Resultats de la cerca
Es mostren 102 resultats
Manuel Girona i Agrafel

Manuel Girona
© Fototeca.cat
Economia
Banquer.
Fill d’ Ignasi Girona i Targa El 1839 amplià la casa de banca del seu pare, i el 1842 gestionà l’aprovació d’un nou banc de descompte, que fou aprovat el 1844 amb el nom de Banc de Barcelona Participà en el finançament de la xarxa ferroviària especialment de les línies Barcelona-Saragossa i Barcelona-Portbou, del nou port de Barcelona i de la Universitat, del Teatre del Liceu i de l’Exposició Universal 1888, de la qual fou comissari reial Facilità crèdits importants al govern, que ajudaren en una gran manera a la Restauració Alcalde de Barcelona 1876, reduí notablement el dèficit crònic de…
Josep Puig i Cadafalch

Josep Puig i Cadafalch
Art
Arquitectura
Política
Arquitecte, historiador de l’art i polític.
Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…
La llengua: una dècada d’esllanguiment
Usos lingüístics de la població catalana 2003 El 1997 es promulgà la reforma de la Llei de normalització lingüística de Catalunya, que entrà en vigor l’any següent amb el nom de Llei de política lingüística Impulsada per Convergència i Unió CiU i consensuada amb els principals partits de l’arc parlamentari català, aquesta llei, ultra confirmar la posició preferent del català dins les institucions autonòmiques, els mitjans de comunicació de titularitat autonòmica i els primers trams del sistema educatiu, pretenia estendre la presència de la llengua en àmbits de la vida civil on a penes hi era…
Castell de l’Espunyola
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el castell, enmig de la vegetació J Bolòs Les restes malmeses pel temps del castell de l’Espunyola les trobem en una petita elevació dins una vall boscosa, al sud-oest de la ciutat de Berga No és un castell roquer, com són la majoria dels castells del Berguedà, sinó un palau fort, la residència d’una família noble, construïda amb un cert refinament Aquest castell figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,4 — y 55,9 31 TCG 994559 Per arribar-hi cal prendre aproximadament un quilòmetre abans…
Vox
Política
Partit polític espanyol.
Orígens i ideari Creat el desembre del 2013, en foren els principals impulsors Aleix Vidal-Quadras , l’exministre del Partido Popular Ignacio Camuñas i el filòsof pròxim a la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales FAES José Luis González Quirós Com a motiu principal per a crear el partit adduïen una contundència insuficient del PP contra el sobiranisme català Els tres fundadors abandonaren el partit poc després de convertir-se en líder el també exmembre del PP Santiago Abascal setembre del 2014, disconformes amb el biaix tradicionalista d’aquest Hom ha vist en Vox el…
Delmir de Caralt i Puig
Cinematografia
Cineasta amateur i mecenes cinematogràfic.
Vida Perit mercantil, i director d’indústries tèxtils i tintoreres El 1924 inicià a Sarrià la que avui és la Biblioteca del Cinema Delmiro de Caralt incorporada a la Filmoteca de la Generalitat el 1988 Amb motiu del cinquantenari de la Biblioteca, el 1974 la Setmana Internacional de Cinema en Color de Barcelona SICCB li reté un homenatge Afeccionat a la fotografia, fou un dels pioners de l’amateurisme a l’Estat espanyol les seves primeres cintes daten del 1925, moment a partir del qual desenvolupà una tasca de promoció i mecenatge des de la Secció de Cinema Amateur del CEC En nom del CEC,…
Museu de la Música de Barcelona
Museu
Música
Museu de Barcelona dedicat a la conservació i l’estudi dels instruments musicals.
Té l’origen en un projecte del 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació oferta per un grup de prohoms barcelonins, per a endegar un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa , una collecció posteriorment engrandida amb una important collecció d’instruments musicals antics 1932, per a formar el Museu d'Instruments de Música situat al Palauet Albéniz L’adveniment de la Guerra Civil Espanyola aturà el projecte, i no fou fins el 1946 que Barcelona pogué veure el naixement del Museu de la Música installat als locals del Conservatori Superior Municipal de Música, al carrer…
,
Josep Cardona i Furró

Josep Cardona i Furró
Escultura
Escultor.
Cursà estudis a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, primer dins dels ensenyaments menors, en pintura decorativa 1889-93, i posteriorment en els estudis superiors de pintura, escultura i gravat 1895-97 A l’escola fou deixeble de l’escultor Manuel Fuxà i Leal, i coincidí amb Pablo Ruiz Picasso, amb qui compartí taller Cap a vint anys continuà la seva formació artística a París, on començà a realitzar figures de caràcter naturalista, especialment de personatges del món de la cultura que començaven a ésser reconeguts, i participà al Saló oficial 1901-03 i 1905-08, amb menció honorifica el 1906…
Centre Excursionista de Catalunya - Secció de Cinema i Vídeo
Cinematografia
Entitat cultural i esportiva de Barcelona que creà una branca per a promoure i difondre el cinema d’afeccionat.
Al final del 1930 la Secció de Fotografia del CEC organitzà una projecció de cintes d’ amateurs illustrades amb comentaris del pioner Josep Fontanet i Manén L’any següent ell mateix publicà l’article La cinematografia d’aficionat , el primer que s’editava sobre aquest tema Els cineastes amateurs s’organitzaren com a Agrupació de Cineastes Aficionats o Subsecció de Cine d’Aficionat, i el 1932 convocaren el I Concurs Català de Cinematografia d’Aficionat El mateix 1931 alguns representants destacats del grup promotor –Delmir de Caralt, Francesc de Paula Blasi, Marcellí Soler, Joan Sàbat i el…
Josep Oriol Badia i Juncà i el vapor de cal Badia
Josep Oriol Badia i Juncà era sabadellenc L’any 1837, quan tenia vint-i-dos anys, es va casar amb una noia que en tenia quinze El matrimoni va tenir divuit fills, dels quals en sobrevisqueren la meitat Oriol Badia establirà a Sabadell una modesta filatura de llana al carrer de la Creueta Al voltant del 1860, la filatura té una relativa importància amb relació a la mateixa ciutat de Sabadell 1 548 pues, 6 cardes i 32 obrers La inversió és de 152 880 rals —7 644 duros— Vapor Badia a Sabadell Josep Oriol Badia introduí la filatura d’estam a Sabadell Una fàbrica que es vendrà als Successors de…