Resultats de la cerca
Es mostren 168 resultats
Muḥammad Bouazizi
Política
Comerciant de carrer tunisià.
En protesta per la confiscació dels seus béns i per l’assetjament i la humiliació que patí a mans de la policia municipal, el 17 de desembre de 2010 es calà foc i patí unes ferides que li provocaren la mort El seu acte es transformà en un catalitzador per a la revolució a Tunísia, que acabaria amb la fi del règim de Ibn ‘Alī al gener del 2011, després de 23 anys al poder L’èxit de les protestes a Tunísia inspirà manifestacions i revoltes a diversos països àrabs i a d’altres indrets del món El 2011 li fou concedit pòstumament el premi Sakharov, juntament amb altres quatre persones, per les…
bioterrorisme
Biologia
Tipus de terrorisme que utilitza microorganismes com a agents infecciosos.
Cal esmentar, en primer lloc, el carboncle o àntrax, que el 2002, repartit per correu postal, provocà algunes víctimes mortals als Estats Units d’Amèrica Altres microorganismes patògens que podrien emprar-se en atacs bioterroristes són el virus de la verola i els bacteris que causen la brucellosi o febre de Malta, la tularèmia i la pesta Tots els esmentats originen malalties contagioses, però no són tan fàcils d’obtenir ni de manejar com el bacteri del carboncle Si bé cal estar previngut contra el bioterrorisme, no s’ha d’exagerar el perill que representa La complexitat i la…
Claude Gellée

El matí, de Claude Gellée
© Fototeca.cat - Corel
Pintura
Pintor flamenc, anomenat le Lorrain.
Després d’un aprenentatge al taller d’Agostino Tassi vers el 1619, desenvolupà autodidàcticament els seus dots pictòrics amb l’estudi de la perspectiva i de les obres del luminista flamenc Paul Bril La personalitat pictòrica de Gellée se centra en el paisatge, on les figures — generalment fetes pels seus deixebles — són un simple pretext La seva importància està en el caire generalitzat que dóna al paisatge, puix que fuig de la identificació tipus postal i cerca — a través d’una tècnica precisa — de copsar l’atmosfera a través del color Hom en destaca, dins aquesta línia, la…
Palau de la Virreina
Façana del Palau de la Virreina
© Fototeca.cat
Edifici rococó situat a la Rambla de Barcelona, que fou construït (1772-76) per a Manuel d’Amat i de Junyent, virrei del Perú, seguint els plànols de Josep Ausich.
El virrei mateix, des del Perú, donà detallades instruccions per a la seva construcció i possiblement decidí d’una manera personal l’estil de la façana, de pedra de Montjuïc i de Santanyí Els escultors Carles Grau i Francesc Serra —que morí en l’obra— realitzaren la seva rica decoració escultòrica i el primer participà, segurament, en la direcció de l’obra Mort Amat, habità el palau la seva muller, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, que li donà el nom Declarat monument nacional el 1941, conté diverses sales d’exposicions municipals, el Museu de les Arts…
Els Jover, a Canet de Mar
Jover, Serra i Companyia es constituí el 1895 a Canet de Mar, on establí la seva fàbrica de gènere de punt Edifici d’oficines de la fàbrica Jover, Serra i Companyia La Ilustració Catalana , 1910 Fàbrica dels senyors Susagna i Ferrer i Jover i Serra, a Canet de Mar postal del començament del segle Malgrat que serà una de les més importants en el seu sector, la història de l’empresa és confusa, tenint en compte les poques referències que se’n troben El 1910 construí un gran edifici fabril a Canet, característic de l’expansió del negoci i de la seva producció industrial Al voltant…
Joan Pons i Pons
Literatura catalana
Novel·lista.
Fundador de la Revista Postal Ha publicat el llibre de narracions No cregui el que diuen de mi 1991 i les novelles Nàufrags 1993, premi Ateneu de Maó 1992 i la juvenil Els ecos de l’horitzó 1999, mentre que amb Remant al sol 2001 guanyà el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil 2000 Amb El laberint de les girafes 1999, que recrea la història d’una família al llarg del segle XX, la seva narrativa obre un nou tombant, que continua amb Homes sols 2001, premi Fundació Enciclopèdia Catalana de narrativa 1998, Sorra a les sabates 2005 i Barba-rossa 2006, novella històrica amb rerefons…
,
Ben Vautier
Art
Artista italià.
Signa les obres com a Ben Inicià el seu treball a Niça a la meitat dels anys cinquanta, amb accions i happenings Obrí una galeria, Laboratoire 32, posteriorment anomenada Galerie Ben Doute de Tout La seva obra té dues possibles interpretacions una acció qualsevol pot ser elevada a categoria d’obra d’art pel fet de donar-li un títol o bé l’art pot ser devaluat pel fet de lligar-lo a accions comunes D’aquesta manera, qüestiona el món de l’art, l’activitat artística i el lligam de l’art amb la seva vida Utilitza les paraules amb un sentit irònic, i és característic el seu text calligràfic, amb…
Yoshihide Suga
Política
Polític japonès.
Graduat en dret per la Universitat de Hosei Tòquio el 1973, treballà fins el 1986 com a secretari d’un senador del Partit Liberal Democràtic El 1987 fou elegit regidor de Yokohama per aquest partit i, el 1996, diputat al parlament Reelegit des de l’any 2000, fou viceministre d’Afers Interns i Comunicacions en el darrer govern presidit per Junichiro Koizumi 2005 Amb Shinzō Abe com a primer ministre 2006 ocupà les mateixes carteres, des de les quals supervisà les reformes de descentralització i de privatització del servei postal fins al final de la legislatura 2007 Quan el PLD…
esquema de Ponzi
Economia
Fórmula de captació que consisteix a atreure inversors amb la promesa d’elevats rendiments.
El problema és que els rendiments es paguen amb les aportacions de nous inversors, no amb els resultants de la gestió dels fons i els beneficis que se n'obtenen D’aquesta manera, la retribució pot continuar mentre s’incorporen nous inversors i mentre els antics no vulguin retirar els seus fons Aquesta fórmula també es coneix com a esquema piramidal Rep el nom de Charles Ponzi, un especialista en estafes, que l’any 1919 captà nombrosos inversors a través de la promesa de rendiments de fins al 50% en 45 dies o del 100% en tres mesos, mitjançant els cupons que els immigrants italians enviaven…
Joan Llaneras i Rosselló
Ciclisme
Ciclista.
Installat a Catalunya, competí com a professional de la carretera amb els equips ONCE 1991-95 i US Postal 1998, i guanyà una etapa a la Volta a Andalusia 1993 i el trofeu de Mallorca 1994 Com a ciclista de pista obtingué els seus millors resultats Fou set vegades campió del món, quatre en puntuació 1996, 1998, 2000, 2007 i tres en cursa a l’americana 1997, 1999, 2006, el primer títol del qual el guanyà amb Miquel Alzamora i els altres dos amb Isaac Gálvez En els Campionats del Món també fou medalla d’argent 2003 i de bronze 1997, 2005 en la modalitat puntuació i medalla d’argent…
,