Resultats de la cerca

La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…

Les barrines habiten a totes les mars, en fons de sorra o de fang

Situació Les migrades restes del castell coronen el penyal que hi ha sobre el petit nucli de Gavasa ECSA - J Bolòs Les escasses ruïnes del castell de Gavasa s’emplacen al cim d’un penyal rocós sota el qual hi ha la caseria de Gavasa, situada al sector central del terme, a la vora del barranc homònim, al nord-est de Peralta Mapa 31-12 288 Situació 31TBG862540 Per a arribar a Gavasa cal agafar una carretera local a mà esquerra que parteix de la carretera N-230 de Lleida a Benavarri També s’hi pot accedir per la carretera local de Purroi a Binèfar Les restes del castell es troben concretament a…

La ganga Pterocles alchata és un ocell de la plana, de mida mitjana ateny 31 cm, de vol ràpid i gregari El mascle, en plomatge nupcial a l’esquerra, es distingeix per la faixa de color bruno-vermellós del pit, ribetejada de negre, que contrasta amb el color blanc de l’abdomen La femella a la dreta, té dues o tres ratlles negres que li travessen el pit, i l’abdomen també blanc La llarga cua, molt punxeguda, la diferencia de la xurra Pterocles orientalis , espècie molt pròxima, lleugerament més grossa fins a 35 cm i característica pel fet de tenir una taca negra a l’abdomen…

Els orificis nasals s’obren a la cera de la base del bec, el coll és curt, les clavícules són poc desenvolupades o manquen i els tarsos són curts i forts Són nidícoles i habiten a Austràlia, Oceania, Àfrica, al sud-est d’Àsia, a l’Amèrica del Sud i a l’Amèrica Central fins a Mèxic Comprèn 320 espècies, que pertanyen totes a la família dels psitàcids Representants més importants de l'ordre dels psitaciformes família dels psitàcids Agapornis sp agapornis , inseparable Amazona aestiva lloro de front blau, lloro de l’Amazones Amazona leucocephala lloro de front blanc Amazona barbadensis lloro de…

Morfologia La serp blanca Elaphe scalaris presenta quan és jove a dalt un dibuix característic, de barres fosques transverses damunt d’un fons clar l’escala a què es refereix el seu nom científic, que és progressivament substituït pel dibuix de l’adult a baix dues línies longitudinals fosques al llarg de tot el cos Oriol Alamany i Javier Andrada El cos d’aquesta serp és robust, però no massa gruixut, i pot arribar fins a uns 150 cm de longitud El seu cap és petit, arrodonit i poc diferenciat del coll, però presenta el musell una mica afilat Posseeix una escata preocular vertical estreta o…

El seu desenvolupament en les distintes regions presenta característiques i duració variables Cal distingir-ne dues formes la cursiva i la minúscula, ambdues derivades de l’escriptura comuna nova del Baix Imperi Romà No fou fins a la segona meitat del segle VII que començà a caracteritzar-se, a la fi del domini visigòtic, i a distingir-se de les escriptures usades en altres regnes germànics La cursiva visigòtica derivà els seus principals elements distintius dels nexes produïts per la velocitat, els quals, en perdre rapidesa, restaren fixats com a parts essencials de certes lletres i formes…