Resultats de la cerca
Es mostren 644 resultats
pupil | pupil·la
Dret civil
Dret romà
Orfe menor d’edat sota la cura d’un tutor.
En el dret romà, era el qui abans d’atènyer la pubertat impúber es trobava fora de la potestat paterna, per defunció del pare o per emancipació, i que estava subjecte a la tutela testamentària i dativa dels impúbers
autonomia administrativa
Dret administratiu
Autonomia de què gaudeixen els municipis, les províncies i d’altres ens territorials, reconeguda i garantida per la constitució o per l’estatut d’autonomia.
A diferència de l’autonomia política, no comporta la possibilitat de dictar normes amb rang de llei, però sí la potestat reglamentària i la funció executiva en l’àmbit de les competències prèviament determinades per la llei És una forma de descentralització
emancipar
Dret civil
Alliberar (algú) de la pàtria potestat, d’una tutela, de la servitud.
arrogació
Dret romà
adopció
d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
Aquesta institució tingué una gran importància als primers temps de l’imperi romà, car permetia la continuació del culte domèstic, feia entrar en la família agnàticia individus de la família cognatícia, ajudava a passar d’una classe social a l’altre sense oposició ni dificultats, permetia d’eludir les penes imposades als solters i als casats sense fills i hom adquiria drets per a poder obtenir càrrecs públics vinculats a determinades persones o famílies
Castell de Pui (Cabó)
Art romànic
Aquest castell també es troba esmentat amb els noms de Pui, Pug i Castellpuig Apareix esmentat l’any 1100 com un lloc situat a llevant de Favà També és documentada l’existència de la capella de Sant Salvador del Puig, que potser era la capella del castell La potestat d’aquest castell era dels Caboet Guillem Guitard de Caboet i Ramon II, en llurs testaments dels anys 1110 i 1156 respectivament, donaren la potestat dels castells que es trobaven a les valls de Cabó i de Sant Joan a l’església d’Urgell Entre aquests castells és documentat el castell de Castellpuig Devia ser situat entre el serrat…
Jurat d’Expropiació de Catalunya
Dret
Òrgan col·legiat permanent de caràcter administratiu.
Té funcions de taxació, peritatge i fixació del preu just en els procediments d’expropiació que porten a terme, dins l’àmbit territorial de Catalunya, l’administració de la Generalitat, els organismes autònoms i els organismes que en depenen, i els ens locals de Catalunya que tinguin potestat d’expropiació
col·legi episcopal
Cristianisme
El conjunt de tots els bisbes en comunió amb el papa.
És continuació, segons el concili II del Vaticà, del collegi apostòlic i, doncs, posseix en relació amb l’Església la mateixa missió pastoral, obligacions i drets potestat plena i suprema que aquest Una de les seves manifestacions és el concili , però els bisbes distribuïts per tot el món també formen collegi collegialitat
titulatura
Història
A l’antiga Roma, conjunt de títols que posseïa l’emperador.
En la documentació epigràfica eren indicats sempre segons aquest ordre imperator, caesar, filiació i nom propi cognomen , augustus , títols militars com és ara Germànic, Pòntic, etc, pontifex maximus, darrera potestat tribunícia, darrera salutació imperial i darrer consolat hom hi afegia sovint els títols de pater patriae , censor i procònsol si havia exercit aquests càrrecs i, finalment, divus si havia estat divinitzat
Castell de Figuerola (Isona)
Art romànic
En relació amb els castells d’Orcau i de Basturs, existents ja al segle XI, el castell de Figuerola es presenta com una construcció tardana, empresa per iniciativa comtal en una segona fase del procés de feudalització En el seu testament sacramental publicat l’any 1071, Ramon Miró d’Orcau deixà Figuerola a la seva muller Maria i disposà que a la seva mort passés al seu fill Pere Pere Ramon i el seu germà Gerbert devien haver mort abans de 1111-12, en què el tercer germà, Tedbald Ramon, qualificat de “ domnum principem Orchaliensis castri ” rebé en feu la vila de Figuerola de mans del comte…
jutge | jutgessa
Història
A Sardenya, cap suprem d’un jutjat.
Tenia potestat civil i militar i governava juntament amb un consell d’alts personatges del país Aquest càrrec, de tradició electiva, de fet era hereditari, bé que, especialment a Càller, el successor era convalidat per una assemblea de magnats Restà vinculat a membres d’importants famílies d’origen pisà o genovès Doria, Visconti, Spínola, Donoratico, etc el d’Arborea ho estigué del segle XII al XV als Cervera, vescomtes de Bas