Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
persorció
Química
Acció i efecte de persorbir.
En la persorció els adsorbats poden ésser líquids o gasos, i el conjunt adsorbent-adsorbat es diferencia de les veritables dissolucions en la no-uniformitat del sistema La persorció és un fenomen reversible, regit per les dimensions relatives dels porus, de l’adsorbent i del diàmetre molecular de l’adsorbat Es presenta en moltes zeolites i en alguns tipus de carbons altament activats, i constitueix el fonament de l’acció dels tamisos moleculars
transesterificació
Química
Reacció química entre un èster i un alcohol diferent del que constitueix l’èster per tal d’obtenir un nou èster, d’acord amb l’equació:
.
La transesterificació és un procés reversible que transcorre amb un mecanisme molt semblant al de l’esterificació de Fischer i que pot ésser catalitzada tant per àcids com per bases Hom la porta a terme industrialment emprant titanats d’alquil TiOR 4 com a catalitzadors La transesterificació pot ésser aplicada en la preparació d’èsters d’alcohols complexos a partir d’èsters metílics, desplaçant l’equilibri mitjançant la destillació de metanol a mesura que es va alliberant
enolasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la deshidratació reversible del fosfoenolpiruvat.
En el procés de glucòlisi produeix el fosfoenolpiruvat, amb un enllaç fosfat d’elevat nivell energètic Li cal un catió metàllic Mg 2 + o Mn 2 + com a coenzim L’anió F - n'inhibeix l’acció Hom l’ha obtingut en forma cristallitzada, amb una massa molecular de 85 000
domàs

Domàs de seda, del segle XVII
Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Teixit de seda, d’un sol color, amb una sola trama i un sol ordit i la decoració obtinguda per l’alternança de setí per ordit i setí per trama.
Aquest sistema de lligament produeix un efecte reversible en mat i brillant, que és la característica d’aquesta tela, aconseguida a vegades amb assarjats L’endret de la tela és on hi ha el dibuix mat sobre fons brillant Vers el segle VII fou conegut aquest teixit a Europa, procedent de Damasc, bé que des dels temps antics era fabricat ja a l’Extrem Orient Al segle XV Granada en produïa de molt estimats, i més endavant foren igualment famosos els que sortien dels tallers valencians
adiabàtic | adiabàtica

Comparació de l’evolució de la pressió P d’un gas ideal en funció del volum V, entre un procés adiabàtic (línia blava) i un d’isotèrmic (línies vermelles)
© fototeca.cat
Física
Dit del procés temodinàmic en el qual no hi ha intercanvi de calor entre el sistema considerat i l’exterior.
En un procés adiabàtic reversible l' entropia del sistema es manté constant Qualsevol compressió o expansió d’un fluid que es realitzi en un temps molt curt per exemple, expansió del vapor en una turbina pot ésser considerada adiabàtica En un gas ideal, un procés adiabàtic és regit per la relació p V γ =constant essent p , la pressió V , el volum, γ = C p /C v C p , la calor molar a pressió constant C v , la calor molar a volum constant mentre que per a un procés isotèrmic es compleix pV = constant
transformació
Física
Variació de les funcions d’estat d’un sistema termodinàmic.
En tota transformació hi ha uns estats inicial i final que difereixen en el valor d’alguna funció d’estat Una transformació pot ésser reversible o irreversible , bé que les transformacions reals són sempre més o menys irreversibles Si l’estat inicial i final són els mateixos, hom parla de transformació tancada o cicle termodinàmic Una transformació és anomenada isoterma si no varia la temperatura, isòbara si es manté la pressió, isocora si ho fa el volum, isentròpica si ho fa l’entropia, i adiabàtica si no hi ha bescanvi de calor amb l’exterior
estany Gento

Estany Gento, a la Torre de Cabdella
© Fototeca.cat
Estany
Estany (2170 m) de la capçalera de la vall Fosca (Pallars Jussà), damunt Cabdella.
És el regulador de l’aigua de vint-i-sis llacs de la capçalera del Flamisell inclosa la conca de Rus, que a través d’un canal subterrani desguassa a l’estany Gento Gràcies a una resclosa, té una capacitat de 3,3 hm 3 Hi ha una estació meteorològica L’aigua de l’estany alimenta les centrals hidroelèctriques de Cabdella i la d’estany Gento-Sallente aquesta última, acabada el 1985, té una potència de 415 MW i és la primera central de bombament pur central reversible —i la més potent de totes les hidràuliques— installada als Països Catalans
equació
Química
Representació, mitjançant símbols químics, dels canvis dels àtoms i de les molècules dels elements que intervenen en una reacció química.
El primer membre de l’equació representa les substàncies que entren en reacció, anomenades reactants , i el segon, els productes de la reacció, separats tots dos membres per una sageta → i la reacció és irreversible, o per dues sagetes ⇌ si és reversible Cadascun dels components de l’equació va acompanyat d’un coeficient estequiomètric que fixa la proporció en què els components entren en la reacció Així, per exemple N 2 + 3H 2 ⇌2NH 3 Bé que l’equació química no dóna informació sobre la cinètica de la reacció en l’aspecte energètic, hom pot indicar les variacions d’entalpia, d’…
sinèresi
Bioquímica
Fenomen descobert per T. Graham l’any 1861 i que consisteix en la separació espontània d’un sistema col·loidal homogeni en dues fases, constituïda l’una d’elles per un gel coherent i l’altra per una solució diluïda, la composició de la qual depèn del sistema inicial.
La sinèresi ocorre amb contracció del volum del gel, però sense variació neta del volum del sistema, i és un procés reversible sempre que les partícules colloidals no s’hagin coagulat excessivament després de llur formació La sinèresi pot ésser explicada com l’exsudació de líquid mantingut per forces de capillaritat entre les partícules altament solvatades que constitueixen la xarxa del gel És, possiblement, una de les propietats més característiques dels gels, i llur estudi ha permès d’aprofundir el coneixement del mecanisme de diverses secrecions glandulars, així com de…
deshidrogenasa
Bioquímica
Cadascun dels enzims que catalitzen reaccions d’oxidoreducció amb transferència d’àtoms d’hidrogen.
Hom les classifica en la classe de les oxidoreductases Moltes deshidrogenases depenen específicament del dinucleòtid NAD o del NADP, els quals actuen com a coenzims donadors o acceptors dels àtoms d’hidrogen i dels electrons, segons la reacció reversible Les deshidrogenases que depenen del NAD participen especialment en processos de degradació oxidativa, com les fermentacions i la respiració cellular aeròbia Les que depenen del NADP participen especialment en la transferència d’electrons des dels substrats fins a les reaccions de biosíntesi Unes altres, anomenades flavina-…