Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
analitzador
Química
Aparell que permet de fer l’anàlisi química quantitativa d’algun o d’alguns dels components d’una mostra.
Els aparells emprats pel químic per a la determinació de la composició química per mitjà d’alguna de les tècniques instrumentals d’anàlisi reben el nom d' instruments analítics , mentre que hom reserva el nom d' analitzadors als instruments que serveixen per a la determinació contínua d’aquesta composició i que donen directament els resultats corresponents en cada moment a una mostra fluida que circula en flux continu o discontinu En conseqüència, són emprats principalment en la indústria, per al control i regulació eventual dels processos continus de fabricació, però també han resultat molt…
indicador bacteriològic
Ecologia
Bacteri la presència del qual indica l’existència de pol·lució orgànica o de microorganismes patògens en un medi, generalment aquós.
Els indicadors bacteriològics més àmpliament utilitzats són els nombres totals de microorganismes, de coliformes, d' Escherichia coli , d’estreptococs fecals i de Vibrio cholerae
Ramon Margalef i López
Ramon Margalef i López
© Fototeca.cat
Ecologia
Ecòleg.
Es llicencià 1949 i es doctorà 1952 en ciències naturals Investigador a l’Institut de Biologia Aplicada 1946-51, fou membre de l’Institut d’Investigacions Pesqueres 1951, que dirigí en 1966-67, al qual donà un impuls considerable i un prestigi internacional Fou catedràtic d’ecologia a la Universitat de Barcelona 1967-85, i posteriorment professor emèrit, primera càtedra d’aquesta disciplina a l’Estat espanyol Els seus camps d’estudi foren l’ecologia, la biologia marina i la limnologia, en els quals aplicà la teoria de la informació per a quantificar l’organització dels ecosistemes Formulà…
fisiologia vegetal
Biologia
Fisiologia aplicada als vegetals.
Estudia el funcionament de les plantes considerant principalment els fenòmens de creixement, el metabolisme i les interaccions amb el medi i els altres organismes pot abraçar també aspectes especials, comparats o patològics No té un límit establert amb la bioquímica i es relaciona íntimament amb les ciències morfològiques anatomia, citologia pels lligams existents entre forma i funció Es constituí com a ciència al s XVIII, amb Vegetable Staticks 1727, obra de S Hales, on examina el creixement de les plantes, la pèrdua d’aigua per evaporació i altres fenòmens A la darreria del s XVIII es…
El que cal saber de l’emfisema
Patologia humana
L’emfisema pulmonar és una malaltia caracteritzada per la retenció d’aire als pulmons, a causa de la dilatació permanent dels alvèols i la destrucció de les parets alveolars, que origina la disminució progressiva de la capacitat respiratòria En la majoria dels casos, l’emfisema pulmonar es manifesta a conseqüència de l’hàbit de fumar cigarrets També contribueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia la inhalació habitual de substàncies irritants per motius professionals, la pollució atmosfèrica i les infeccions repetides El símptoma principal de l’emfisema, que se sol manifestar entre 55…
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
combustible

Consum mundial de combustibles
Química
Tecnologia
Substància que a una temperatura determinada reacciona amb l’oxigen produint energia calorífica o lluminosa, que pot ésser transformada després en qualsevol altra forma d’energia que sigui útil a l’home.
Els combustibles són, en general, composts de carboni, i poden ésser d’origen natural o sintètic Els més abundants són els de tipus fòssil, com ara el carbó i el petroli Per raó del seu estat físic poden ésser classificats en sòlids, líquids i gasosos Dels combustibles sòlids el més utilitzat és el carbó, en les seves diverses formes hulla, antracita, lignit, etc uns altres combustibles de menor importància són la fusta i la torba La majoria dels combustibles líquids provenen de la destillació o transformació del petroli i corresponen a fraccions lleugeres gasolina, querosè, gasoil o pesants…
fitoalexina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).
La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l' orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l' ipomearó del moniato i l' àcid vierònic de la favera
Els líquens com a bioindicadors
Bacidina phacodes a dalt és una espècie la presència de la qual indica que l’alzinar està en bon estat de conservació Al contrari, l’abundància de Lecidella elaeochroma a baix és indici de la baixa qualitat del bosc Antonio Gómez-Bolea L’any 1866, el liquenòleg William Nylander 1822-99 publicà un article en què deia "els líquens donen, a la seva manera, la mesura de la salubritat de l’aire i són uns higròmetres molt sensibles" D’aleshores ençà, s’han publicat molts treballs científics sobre aquest tema i s’han establert metodologies de treball per a l’ús dels líquens com a…
Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus
Organisme encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l’abastiment d’aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona.
Fou creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1987 i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient El 70% dels residus sòlids que es produeixen 1,16 kg/habitant i dia es dipositaren fins el desembre de 2006a l’abocador del Garraf A partir d’aleshores els residus de la regió metropolitana es transporten als ecoparcs i al dipòsit controlat de Can Mata als Hostalets de Pierola, a l’Anoia També les principals plantes depuradores d’aigües estan en procés de conversió, i s’estan substituint els tractaments de tipus fisicoquímics…