Resultats de la cerca

Apareix documentat el 1005, en un indret indeterminat del terme de Tuixén És definit com una “rocha” , i devia tractar-se d’una fortificació secundària de Tuixén

Església d’un priorat de canonges augustinians, esmentada el 1211 Era situada a la vora del Tec, en un lloc fortificat anomenat Breda “rocha sive força B Marie Fontclaris vel de Breda” , 1212 Un aiguat del Tec se l’emportà vers el 1424 i no fou reconstruïda

Publicà en castellà Los oficios 1952 i en gallec A realidade esencial 1955, Paisaxe en rocha viva 1958, Os nobres carreiros 1970 i O libro dos mortos 1979 Conreà també la narrativa en gallec Follas de vagar 1972, Primaveira no Lor 1974 i Fogo solto 1976

Es tracta d’una fortificació ben documentada i que no té una localització precisa Aquesta fortalesa devia ser una de les més importants de les valls que davallen del Cantó cap al Segre, que van acabar adoptant el seu nom El 1159 fou donat per Ermengol VII al bisbe d’Urgell, igualment com el d’Agudes El 1203 aquesta fortalesa fou objecte d’un pacte entre Ermengol VIII i Arnau de Castellbò, mitjançant el qual aquest es comprometia a no casar la seva filla amb Roger Bernat de Foix, posant la Roca d’Aguilar i el castell de Castellbò com a garantia Malgrat els pactes, el matrimoni es va dur a…

Antiga fortalesa situada al cim d’una agulla rocallosa anomenada la roca de Salimans, al sud del veïnat de Montellà, de la qual no resten vestigis L’existència d’aquesta fortificació s’entreveu per les referències a ipsa rocha de Sexman 1082-95, 1162-96 i a les rupes castri de Sayman 1412

Unes primeres reaccions als Països Catalans, contra la introducció de maquinària en el procés de la producció i contra l’atur forçós que resultava de la mecanització, es produïren a Alcoi 1821, Camprodon 1823, Barcelona 1835 i Igualada vers el 1847 Les selfactines foren introduïdes al Principat vers el 1844 El 1849 funcionaven amb aquestes màquines 91468 fusos L’any 1854 els fusos en moviment eren ja més de 200000 A Barcelona, aquestes màquines ocupaven el 1854 uns 1200 filadors En ocasió de la revolució progressista, es produïren a Barcelona entre el 14 i el 16 de juliol de 1854 reaccions…

Començà a jugar a l’Orfeó de Sants, passà al Club d’Escacs Barcelona i al Club d’Escacs Mataró i fitxà pel Ruy López-Paluzie Fou dues vegades campió de Catalunya 1965, 1966 i quatre vegades subcampió d’Espanya 1948, 1960, 1963, 1968 Disputà torneigs internacionals, com el de Torremolinos 1961, el Torneig Internacional de Màlaga 1966 i el Torneig Zonal de Praia da Rocha de Portimão 1969 Formà part de l’equip d’Espanya al Campionat d’Europa 1961 i a l’Olimpíada 1964 com a tercer tauler

Quatre pedres escampades constitueixen el precari testimoni d’aquesta església, situada prop de Sant Pere de Graudescales Un document del 6 de novembre de 907 en demostra l’antiguitat En ell hom diu que Guisad II, bisbe d’Urgell, erigí en monestir i abadia de l’orde de sant Benet, l’església de Sant Pere d’Escales A la renúncia de Francemir fou proposat Bello com a abat de Sant Pere d’Escales, església que fou dotada, entre d’altres, amb la de Sant Mamet, que “ est in ipsa rocha ”, juntament amb les seves terres

El 1896 nasqué el cinema a Portugal amb els documentals de Paz dos Reis El 1910 fou realitzat Os crimes de Diego Alves de Jo|o Tavares Fins al cinema sonor hom pot destacar solament les produccions de José Leit|o de Barros Nazaré, praia de pescadores , 1928, i A Severa , 1931 i de Manuel de Oliveira Douro, faina fluvial , 1930, i Benilde ou a virgem m|e , 1974 Cap als anys seixanta sorgeix una nova generació de joves realitzadors, dels quals cal destacar Manuel Guimar|es Vidas sem rumo , 1956, i Cântico final , 1975 Paulo Rocha Mudar de vida , 1966 Carlos Vilardebò As ilhas…

El 1933 es llicencià en medicina, professió a la qual es dedicà durant tota la seva vida Formà part del grup de “Presença”, que abandonà el 1930 Profundament arrelat a la seva província nadiua, creà —molt lluny, això no obstant, del ruralisme o de la poesia regional— una poesia universal en la qual la Terra-mare té un sentit mític de vigor extremat De la seva producció lírica es destaquen O outro livro de Job 1936, Libertação 1944, Cântico do Homem 1950, Alguns Poemas Ibéricos 1952 i Câmara Ardente 1962 Conreà també la narració Bichos 1940, Novos Contos da Montanha 1944 i Pedras Lavradas 1951…