Resultats de la cerca
Es mostren 299 resultats
fulmar
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels procel·lariformes de la família dels procel·làrids, d’uns 50 cm de llarg, semblant al gavià, amb el coll més ample i la punta de les ales estreta i sense franja negra.
És de color gris blavós a les parts superiors, blanc grisenc a les inferiors i les rèmiges són negrenques el bec és curt i gruixut, groc a l’extrem i verdós a la base, i les potes són grogues amb reflexos blaus És oceànic, i nia en colònies als penya-segats Habita a l’oceà Àrtic i en totes les mars septentrionals
Eduard Pflüger
Biologia
Fisiòleg alemany.
Continuador de l’obra de J Müller, ensenyà fisiologia a Bonn i fundà la revista científica Archiv für die gesammte Physiologie Es destacà sobretot pels seus estudis sobre els reflexos espinals, el mecanisme de la termoregulació, els aspectes químics de l’activitat cardíaca, el quocient respiratori i el desenvolupament de l’embrió cordons de Pflüger , formats amb cèllules d’epiteli germinatiu
Les conioforàcies
Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els…
obsidiana
Mineralogia i petrografia
Vidre volcànic que es correspon en la seva composició amb les riolites.
És formada per lava fosa, amb molt poca aigua 0,25-2,3% i amb molts gasos procedents del volcà És negra o molt fosca, i de vegades té reflexos metàllics Amb el microscopi hom pot veure que no té cap element cristallitzat Presenta una textura microsferulítica i una fractura concoidal Posseeix els mateixos elements que la traquita Hom la troba com a lava a les comarques volcàniques
implosió
Terapèutica conductivoconductual consistent a sotmetre el pacient directament a l’estímul condicional que li provoca la desadaptació de manera que es vegi obligat a enfrontar-s’hi.
És una aplicació de la teoria dels reflexos condicionats de Pavlov en què el pacient canvia el comportament per tal d’evitar estímuls negatius S'utilitza en el tractament de les fòbies i sol anar precedida d’un entrenament del pacient en alguna tècnica de relaxació a fi que davant l’estímul ansiogen pugui reaccionar relaxant-se Aquest tipus de terapèutica només és adequat per a pacients capaços de suportar elevats nivells d’ansietat
zona cristal·logràfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna que és una aresta del cristall.
Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla
Ezras Asratovič Asratyan
Medicina
Neurofisiòleg armeni.
Fou deixeble de Pavlov, la teoria dels reflexos condicionats del qual perfeccionà Professor a l’institut mèdic de Taixkent 1941-43, dirigí posteriorment el laboratori de neurofisiologia de l’Acadèmia de Ciències de l’URSS Els seus treballs se centraren en el sistema nerviós central i les connexions corticoviscerals Fisiologia del sistema nerviós central 1953, Funcionament i regulació del cervell 1963 i Assaig sobre les activitats nervioses superiors 1977 són algunes de les seves publicacions
Pere Elies i Busqueta
Literatura
Escriptor i professor de català.
Publicà les novelles Una societat limitada 1962 i Joventut alada 1964, els llibres de poemes La riuada 1966 i Reflexos vitals 1990, i els de prosa poètica A dos corrents 1976 i El vianant 1978 Fou autor, també, de diversos diccionaris bilingües, una biografia de Ramon Vinyes 1972 i, juntament amb M Valero, el llibre per a infants Doble llum pel meu balcó El paraigua arraconat 1992 El 1988 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi
pedra de sol
Mineralogia i petrografia
Oligòclasi amb interposició d’oligist, que li dóna uns reflexos brillants.
És pròpia de Tvedestrand Noruega
bulb raquidi
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Protuberància de l’extremitat superior de la medul·la espinal, entre la protuberància anular i el forat occipital.
La cara anterior descansa a la base del crani, i la posterior forma, amb la protuberància, la base del quart ventricle Al bulb raquidi radiquen els centres vitals més importants per a la regulació de les funcions respiratòria, circulatòria i de l’equilibri, i també els centres reflexos de la tos, l’esternut, la deglució, la fonació, el vòmit, el mastegament i l’oclusió palpebral, a més dels automàtics del ritme respiratori, cardíac i vascular També hi són localitzats els centres nuclears de diversos nervis cranials