Resultats de la cerca
Es mostren 732 resultats
flamenc

Flamencs
© Lluís Prats
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels ciconiformes
, de la família dels fenicoptèrids, de dimensions grans (de 130 a 190 cm), les potes i el coll molt llargs i el bec voluminós i corbat cap avall.
El plomatge és blanc i rosat, amb la vora de les ales negra És gregari i s’alimenta de petits crustacis, d’algues, d’insectes i llurs larves i de peixets Habita als llacs poc profunds, als aiguamolls i a les riberes marines, on nia en indrets amagats durant els mesos de maig i juny la posta és de dos ous És comú a tota la Mediterrània
gemin
Anatomia
Cadascun dels dos músculs profunds de la regió glútia, anomenats gemin inferior i gemin superior.
sínia
sínia , al Baix Ebre
© Fototeca.cat
Física
Màquina d’elevar aigua, especialment emprada per a treure l’aigua de pous poc profunds.
Consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes fermat a l’extrem d’un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de catúfols en tota la seva llargada, l’extrem inferior de la qual és submergida a l’aigua del pou
fluoroscopi
Instrument emprat en l’examen dels teixits profunds de l’organisme mitjançant els raigs X.
Consta d’una pantalla de fluorescència coberta de cristalls de tungstat de calci
actinomicosi
Patologia humana
Malaltia produïda per diverses espècies de bacteris de l’ordre dels actinomicetals que apareix en els bòvids i és transmesa a l’home.
Es localitza a la pell i als teixits profunds de la regió cervicofacial i de les vísceres Es caracteritza per unes tumoracions confluents de duresa llenyosa, tòrpides, les quals tenen tendència a obrir-se i deixen trajectes sinuosos per on surt un pus amb grumolls de color groc, on es troben els bacteris disposats en forma radiada És adquirida, generalment, mastegant espigues o grans de blat o d’ordi
països en transició
Economia
Expressió amb què el Banc Mundial anomena un conjunt de 28 països que entre el 1917 i el 1950 desenvoluparen un sistema d’economia planificada i que a partir de la dècada dels noranta han començat una transformació vers la instauració d’un sistema de lliure mercat.
Es tracta d’un procés que requereix canvis molt profunds i que és tutelat pels principals organismes internacionals Aquest grup és format per 10 països de l’Europa de l’est i central Albània, Bulgària, Croàcia, Eslovàquia, Eslovènia, Hongria, Macedònia, Polònia, Romania i la República Txeca, els 15 sorgits de la disgregació de l’URSS Armènia, Azerbaidjan, Bielorússia, Estònia, Geòrgia, Kazakhstan, Kirguizistan, Letònia, Lituània, Moldàvia, Rússia, Ucraïna, Uzbekistan, Tadjikistan, Turkmenistan, la Xina, Mongòlia i Vietnam
Sông Nhi Ha
Riu
Riu del SE d’Àsia (1 200 km).
Neix a les muntanyes del Yunnan, Xina, i corre en direcció NW-SE engorjat en profunds congosts, fins que entra al Vietnam, a uns 500 km de la mar, a Lao Kay Aquí es converteix en un riu de plana, passa per Hanoi i després desemboca al golf de Tonquín formant un ampli delta El seu principal afluent és el Sông Da De règim irregular, a l’època de les pluges monsòniques fa grans crescudes
tell

Branca florida de tell ( Tilia platyphyllos )
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les tiliàcies, fins de 30 m d’alçària, de fulles simples, cordiformes, lleugerament asimètriques, serrades, amb estípules caduques; de flors groguenques o blanquinoses, fragants, reunides en petites cimes, el peduncle de les quals és adnat inferiorment a una bràctea lanceolada, i de fruits en núcula.
Les flors constitueixen la tilla El tell argentat Ttomentosa , de fulles amb el revers blanc tomentós, és propi de la península balcànica i és plantat en jardins El tell de fulla gran Tplatyphyllos , de fulles de 6 a 9 cm i de fruits costats, es fa a la muntanya mitjana El tell de fulla petita Tcordata , de fulles de 3 a 8 cm i de fruits llisos, creix en sòls profunds, a les comarques més septentrionals dels Països Catalans
talús continental
Geomorfologia
Hidrografia
Escarpament submarí de fort pendent situat entre la plataforma continental i la zona dels fons oceànics mitjans, és a dir, entre els 180 i els 2 000 m de profunditat, aproximadament.
El talús continental, que té, d’altra banda, un traçat poc sinuós, és accidentat per talls profunds en forma de canyons submarins perpendiculars, d’origen una mica incert i situats, de vegades, en la mateixa prolongació de les valls fluvials el Ganges, per exemple Els sediments del talús, anomenats batials , són formats per llims verds i sorres, acompanyats de galets en el fons dels canyons submarins La superfície de l’escarpament representa el 9% de la superfície total del fons submarí
bardissa
Geobotànica
Formació vegetal, sovint espessa i impenetrable, constituïda especialment per lianes i per arbusts espinosos de fulla caduca, entre els quals dominen l’esbarzer, l’aranyoner i l’arç blanc.
Als Països Catalans, a les contrades mediterrànies humides, és molt freqüent la bardissa d’esbarzer i roldor de l’Empordà al Rosselló, en ambients més secs, la bardissa d’espinavessa i a la muntanya mitjana apareixen bardisses riques en esbarzers i rosers silvestres, de diverses espècies, les anomenades bardisses muntanyenques En general, les bardisses es fan en sòls profunds i força humits, als marges dels camps, on formen tanques, i a les vores dels boscs Sovint substitueixen temporalment comunitats forestals destruïdes per l’home ©