Resultats de la cerca

Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació gràfica…

De naturalesa politeista, s’assembla poc a la d’altres pobles indoeuropeus antics El seu panteó comprenia divinitats hatti , pròpies del vell fons anatòlic els déus Taru, de les tempestes, i Sulinkatti o Wurunkatti, de la guerra, la deessa Wurusemu, de la ciutat d’Arinna, etc i hurrites, bastant nombroses a causa de la influència de la religió hurrita sobre la hitita Teššub, Hebat, Kumarbi, Šaušga, etc Hi havia molts centres de culte Samuha, Arinna, Uda i l’arqueologia ha posat al descobert nombrosos temples com el santuari rupestre de Yazilikaya Estan també documentats els…

Treballà sobretot a França, de la qual féu una de les primeres síntesis, La France préhistorique 1879 també treballà en altres indrets d’Europa i del nord d’Àfrica, entre els quals la península Ibèrica, de la qual féu també una de les primeres grans síntesis, Les âges préhistoriques de l’Espagne et de Portugal 1890 Fou contrari a admetre l’autenticitat de les pintures d’Altamira en una famosa polèmica sobre l’art rupestre del Paleolític, però l’acceptà el 1902 Publicà Les monuments des îles Baléares 1892, i des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria Matériaux pour l’…

Llicenciat en història antiga per la Universitat de Barcelona 1971, de l’Institut d'Arqueologia i Prehistòria de la qual fou membre, desenvolupà l'activitat científica a Aragó, on fou durant quaranta anys director del Museu Arqueològic d’Osca, a més de membre de diversos organismes dedicats a la prospecció arqueològica, l’art rupestre i els museus De les seves nombroses excavacions, destaquen les que va dirigir al congost del Vero al parc natural de la serralada de Guara, on el descobriment de pintures rupestres va comportar la declaració de la zona com a parc cultural el 2001, i…

Fins l’any 2001 núm 9 no ha tingut direcció ni consell de redacció formalment reconeguts L’edició, en gran format, és a càrrec de l’Ajuntament d’Alcoi, amb un ajut de la Caja de Ahorros del Mediterráneo Se n’han publicat nou exemplars, amb articles sobre arqueologia prehistòrica, ibèrica, clàssica i medieval, etnografia, museologia i restauració, preferentment sobre l’àmbit de les comarques centremeridionals valencianes Destaquen els estudis on es recullen els resultats d’excavacions de diversos jaciments de la regió, especialment la Serreta Alcoi-Cocentaina-Penàguila, cova Beneito Muro de l’…

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana, estudià la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre Sobre aquesta temàtica publicà els treballs Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón 1944, Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón 1955, Los sepulcros de la Joquera 1965, La cueva sepulcral del Calvari d’Amposta 1966, La necrópolis de El Bovalar 1966, El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico 1969, La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca…

Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a Chontales, a…

Net de Lluís Pericot i Garcia , i, en bona part, continuador de la seva tasca Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat 1986 i dirigeix el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recollectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del Paleolític superior i l’Epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco Alòs de Balaguer i a l’abric Filador Margalef de Montsant i ha rellançat l’estudi dels materials de la…

Gràcies a la seva posició acomodada no exercí mai la professió i es dedicà en canvi a l’excursionisme, que practicà des d’un vessant més pròpiament geogràfic que no pas esportiu, especialment al Pirineu Vinculat al Centre Excursionista de Catalunya  CEC des del 1897, en fou un dels grans animadors Donà a conèixer el Pirineu central, i especialment el massís de la Maladeta El 1907 feu les primeres ascensions estatals a la Forcanada i al Posets Creà i mantingué a expenses seves l’estació meteorològica de Viella i publicà la completíssima guia La Vall d’Aran 1906, reeditada el 1933 Amb Ceferí…