborà també en l’organització dels Festivals de Prada Compongué concerts per a violí i per a violoncel, una sonata per a violoncel i orquestrà diverses obres del seu germà, entre les quals El Pessebre 1960 i Himne a les Nacions Unides 1968…