Mare de Déu de Bastanist (Montellà i Martinet)

Situació

Santuari al peu de l’antic camí de la Cerdanya a Gósol, que conserva elements romànics a la capçalera.

ECSA - Rambol

El santuari de Bastanist és situat al peu de la serra del Cadí, no lluny de Víllec. Es troba en un antic lloc de pas, en el camí que conduïa de la Cerdanya a Gósol.

Mapa: 35-11 (254). Situació: 31TCG917856.

Per a anar-hi des de Martinet, cal agafar la carretera local que va a Montellà i tot seguit la pista en direcció sud que porta a Víllec i al santuari. (MD)

Història

Hi ha menció de deixes fetes a favor de Santa Maria de Bastanist des dels primers anys del segle XIV. La primera, en concret, és del 1322. És probable, per bé que no s’ha trobat cap indicació precisa sobre això, que es tracti d’un santuari que tingui l’origen en una capella annexa a un hospital o un hospici. La seva situació en un lloc isolat, vora una collada, en seria un indici.

Aquesta església ha passat per moltes vicissituds. Fou saquejada pels francesos el 1790 i el 1808.

L’església sofrí diverses reformes que desfiguraren el seu origen romànic. Una de les primeres és expressada per l’any 1704 que es pot llegir a la façana de ponent; una altra tingué lloc el 1882; una tercera restauració, després de la profanació del 1936, vers l’any 1949, va posar al descobert els paraments de l’església romànica, que fins aleshores havien restat ocults i amagats per construccions annexes. (MD)

Església

Planta de l’església, amb indicació del fragment d’absis romànic aprofitat en l’obra del segle XVIII.

E. Ventosa

L’actual santuari de Bastanist respon bàsicament a una reestructuració del 1704, segons la data que es veu a la façana. De l’obra original, de difícil datació, es conserva l’absis, bastant alterat, i una mica més d’un metre de la paret nord de la nau. Pel que es pot veure, aquests elements correspondrien a una església del segle XI.

L’absis és tapat a l’interior pel retaule de l’altar major, mentre que hom pot veure una part del parament exterior dintre la casa que té adossada, i una altra part —2,5 m— des de l’exterior, encara que molt refeta i amb poc encert.

El diàmetre interior de l’absis és de 3,7 m i el mur fa 93 cm de gruix. És fet de pedra calcària, amb carreus ben treballats, de 15-25 cm d’alt per 30-60 cm d’ample, amb els junts estrets.

Els brancals de l’arc preabsidal, que és l’únic que es conserva, fan 60 cm i 65 cm d’ample, com és normal. En canvi, els ressalts o plecs que aquest forma amb l’absis i amb la nau, de 40 a 50 cm, són més amples del que és corrent. (EVS)

Marededeu

Talla de la Mare de Déu desapareguda en l’incendi del santuari l’any 1936.

Arxiu Mas

En aquest santuari es venerava una Mare de Déu, romànica, que desaparegué després de l’incendi de l’església, l’any 1936. La marededeu de Bastanist conjuntament amb la marededeu de Ger, conservada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Montjuïc (Barcelona), pertany a la millor tradició de l’art romànic del bisbat de la Seu d’Urgell. Es pot datar entorn de l’any 1150. La marededeu de Bastanist té també la seva “invenció”, que transcriu N. Camós ja al segle XVII. Un bou va indicar a un pastor l’indret de l’amagatall de la talla, al peu d’un boix. L’escultura, segons les indicacions del mateix autor, té tres pams i mig d’alçada (tres empalmos y medio).

La Mare seu en majestat en un setial, els quatre muntants del qual, de secció cilíndrica, són ornats amb motllures. Vesteix túnica i mantell. La túnica dibuixa entre els peus plecs harmoniosos i deixa veure tan sols el capciró de les sabates punxegudes. El mantell, que li fa també de vel, és característic perquè es presenta com una mena de casulla, els plecs verticals de la qual recull als braços. Però mentre que el mantell de la marededeu de Ger és tancat per davant, el de la marededeu de Bastanist es creua davant, perquè li serveix també de vel. Porta posada sobre el vel, de plecs curosament tubulats, una corona molt bonica, cada motiu ornamental de la qual conté cinc fulles. La cara de la Mare, que té la mirada fixa, és d’una bellesa real. Posa la mà esquerra sobre el braç del Nen Jesús, assegut al mig de la falda. L’Infant porta també una corona, que deixa veure algun manyoc de cabells. Va vestit amb túnica i mantell en forma de toga; amb la mà dreta aguanta el llibre de les Escriptures tancat i posat sobre el genoll, mentre que amb la mà dreta beneeix. (MD)

Bibliografia

Bibliografia sobre l’església

  • Cases, 1893, pàg. 14
  • Martí, 1927, pàgs. 90-91
  • Parramon, 1977, pàg. 42

Bibliografia sobre la marededeu

  • Cases, 1893, pàg. 14
  • Martí, 1927, pàgs. 91-92
  • Delcor, 1970, pàgs. 50-51
  • Parramon, 1977, pàg. 42
  • Cook-Gudiol, [1950] 1980, pàg. 293, fig. 364