Resultats de la cerca
Es mostren 115 resultats
vorticitat geostròfica
Meteorologia
Vorticitat del vent geostròfic.
La vorticitat dona una mesura quantitativa de la rotació d’un fluid És un vector determinat pel rotacional de la velocitat La vorticitat geostròfica és especialment important, atès que el vent geostròfic és una bona aproximació al vent real En meteorologia interessa sobretot el component vertical de la vorticitat del vent geostròfic, ja que està molt relacionat amb les pertorbacions atmosfèriques depressions, ciclons, tempestes, etc En la pràctica, l’anàlisi del camp de vorticitat i de la seva evolució constitueix un dels fonaments de la predicció meteorològica
identificació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Deducció del model matemàtic d’un sistema a partir de les mesures de la resposta a uns determinats senyals (esglaó, impuls, sinusoide, soroll blanc).
El seu objectiu és facilitar la predicció del comportament del sistema com a resposta a d’altres entrades El problema de la identificació pot ésser considerat com el dual del control amb el qual apareix simultàniament hom no pot controlar adequadament un sistema les característiques del qual no són conegudes prèviament o almenys durant el control La condició per a una identificació completa del model d’estat és l'observabilitat Els experiments poden fer-se on-line superposats al funcionament normal del sistema dins la línia de producció o off-line separant prèviament…
Trygve Haavelmo
Economia
Economista noruec.
Estudià a la Universitat d’Oslo, on treballà fins el 1933 sota la direcció de Ragnar Frisch i, després d’una estada als EUA, hi fou professor de 1948 a 1979 Dedicat a l’econometria, elaborà mètodes matemàtics per a la predicció econòmica, entre els quals destaca el principi que porta el seu nom sobre la relació lineal exacta entre les dues variables d’un model econòmic de dues equacions en funció d’una tercera variable Entre les seves obres destaquen The Probability Approach in Econometrics 1944 i Study on the Theory of Economic Evolution 1954 Premi Nobel d’economia 1989
David Baker
Química
Bioquímic i biòleg computacional.
Estudià a la Universitat de Califòrnia a Berkeley i a la Universitat de Califòrnia a San Francisco Catedràtic de bioquímica a la Universitat de Washington, és l’investigador en cap del Laboratori Baker que desenvolupà l’algorisme Rosetta de predicció de l’estructura de les proteïnes ab initio L’any 2003 dissenyà una proteïna diferent de totes les existents i, després, en el seu laboratori i gràcies a l’algorisme Rosetta, creà moltes altres proteïnes que es poden utilitzar com a vacunes farmacèutiques, nanomaterials i sensors minúsculs L’any 2024 fou guardonat amb el premi Nobel…
Benet Vinyes i Martorell
Meteorologia
Meteoròleg.
Ingressà al noviciat de la Companyia de Jesús a Mallorca el 1856, i el 1857 passà a Salamanca i posteriorment a Lleó, on estudià ciències El 1861 era professor de novicis en física, ciències naturals, química, història natural, matemàtiques i música El 1868, amb la supressió de l’orde jesuïta a la península Ibèrica s’exilià temporalment a França, on completà la formació i el 1869 fou ordenat sacerdot El 1870 fou destinat al Colegio de Belén de l’Havana, on es feu càrrec de l’observatori Entre altres tasques feia diàriament anàlisis meteorològiques i el pronòstic del temps, que publicava la…
Centrino
Electrònica i informàtica
Tecnologia per al disseny de microprocessadors per a portàtils patentada per la companyia Intel.
La tecnologia mòbil Centrino està pensada per a facilitar la mobilitat tot conservant la connectivitat i augmentar l’autonomia de les bateries És per això que a part del processador i la gamma de chipsets d’Intel, també s’inclou la connexió de xarxa sense fils PRO/Wireless Els portàtils Centrino estan basats en una microarquitectura optimitzada per a la mobilitat, amb característiques pròpies com ara la Micro-Ops fusió, que combina dues microoperacions en una la predicció d’instruccions, que millora les prestacions i redueix el consum, i el gestor de pila dedicat, que redueix el…
pertorbació
Astronomia
Correcció que cal aplicar a l’òrbita d’un planeta (d’un satèl·lit) quan aquesta òrbita ha estat calculada considerant només l’efecte gravitatori del Sol (del seu planeta), prescindint de l’efecte gravitatori dels altres astres.
El camí que hom segueix normalment és el d’escriure l’equació del moviment per als dos cossos principals, és a dir Sol-planeta, o bé planeta-satèllit, i considerar la influència dels altres astres com a correccions que hom aplica a la solució de l’equació dels dos cossos Per a introduir aquestes correccions existeixen dos mètodes principals el mètode de les pertorbacions generals i el de les pertorbacions especials El primer mètode ha estat emprat des del començament del s XIX, i un dels seus èxits principals fou la predicció de l’existència de Neptú i de la seva trajectòria El…
Gerald Stanford Guralnik
Física
Físic nord-americà.
Graduat al Massachusetts Institute of Technology 1959, es doctorà a la Universitat de Harvard el 1965 amb una tesi sobre el trencament de simetria en el model estàndard, aportació de gran influència en física de partícules Posteriorment féu recerca a l’Imperial College de Londres, a la Universitat de Rochester Nova York i, des del 1967, a la Universitat de Brown El 1964, amb Carl Richard Hagen i Thomas Kibble, fou l’autor d’una sèrie d’articles en els quals fonamentava la predicció d’una nova partícula, posteriorment anomenada bosó de Higgs Fou predita també de manera…
xarxa neuronal
Estructura que funciona mitjançant el processament en paral·lel d’un gran nombre d’elements interconnectats entre si i que emulen, en certa manera, el funcionament del cervell humà.
Una xarxa neuronal presenta una estructura amb diverses entrades i sortides, les quals necessiten un procés d’entrenament per a reaccionar de la manera desitjada a uns estímuls d’entrada particulars Les xarxes neuronals estan formades per un gran nombre d’elements bàsics, agrupats en diferents nivells o capes i es troben altament interconnectats D’ençà de la primera conferència sobre intelligència artificial el 1956 a Dartmouth, on es presentà la primera simulació d’una xarxa neuronal, la investigació en aquest camp ha estat força significativa, i destaquen les aportacions d’…
Mercator Océan
Corporació francesa que té per objectiu el desenvolupament, producció i distribució de productes i serveis d’oceanografia operacional a mar obert.
Nasqué el 1995 com a projecte de desenvolupament i recerca orientat a posar a punt un sistema operacional de predicció oceanogràfica global capaç de proporcionar prediccions de les diferents variables que caracteritzen l’estat dels oceans com són la temperatura, la salinitat, els corrents marins o nivell del mar de manera similar com es fa en meteorologia El 2002, les principals institucions i organismes francesos relacionats amb l’oceanografia operacional, el CNES Centre National d’Études Spatiales, el CNRS Centre National de la Recherche Scientifique, l’Ifremer, l’IRD Institut…