Resultats de la cerca
Es mostren 105 resultats
Les leocials i les pezizals
Les leocials L’ordre de les leocials o helocials conté pocs representants liquenificats, tots inclosos a la família de les beomicetàcies Baeomycetaceae En general, els ascocarps són apotecis estipitats o sèssils, amb ascs claviformes o cilíndrics, que s’obren per un porus apical i les paràfisis són veritables Són líquens que viuen principalment sobre sòl sovint sobre talussos i a vegades sobre pedra o fusta, sempre sobre substrats força àcids El tallus és granulós o esquamulós, poc diferenciat, amb algues clorococcals, i forma podecis no pigmentats, que poden ésser poc o molt llargs i…
protists
Protistologia
Grup molt heterogeni, actualment sense categoria taxonòmica, que comprèn organismes unicel·lulars (rarament cenocítics o pluricel·lulars sense diferenciació de teixits) i d’organització simple.
Inclou tant organismes procariotes, com els virus, bacteris i esquizofícies protists inferiors, com organismes eucariotes, tant de caràcter animal com vegetal protists superiors
cili

Parameci (Paramoecium caudatum) en el qual s’observen els cilis en el seu exterior
Biologia
Prolongació citoplasmàtica de forma cilíndrica acuminada que emergeix de la superfície de moltes cèl·lules, tant d’éssers unicel·lulars com d’éssers pluricel·lulars animals o vegetals.
Els cilis solen ésser nombrosos i molt petits 5-15 microns de llargada i 0,1-0,3 microns de diàmetre La part que emergeix, o tija ciliar, continua, dins la cèllula, en el mastigosoma i el rizoplast associat, estès profundament cap a l’interior La tija ciliar és recoberta per la membrana cellular La substructura del mastigosoma és semblant a la del centríol, però la de la tija ciliar, a nivell de la seva part mitjana, comporta nou túbuls perifèrics laterals, més dos de centrals, aquests últims embolicats per una beina finíssima Les funcions del cili són la contracció i la conducció Amb la…
La multiplicació vegetativa dels espermatòfits
Els propàguls que es formen als marges de les fulles dels Bryophyllum , crassulàcies molt plantades a les jardineres i a les torretes dels nostres balcons i terrasses, són plantes en miniatura que arrelen al terra tot just caigudes de la fulla mare Josep M Barres La formació de nous individus de manera directa a partir d’unitats vegetatives pluricellulars es produeix de diverses maneres que podem reunir en dos grans grups Parlem de propàguls a propòsit dels elements reproductors formats específicament amb aquesta missió pel vegetal En cas contrari, el procés reproductiu rep el nom de…
antibiòtic

Esquema d’una instal·lació per a la producció de penicil·lina
© fototeca.cat
Biologia
Farmàcia
Substància química produïda per microorganismes com a resultant d’una biosíntesi específica, capaç, a baixes concentracions, d’inhibir el creixement d’altres microorganismes o d’eliminar-los.
En un sentit més ampli, hom considera que també ho són les substàncies químiques obtingudes sintèticament en modificar l’estructura d’un antibiòtic, i que posseeixen igualment efectes antimicrobians Els antibiòtics solen ésser sintetitzats, i alliberats al medi com a forma d'antibiosi, per fongs floridures i per diversos organismes més o menys adaptats també a viure al sòl actinomicets i bacils esporuladors, bé que molts altres organismes també en produeixen La seva estructura química, molt sovint cíclica, és en cada cas diferent i específica, i molt sovint té caràcter glucídic o proteic…
zooxantel·la
Botànica
Nom donat a certes algues unicel·lulars del grup dels cromòfits que viuen en simbiosi dins el cos d’animals pluricel·lulars (celenterats, mol·luscs) o de protozous (radiolaris, foraminífers).
Les zooxantelles són particularment abundants en els madreporaris dels esculls corallins Són els organismes que donen el seu color al corall , amb el qual estableixen una relació simbiòtica i al qual aporten nutrients L’augment de la temperatura de l’aigua del mar comporta la minva de les zooxantelles, la qual cosa deixa a la vista l’esquelet blanc de carbonat càlcic del corall, fenomen conegut amb el nom d’ emblanquiment del corall , i que n’amenaça la supervivència
crisofícies
Botànica
Classe de crisòfits constituïda per algues unicel·lulars o pluricel·lulars de cèl·lules amb un o dos plasts parietals, acolorits de groc daurat per l’abundància de xantofil·les (sobretot ficoxantina).
En general, són flagellades i sovint poden formar cists de natura silícia La reproducció és per divisió, bé que es donen casos d’autogàmia Solen ésser planctòniques N'hi ha de formes marines i formes d’aigua dolça
Els grans clades
L'arbre de la vida al principi del segle XXI Arbre de la vida és el títol de la installació allegòrica del lligam entre el DNA i les relacions filogenètiques, amb què el CosmoCaixa de Barcelona rep els visitants Es tracta d’un tronc de 300 anys d’antiguitat d’un arbre amazònic Minquartia guianensis , anomenat acariquara, que és famós per les qualitats de la seva fusta CosmoCaixa Barcelona - Obra Social Fundació "La Caixa"/ Ronald Stallard Des de mitjan segle XX, amb la incorporació progressiva de les tècniques i eines de la biologia molecular a la filogènia, és a dir, amb el desenvolupament…
Els fongs i els líquens en el conjunt dels éssers vius
El vastíssim món dels fongs pot ésser exemplificat de diferents maneres una flota d’alzinois Armillariella mellea pot illustrar molt bé aquests organismes multiformes Efectivament, els fongs són organismes d’aparell vegetatiu poc visible, però d’una gran eficàcia en l’obtenció de matèria orgànica assimilable, que han abocat tota la seva creativitat evolutiva en la diferenciació d’aparells fructífers molt elaborats, sovint d’una gran varietat i bellesa, tant a escala macroscòpica com microscòpica La fotografia correspon a un dels molts casos en què el fong desenvolupa un carpòfor ben…
Les ortotricals
Molses de l’ordre de les ortotricals 1 Orthotrichum affine a aspecte d’un fragment de gespa x 1 b aspecte general del gametòfit i de l’esporòfit x 3 c detall d’un fillidi x 30 d detall d’una caliptra x 20 e detall d’una càpsula x 20 2 o lyellii a detall d’uns propàguls x 120 30 diaphanum a detall d’un fillidi x 20 4 Zygodon baumgartneri a aspecte general del gametòfit x 3 b detall d’un fíllidi amb propàguls x 40 c detall d’uns propàguis x 210 Miquel Alcaraz És un ordre de plantes acrocàrpiques, que formen coixinets, sobre arbres o sobre roques Els fillidis tenen nervi, però rarament presenten…