Resultats de la cerca

Publicà la novella humorística Nouvé Granet 1856 Esperit independent, se situà fora del felibritge Els seus poemes — Cançons provençals 1840 reflecteixen i defensen l’artesania el seu llenguatge poètic és vigorós i força elaborat

Als afores de Barcelona n'hi hagué un gran nombre al s XVIII, sobretot a les proximitats del portal Nou, a Sant Martí de Provençals i també, més tard, entre els carrers de Sant Pau i del Pedró, zones on hi havia les principals fàbriques d’indianes

Dirigí, amb Loïs Méry, el setmanari “Lo Tamborinaire” 1841, al voltant del qual s’agruparen nombrosos escriptors occitans Conreà, sense gaire èxit, el teatre còmic i es destacà, sobretot, com a poeta Lo poëta cassaire 1817 Fou, abans del Felibritge, el més popular dels escriptors provençals

La seva activitat artística se situa entre els anys 1260 i 1290 Morí com a castellà a la fortalesa de Coron, a Grècia Del seu brevíssim cançoner són remarcables les rimes de caire polític, mentre que les cançons d’amor són una freda imitació de les provençals

Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals Barcelona D’estatuts inconcrets, en la colla cristallitzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants Es mantingué fins el 1896

Johnston, Shields and Co, una empresa de Newmilns, al sud de Glasgow, s’installà a Catalunya el 1894 per fabricar cortines i cortinetes de tul Tenien un privilegi protegit per una patent, que els convertí en fabricants únics d’aquests gèneres durant uns quants anys La seva fàbrica era situada a Sant Martí de Provençals, en el que després serà el carrer de Pere IV, núm 345 Dues escenes a la fàbrica a Sant Martí de Provençals fotografia del començament del segle Etiqueta de L'Escocesa 1894 Johnston, Shields and Company introduirà el 1894 la fabricació de cortines i…

Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció a l’…

De família noble, és una de les principals figures cèltiques Amarat de la disciplina dels bards del període Gogynfeindd, incorporà influències provençals i les provinents dels poetes-cantors itinerants gallesos d’arrel popular, i creà un nou camp temàtic i prosòdic —especialment amb el desenvolupament del popular cywydd —, amb un esperit modern

El 1884 comprà a la Societat General Catalana de Crèdit la concessió de la línia de Sant Martí de Provençals a Llerona, que entrà en servei el 1886 A partir del 1887 la Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España explotà aquesta línia, i el 1902 l’absorbí definitivament

Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus