Resultats de la cerca
Es mostren 322 resultats
Ādi-Buddha
En el budisme mahāyāna
, buda concebut com a saviesa primordial, causa primera i eterna.
Significa, en sànscrit, ‘primer buda’
valentinianisme
Cristianisme
Gnosticisme propi dels deixebles de Valentí, principalment Ptolemeu, Heracleó, Teodot, Marc, etc.
Teodicea filosoficoreligiosa, on s’articulen estretament cosmologia i antropologia, es fonamenta en tres hipòstasis intelligibles el Primer Principi o Abisme, l’Intellecte o Unigènit i l’Ànima o Saviesa De l’Ànima, que en part és dins el Primer Principi —descrit com a plenitud plèroma — i en part és fora, emanen en successives degradacions la substància psíquica, el demiürg, la matèria i el món L’home participa de tots tres elements intelligible, psíquic i material Els descobriments de Nag-Hammadi 1946 n'han permès un millor coneixement
presciència
Filosofia
Cristianisme
Coneixement que Déu té per endavant del que ha d’esdevenir-se en el futur, inclòs, més particularment, el sentit en què es determinaran les opcions lliures de l’home.
Exigida per l’absoluta transcendència i per la infinita saviesa de Déu, la presciència suscità greus problemes filosòfics pel que fa a la llibertat humana, fruit dels quals fou, al s XVI, l’afirmació molinista i suarista de l’existència en Déu d’una ciència mitjana , o coneixement previ del que l’home faria en una o altra situació, en un o altre moment, amb un o altre estat anímic determinats, és a dir, segons la seva llibertat, que és sempre una llibertat situada, no absoluta
Aśvaghosha
Filosofia
Literatura
Religions orientals
Filòsof budista i escriptor indi.
És considerat un dels fundadors del budisme mahāyāna En un dels seus escrits atacà el sistema de castes i sostingué que hom era brāhmaṇ per saviesa i no pas per naixença Escriví una biografia poètica de Buda, Buddhācharita , i una epopeia lírica del gènere kāvya, Saundarānanda ‘La bella beatitud’ L’estil, encara primitiu, és compensat per la mesura i la recerca poètica Li són atribuïts també reculls de contes, llibres de pensament religiós i el drama allegòric Śāriputra , important com a anterior als drames de Kālidāsa
llibre dels Proverbis
Llibre de l’Antic Testament, entre els llibres sapiencials.
Després d’una introducció exhortatòria, conté una sèrie de set reculls de proverbis breus sobre la saviesa reunits sense un ordre cercat al final té un poema temàtic Fonamentats en l’experiència i el seny, els consells són sovint d’un caràcter ètic molt acusat i s’estenen a totes les virtuts morals, de les quals el temor de Déu i la fe d’Israel són el fonament Dos reculls atribuïts a Salomó són fonamentalment d’època reial, per bé que el llibre com a tal se situa als segles V-IV aC
Juan de Mal Lara
Filosofia
Humanista.
Poeta, principalment en llatí Es formà a Salamanca i a Barcelona, i, installat novament a Sevilla, obrí l’Escuela de Humanidades y Gramática, on estudiaren gairebé tots els homes que més tard es destacaren en l’Escuela Sevillana No gaire original ni gaire profund, escriví la Philosophia vulgar 1568, d’inspiració erasmista, producte de l’interès que sentia envers la saviesa popular Deixeble, a Barcelona, de Francesc Escobar els anys 1545-47, refongué els comentaris del mestre al Progymnasmata d’Aftoni d’Antioquia en la seva edició de l’obra, In Aphtonii Progymnasmata scholia…
Kálmán Kalocsay
Gramàtica
Literatura
Metge, poeta i gramàtic hongarès en esperanto.
Els seus poemes originals es troben, sobretot, en els reculls Streĉita kordo ‘Corda tibant’, 1931, Rimportretoj ‘Retrats en rima’, 1931, un dels quals cantà el “fort sentiment català” de mossèn Joan Font-Giralt, bon orador en esperanto i Ezopa saĝo ‘Saviesa d’Isop’, 1956 Són magistrals les seves versions en vers de Baudelaire, Dant, Goethe, Heine, Shakespeare, dels hongaresos Madách i Petöfi, i de molts altres Com a assagista i gramàtic cal citar Lingvo stilo formo ‘Llengua, estil, forma’, 1931, Parnasa gvidlibro ‘Guia al Parnàs’, 1932 i Plena Gramatiko de Esperanto 1935, les…
Louis Marie Grignion de Montfort
Cristianisme
Eclesiàstic i fundador bretó.
Ordenat de sacerdot el 1700, exercí la cura pastoral a l’hospital de Potiers, on fundà 1703, juntament amb Marie Louise Trichet, la congregació de les filles de la Saviesa Emprengué més tard una gran tasca d’evangelització per la Bretanya, la Normandia, el Poitou i altres regions i fundà la congregació missionera anomenada Companyia de Maria, els membres de la qual foren coneguts més tard també amb el nom de montfortians Escriví obres de pietat, sobretot un Traité de la vraie dévotion à la Sainte Vierge Fou canonitzat el 1947 La seva festa se celebra el 28 d'abril
Joseph-Jean Lanza del Vasto
Filosofia
Literatura francesa
Poeta i filòsof francès d’origen italià.
Deixeble de Gandhi, fundà una comunitat artesanal, allunyada del món modern, on hom intenta de retrobar la saviesa i les virtuts oblidades per l’Occident a l’Estat espanyol en fundà una a Múrcia i una altra al País Basc Escriví Le Pèlerinage aux sources 1943 Pelegrinatge als orígens , traducció catalana de Rafael Tasis, 1961, Principes et préceptes du retour à l’évidence 1961, Approches de la vie intérieure 1962, traduïda al català Enfances d’une pensée 1970, La trinité spirituelle 1971 i Rien qui ne soit tout 1975, entre d’altres Feu sovint conferències a Barcelona
Carl von Linné: una harmonia vital
En el pensament de Linné, les interrelacions de les ‘coses naturals’ dels “tres Regnes de la Natura” Mineral, Vegetal i Animal són infinitament complexes sense que, tanmateix, aquesta complexitat condueixi al caos Ben al contrari, manté l’harmonia entre elles i manifesta amb esclat la glòria i la saviesa del “Summe Creador” Fins els vivents més insignificants són elements essencials del dispositiu providencial que té per objecte el manteniment d’aquella harmonia Cal remarcar que Linné situa el seu pensament a l’escala del planeta sencer Per bé que la idea de biosfera és encara lluny, la de…