Resultats de la cerca

Volen gairebé sempre fent ziga-zagues Són propis del nord i del centre d’Europa El becadell comú G gallinago , d’uns 25 cm, té el dors d’un color vermell negrós densament llistat amb bandes ocràcies, plomatge que el dissimula entremig de les herbes seques i del fang dels aiguamolls s’alimenta de cucs, que troba ficant el bec, llarg i prim, dins la terra humida habita en maresmes i terrenys pantanosos i nia al centre i al nord d’Europa és migrador parcial als Països Catalans d’octubre a abril, on abunda en alguns indrets El becadell gros Gmedia , d’uns 28 cm, té el cos més robust que l’…

Marededeu Vista frontal i revers d’aquesta talla de la Mare de Déu conservada a la collecció Gòdia de Barcelona ECSA - FX Mingorance La collecció Gòdia de Barcelona núm de registre 4 conserva una imatge de fusta policromada que representa una Mare de Déu sedent de la qual hom en desconeix amb exactitud el lloc de procedència, ja que mentre que alguns autors afirmen que procedeix de la parròquia de Santa Liestra, d’altres creuen que prové de l’ermita de la Mare de Déu de la Pietat de Sant Quilis La Mare és asseguda en un senzill tron amb quatre muntants, en forma de balustres coronats per…

Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs

Comprèn vint-i-cinc espècies, repartides en set gèneres, els més importants dels quals són Merops, Melittophagus i Nyctiornis L’únic representant a Europa és l’ abellerol

Els anseriformes Algunes característiques dels anàtids, com la forma del bec, la cua i el seu comportament gregari, són apreciables en aquesta escena de xibec Netta rufina , a dalt nedant a la superfície, en la qual s’observa la vistositat del plomatge dels mascles respecte dels de la femella exemplar més avançat, i en la de l’ànec griset Anas strepera , a baix, on la femella té el cap i bona part del cos submergit a la manera característica dels ànecs nedadors, que marca la fondària màxima a la qual poden obtenir el menjar Oriol Alamany i Xavier Ferrer Totes les espècies eurosiberianes de…

És monoic i fa gàlbuls globosos i de color vermell fosc un cop madurs Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrere dunes litorals, etc, a la regió mediterrània

Comprèn les formes conegudes amb els noms d' orenetes i roquerols Al plomatge, que és poc vistós, presenten nou rèmiges primàries i dotze rectrius Són gregaris, insectívors i només es paren a terra per arreplegar els materials amb els quals construir el niu Hom els distribueix en 72 espècies, compreses en 20 gèneres, dels quals cal destacar Hirundo, Delichon, Riparia, Petrochelidon i Progne Habiten arreu del món, a excepció dels pols, Nova Zelanda i les zones desèrtiques

Les potes posteriors són fortes i dentades i els èlitres durs, negres i brillants Habiten a les zones sorrenques a la vora de la mar, on excaven galeries a la sorra L’espècie Scanter bujarius , d’uns 3 cm de llargària, és comuna al litoral català

Aparegué al segle VIII aC, juntament amb altres alfabets itàlics, com una derivació d’un alfabet grec occidental, i restà fixada definitivament cap als segles II-I aC alfabet Ja des del començament de l’imperi Romà es presentà en doble tradició, fruit d’una transformació anterior poc documentada l' epigràfica de les inscripcions, més monumental i estàtica, i la librària dels papirs i dels grafits, més àgil i esquemàtica L’evolució de l’escriptura va condicionada pels seus elements constitutius i pels factors transformants de les lletres lletra, ambdós estudiats per la paleografia D’una…

Situació Santuari al peu de l’antic camí de la Cerdanya a Gósol, que conserva elements romànics a la capçalera ECSA - Rambol El santuari de Bastanist és situat al peu de la serra del Cadí, no lluny de Víllec Es troba en un antic lloc de pas, en el camí que conduïa de la Cerdanya a Gósol Mapa 35-11 254 Situació 31TCG917856 Per a anar-hi des de Martinet, cal agafar la carretera local que va a Montellà i tot seguit la pista en direcció sud que porta a Víllec i al santuari MD Història Hi ha menció de deixes fetes a favor de Santa Maria de Bastanist des dels primers anys del segle XIV La primera,…