Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
literatura samaritana
Literatura
Literatura conreada pels samaritans en les diverses llengües que han emprat al llarg dels segles.
L’hebraic fou la llengua del famós Pentateuc samarità, obra dels s XI-XIV, però que ells consideren del temps de la conquesta de Canaan s XIII aC i que serveix de llengua litúrgica Tingué una revifalla literària al s XIV Ya'acob ben Ismael, Pinḥas ben Yosef, Ele'azar i Abiša i una altra al s XIX En arameu samarità foren escrits el Targum samarità targum del s IV i la majoria de composicions exegètiques i litúrgiques, com el Memar Malḳhah i el Defter , llibre principal de la litúrgia samaritana, moltes de les oracions del qual són obra d’'Amram Dara s IV També hi foren escrites…
Orquestra Simfònica de Barcelona
Música
Formació orquestral fundada el 1910 per Joan Lamote de Grignon.
En un ambient de revifalla del món musical a Catalunya, Joan Lamote de Grignon cregué que una ciutat com Barcelona havia de disposar d’una orquestra estable, a semblança de l’Orquestra Simfònica de Madrid, que per aquelles dates havia visitat la ciutat comtal Fou així com nasqué l’Orquestra Simfònica de Barcelona OSB, sota el patrocini d’Eusebi Bertrand L’OSB dugué a terme una important tasca pel que fa a la difusió de la música, amb la realització de concerts en nombrosos pobles i ciutats de Catalunya i de l’Estat espanyol Del 1916 al 1924 oferí les Matinés Líriques Populars al…
liberalisme econòmic
Economia
Doctrina i sistema econòmic basats en la convicció que la llibertat de tots els comportaments individuals garanteix —en virtut d’unes lleis naturals, immutables, de l’economia— una producció òptima amb el mínim cost possible.
Considerant, doncs, que l’afany de guany i l’esperit de competència individuals són concordants amb l’interès general i necessaris per al bon funcionament de la vida econòmica, s’oposa al control de la vida econòmica per part de l’estat, el qual ha de limitar-se a assegurar la llibertat de contracte i l’acompliment de la llei, sobretot pel que fa a la propietat privada, i afavorir el lliure joc dels mecanismes del mercat Els primers a exposar teòricament la doctrina foren els fisiòcrates, però fou sobretot Adam Smith qui aprofundí el principi de la llibertat econòmica, bàsica perquè en el…
passacaglia
Música
Actualment, composició en forma de variacions sobre un baix obstinat (variació).
Inicialment, al principi del segle XVII, el terme designava el ritornello instrumental executat habitualment amb una guitarra abans, al mig i després de les estrofes d’una cançó Aquests ritornelli o pasacalles -terme originari d’Espanya i que suggereix la idea de vagareig- es basaven en la fórmula harmònica I-IV-V-I, i sobre aquesta es podien produir llargues improvisacions al final de la cançó Aquesta fórmula, que quedà posteriorment reduïda a un baix, es convertí en el patró de variacions El terme passacaglia passà a designar aleshores el conjunt de variacions sobre un baix obstinat derivat…
Jaume Sans i Arias

Jaume Sans i Arias (c. 1960)
Pintura
Pintor.
Visqué a Cuba, a Barcelona, a l’Escala i a Cabrera de Mar, on establí la seva residència els darrers anys de vida En l’àmbit artístic és conegut, fonamentalment, per la participació en dues exposicions que han esdevingut episodis fonamentals de les avantguardes a Catalunya “Tres escultors que presenta ADLAN” 1935 i la del Grup Logicofobista 1936 El seu treball s’ha pogut veure en múltiples exposicions collectives referides a aquesta època i està present a les sales d’exposició permanent del Museu Nacional d’Art de Catalunya Això ha suposat reconeixement i visibilitat, però ha centrat el…
ragtime

Exemple 1
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Gènere musical nord-americà, desenvolupat per músics afroamericans i caracteritzat pel seu ritme sincopat.
Presenta un marcat acompanyament rítmic, sobre el qual es basteixen melodies elaborades amb frases sincopades, desplaçades i accentuades Evolucionà de la interpretació característica que els músics negres feren del repertori de marxes, polques, quadrilles i altres gèneres ballables als Estats Units i en voga a la segona meitat del segle XIX A la seva època, que cal situar aproximadament entre el 1890 i el 1914, els termes rag i ragtime s’aplicaren a diverses manifestacions musicals, com ara les cançons de melodia sincopada, els arranjaments d’aquestes cançons per a banda, orquestrina de ball…
gegant | geganta

Gegants
© C.I.C - Moià
Folklore
Figura d’entremès consistent en un ninot de fusta i cartó de grans proporcions.
L’origen és incert, i té tradició en diversos països europeus A Catalunya apareix documentat al segle XIV amb relació a la processó de Corpus de Barcelona David i Goliat i Sant Cristòfol Inicialment era representat per un home enfilat en xanques i més tard adoptà l’aspecte de guerrer Fins al segle XVI no aparegué la geganta com una dama abillada a la moda A més dels gegants de la ciutat , del municipi, hi havia a Barcelona els de les parròquies del Pi i de Santa Maria del Mar també València i Palma tenien parelles de gegants Al segle XIX es generalitzà el seu ús més enllà del Corpus festa…
goticisme
Literatura
Mitologia
Moviment literari romàntic suec, el qual, a través d’Iduna, òrgan de la Gotiska Förbundet (‘Lliga gòtica’), propugnava una revifalla del sentiment nacional nòrdic, entroncant-lo amb la primitiva mitologia indígena considerada paral·lela a la clàssica.
S'hi destacaren Geijer, Afzelius que feu un valuós recull de les balades populars tradicionals i altres
música d’Anvers
Música
Música desenvolupada a Anvers (Bèlgica).
Durant els segles XV i XVI esdevingué un dels centres financers i comercials més importants de tota l’Europa Occidental, cosa que afavorí el desenvolupament d’una rica activitat artística en tots els camps, incloent-hi la música Anvers representà un paper molt destacat en la història de la música als Països Baixos A mitjan segle XIX passà a formar part de Bèlgica Durant molt de temps l’església de Notre-Dame fou el centre de la vida musical de la ciutat, i la seva escola de cant adquirí una gran fama Al segle XVI alguns grans compositors, com Johannes Ockeghem, Johannes Pullois, Jacques…
Alfredo Mayo
Cinematografia
Actor.
Vida Abandonà els estudis de medicina per entrar a la companyia de teatre d’Ernest Vilches i abans de la guerra civil feu teatre i interpretà dos films, El 113 1935, Raphael J Sevilla i Las Tres Gracias As três graças , 1936, Leitão de Barros El 1940 reprengué la seva carrera i aviat es convertí en un actor de moda, amb títols com Harka 1940-41, Carlos Arévalo, Escuadrilla 1941, Antonio Román i Raza 1941, José Luis Sáenz de Heredia rebatejat el 1950 com El espíritu de una raza , amb guió de Francisco Franco sota el pseudònim de Jaime de Andrade, peripècia vital en què encarnà l’ alter ego…