Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
esgarrinxar
Esquinçar lleugerament la pell (d’una part del cos) amb una agulla, amb una punxa qualsevol.
agulla
Tecnologia
Dit de moltes peces o instruments metàl·lics o d’altre material resistent, llargs i acabats en punxa.
burxa
Vareta de ferro terminada en punxa, com la usada pels burots, etc, per a examinar les càrregues.
ascifat | ascifada
Micologia
Dit dels podecis dels líquens, desproveïts d’escifs, és a dir, acabats en punxa i no en trompeta.
cornuti
Entomologia
En els genitalia
masculins, conjunt de formacions esclerificades en forma de punxa, a l’interior de l’edeagus.
y
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Vint-i-cinquena lletra de l’alfabet català, anomenada i grega.
Tal com diu el nom, es tracta de l'ípsilon grega passada al llatí, de primer en la seva forma occidental, V , i després admesa en la forma oriental, Y , en el segon apèndix de l’abecedari La Y romana clàssica consta de dos traços el primer, que començava a dalt, a l’esquerra, baixava oblic, continuava vertical i acabava amb un reforç a la base el segon pujava oblic del centre del traç primer en direcció a la dreta i acabava amb una mena de reforç corbat a la dreta Amb la velocitat cursiva tots dos traços foren escrits a vegades en un sol temps, és a dir, sense alçar la ploma, amb la qual cosa…
Els petits moixons enfiladissos
Tenim en el nostre àmbit geogràfic dues famílies de moixons que, semblantment als picots, ressegueixen els troncs dels arbres, buscant entre les escletxes els insectes de què s’alimenten La dels sítids, amb el pica-soques blau com a únic representant, és una família de l’hemisferi nord estretament emparentada amb la dels pàrids, que compta amb 31 espècies, bona part de les quals pertanyen al gènere Sitta són ocells menuts, però robusts, amb becs drets i forts, que es caracteritzen per baixar cap per avall al llarg dels troncs Més delicats, i amb el bec prim i encorbat, són els cèrtids, els…
limàcids
Malacologia
Família de mol·luscs gastròpodes pulmonats de l’ordre dels estilomatòfors, que inclou llimacs amb el peu acabat en punxa, freqüents als horts.
m
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Tretzena lletra de l’alfabet català, anomenada ema [pl emes].
La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…