Resultats de la cerca

A Macedònia, fou constituïda per Arquelau i Filip II, que li donaren la seva estructura tradicional, amb setze rengleres d’homes armats de llargues llances Alexandre el Gran la féu més lleugera i mòbil i la reduí a vuit files, les anteriors de les quals portaven la llança horitzontal, mentre que les posteriors la recolzaven al muscle dels homes de davant La seva compacitat la féu invencible en terreny pla, però sucumbí davant les legions romanes a Pidna 168 aC a causa del terreny accidentat

Els òrfics formaren unes comunitats d’iniciats que es regien per una sèrie de preceptes i costums, el significat dels quals constitueix encara un enigma portaven vestidures blanques, s’abstenien de menjar determinats productes les faves i, excepte en els ritus de l’omofàgia, la carn i tenien cementiris propis, en els quals han estat trobades diverses laminetes d’or amb inscripcions que refermen la natura divina de l’òrfic mort, que ha superat el cicle dels renaixements, i donen indicacions sobre l’itinerari que l’ànima havia de recórrer en el món d’ultratomba

Tenia annex el tractament de don , que a l’edat mitjana només era donat als reis, infants i prelats No podien ésser acusats sense llicència dels reis i seien davant i entre els jutges S'hostatjaven on volien mentre no fos a casa d’un hidalgo Podien armar cavallers, firmaven els privilegis reials i portaven com a insígnies de llur qualitat un penó i una caldera Aquesta denominació acabà en desuetud i fou substituïda per la de gran del regne i després per la de gran d’Espanya gran

És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc

En oscillar el foliot, les dues palanques deixen anar alternativament les dents de la roda d’escapament, les quals donen simultàniament un petit impuls destinat a mantenir les oscillacions del foliot L’error d’aquelles primeres màquines era d’una mitja hora al dia Cal tenir en compte, però, que només portaven la busca horària i que, per tant, només permetien apreciar l’hora d’una manera molt aproximada El regulador de foliot va durar des del començament del s XIV fins a la fi del s XVII 300 anys, que fou definitivament desplaçat pel rellotge de pèndola

Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs