Resultats de la cerca

És fundador del Teatro Il Globo de Milà 1962, i del Theater an der Ruhr de Mühldorf 1980, que dirigeix amb el dramaturg HSchäfer i l’escenògraf GEHabben En 1965-81 dirigí teatres a Göttingen, Colònia, Berlín i Düsseldorf Promou l’intercanvi cultural i destaca la funció política del teatre en projectes com la gira contra el racisme, amb Bodas de sangre en collaboració amb el grup gitano Teatre Pralipe Romaní, 1992 o amb una versió en alemany i turc de Brecht A la jungla de les ciutats , 1995 Els seus muntatges inconvencionals són fruit de la pràctica del work in progress i…

Llicenciat en filosofia i lletres, del 1940 al 1966 compaginà el periodisme amb la docència com a professor de literatura espanyola i de llatí als salesians de Figueres Dedicat sobretot a temes empordanesos, collaborà en un gran nombre de mitjans de comunicació catalans El Noticiero Universal , El Correo Catalán , Tele-exprés , Avui , La Vanguardia , Tele-estel , Presència , Serra d'Or , Punt Diari , Revista de Girona i empordanesos Hora Nova , Setmanari de l'Alt Empordà i Empordà federal , i fou membre fundador del consell de redacció de Canigó  1954 Publicà també els…

El 1935 interrompé els estudis de dret per dedicar-se de ple al Partit Nacional, pel qual fou diputat des del 1948 A partir del 1961 ocupà nombrosos càrrecs ministerials, entre els quals el de defensa 1966-80 i el de seguretat nacional 1978-84 El 1978 esdevingué primer ministre, substituint BJ Vorster, i del 1984 al 1989, president de la república, càrrec en el qual fou rellevat per Fredrik Willem de Klerk Durant els anys de mandat reprimí durament les organitzacions contràries a l' apartheid especialment la SWAPO i mantingué relacions hostils amb la majoria dels governs veïns que donaven…

S'inicià com a periodista i aviat fundà un grup teatral en el qual treballà com a actor, director escènic i dramaturg A partir del 1969, amb Liebe ist kalter als der Tod ‘L’amor és més fred que la mort’, es dedicà al cinema, camp on esdevingué un dels realitzadors més destacats i prolífics del “nou cinema” alemany Admirador dels codis narratius nord-americans, fou reconegut internacionalment a partir del film Händler der vier Jahreszeiten ‘El mercader de les quatre estacions’, 1971 i Die bitteren Tränen der Petra von Kant ‘Les llàgrimes amargues de Petra von Kant’, 1972 La seva filmografia…

Resident a Barcelona des del 1984, després d’haver après català de manera autodidàctica ha fet treballs diversos, entre d’altres professor d’anglès El 1990 començà a publicar en català Collaborador a la premsa Avui , The Times , El Temps , Matador , The Metropolitan , El País , El Periódico de Catalunya , Time Out Barcelona Guide , The Times Literary Supplement , Catalonia Today , etc, a la ràdio i a la televisió coguionista i presentador de la sèrie Passatgers de Televisió de Catalunya, 2005-06, ha publicat les novelles Fora de lloc 1996,  Privilegiat 2001, SNUG 2014, en anglès i De fora…

Doctorat per la Universitat de Barcelona el 1995, feu estudis postdoctorals en antropologia biològica a les universitats de Cambridge 1997 i Oxford 1998, i participà en treballs de la companyia privada CODE Genetics Islàndia Professor d’antropologia a la Universitat de Barcelona des del 1984, és també investigador a l’Institut de Biologia Evolutiva CSIC-UPF El seu camp de recerca és la recuperació de l’ADN i la reconstrucció filogenètica de poblacions d’homínids Entre d’altres, ha participat en el projecte Genoma Neandertal dirigit per  Svante Pääbo  i ha codirigit, amb David Reich, de la…

Llicenciada en dret 1967, el 1969 esdevingué professora al Trinity College de Dublín Des d’aquest any fins el 1989 fou senadora pel Partit Laborista Irlandès, bé que el 1985 l’abandonà per discrepàncies sobre l’acord angloirlandès Presidenta d’Irlanda en 1990-97 primera dona en ocupar el càrrec, durant el seu mandat prioritzà la lluita en favor dels drets i les llibertats de les dones i, en política internacional, el suport als drets humans, motiu pel qual el 1997 fou nomenada Alta Comissària de l’ONU pels Drets Humans, càrrec des del qual sovint polemitzà amb estadistes i organitzacions…

El nom d’ Estat Català fou recuperat el 1976 per Josep Planchart, que assajà de rellançar aquest rètol sense èxit El partit, des d’aleshores, ha estat trasbalsat per lluites fraccionals des de la dissidència del sector autodefinit com a “ortodox” Estat Català ortodox i del “proletari” Estat Català del Proletariat , fins a temptatives juvenils d’imposar línies de signe divers, des del racisme com succeí el 1982 amb l’ingrés del collectiu xenòfob Nosaltres Sols , fins a posicions de socialisme pancatalanista, sense massa transcendència El 1999 es feren públiques novament discrepàncies…

En l’àmbit polític, el principal tema de discussió va ser l’estat de salut del president Bouteflika i els dubtes sobre si es presentarà a les eleccions presidencials que, en principi, haurien de tenir lloc l’abril del 2019 També es van produir diferents purgues entre alts càrrecs de les forces de seguretat que es van interpretar com una lluita de poder entre clans del règim Durant l’any hi va haver protestes en regions perifèriques Una de les més destacades va ser la d’Ouargla, en què els manifestants d’aquest territori del sud del país van reclamar una millora dels serveis de salut i…