Resultats de la cerca

Prengué el nom de la baronia de Xèrica, que el rei creà per a ell El succeí el seu fill Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra , que es casà 1298 amb Beatriu de Lloria i Lancia , baronessa de Cocentaina i senyora d’altres feus dels Lloria Foren pares de Jaume de Xèrica i de Lloria , de Maria de Xèrica , d' Alfons Roger de Lloria , de Beatriu de Xèrica i de Lloria , dita Beatriu de Lloria , muller del noble andalús Pedro Ponce de León, senyor de Marchena, els descendents dels quals es cognomenaren Ponce de León-Lloria , i de Pere de Xèrica i de Lloria , el qual només…

El seu net Bernardino de Cárdenas y de Portugal en fou el tercer marquès Passà als Hurtado de Mendoza, marquesos de Cañete, als Lancaster, ducs d’Aveiro, als Ponce de León, ducs d’Arcos, als Osorio de Moscoso, comtes d’Altamira, i als Casanova

Deixeble de Manuel Ponce El 1928 fundà l’Orquesta Sinfónica de México i fou nomenat director del conservatori nacional 1928-34 La seva producció comprèn ballets El fuego nuevo , 1921 Los cuatro soles , 1926, obres simfòniques Sinfonía proletaria, 1934 Obertura republicana, 1935 i música de cambra

Fou alumne de JAEscalante i de JCarreño de Miranda En les seves obres la influència veneciana s’aprecia principalment en els efectes de llum Crist en la nit de la Passió 1673, Museo del Prado, Carles II rebent la benedicció eucarística 1683, Museo de Arte, Ponce

Acompanyà Colom en el seu segon viatge i, juntament amb Ponce de León, descobrí la Florida 1512 També tingué una intervenció destacada en expedicions que arribaren al Yucatán, exploraren el litoral oriental de Mèxic i el Canal de Bahama Hom li atribueix la confecció del primer mapa de l’Amèrica septentrional i la descoberta del corrent del Golf

El seu rebesnet Joan Escrivà i Garcia la deixà en indivís als seus fills Guillem i Jaume Escrivà i Romeu En morir 1463 la neta de Guillem, el seu indivís passà al seu fill Joan Escrivà, àlias Sanoguera, el qual obtingué tota la baronia en comprar l’altra part a Lluís Pallars de Vilanova, però el 1477 la vengué a Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina L’indivís de Jaume recaigué en el seu besnet Eiximèn-Peres Escrivà de Romaní i Ram, baró de Beniparrell, el qual el vengué al dit Lluís Pallars de Vilanova El comte de Cocentaina, ja en possessió de tota la baronia, la vengué el 1492 al germà…

Pertangué als Fenollar, que el 1593 la cediren al rei La corona la vengué el 1594 a Bernardino de Cárdenas, duc de Maqueda Dels Cárdenas passà als Lancaster, ducs de d’Aveiro, i als Ponce de León, ducs d’Arcos, que el 1769 la vengueren al general Joaquim de Montserrat i de Cruïlles, marquès de Cruïlles, baró de Patraix, a qui, el mateix any, fou reconeguda com a títol del regne Passà als Savador i als Gómez de Barreda, comtes d’Obedos

Se celebra a l’Auditori de Barcelona la segona edició dels premis Max de teatre Tot i que no assisteix a la cerimònia, el gran triomfador de la nit és Josep Maria Flotats, amb els cinc premis per a Arte , l’obra amb què ha debutat a Madrid després del seu pas pel Teatre Nacional de Catalunya Entre la resta de premiats, fins a 20 categories, hi ha Els pirates de Dagoll Dagom, Pere Ponce i, en dansa, Nacho Duato, Sara Baras i Antonio Canales

Estudià amb els mestres de música Marraco i Tolosa Fou violinista de la catedral i director del teatre Triomf de Barcelona El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a l’església del Sant Esperit de Terrassa El 1862 fundà l’Orfeó Terrassenc També fundà una orquestra i una escola de música a Tarragona El 1871 marxà a Puerto Rico on el 1872 organitzà una acadèmia de música residia a Ponce Escriví unes cinc-centes composicions, entre les quals cal destacar la Simfonia isabelina 1858

Residí uns quants anys a l’Havana i a Mèxic Fou crític musical i d’art de La Vanguardia , que signava com a Fausto , i més tard codirector d’aquest diari, on collaborà amb Agustí Calvet, Gaziel Publicà biografies de divulgació, com Sor Juana Inés de la Cruz 1910 i Juan Ponce de León 1924, sovint amb el pseudònim de Juan Cabal Després de la Guerra Civil fou sotmès a un consell de guerra simaríssim, pel qual fou condemnat a dotze anys de presó major en una resolució del 1942