Resultats de la cerca

Format en el bop , evolucionà cap a un estil expressionista i desarticulat, basat en una tècnica excepcional Collaborà i enregistrà amb alguns dels músics més innovadors del seu temps, com JColtrane, F Hubbard, O Coleman i, especialment, CH Mingus Hom el considera un dels principals precursors del free-jazz

Obtingué els seus primers èxits en la petita orquestra de Kansas City Amb Count Basy enregistrà el seu primer disc 1936 i anà a Nova York, on esdevingué el saxofon tenor més influent i imposà una nova concepció de la sonoritat És considerat un dels grans precursors del jazz modern i el pare de la tendència cool

Començà tocant el saxofon contralt, que aprengué a tocar a setze anys, però poc després adoptà el tenor com a instrument principal Com a secundaris, utilitzà també el saxòfon soprano i la flauta El 1946 s’incorporà a l’orquestra de Dizzy Gillespie , en la qual consolidà el seu estil i s’establí com un dels tenors del bop per antonomàsia Tocà també en petites formacions amb les grans figures d’aquest moviment, entre els quals cal esmentar Milt Jackson , i el 1949 gravà el primer àlbum com a líder, James Moody and His Bop Men De l’any següent fins al 1952 residí a Europa, on gravà Moody's Mood…

Realitzà estudis musicals en diversos centres, com ara la Universitat de San Francisco i la de Berkeley, i rebé una forta influència del seu mestre de cant, el cantant indi Pandit Pran Nath, amb qui estudià el 1970 a Nova Dehli Fins al final dels anys seixanta es guanyà la vida tocant el piano en bars musicals El 1962 visqué durant una breu temporada a Espanya i més tard, dos anys a París Ha fet classes sobre cant clàssic indi a Estocolm, Nova York, Cleveland, Copenhaguen, Tòquio i Oakland El 1959 començà una estreta collaboració amb el també compositor La Monte Young L’obra més emblemàtica…

Aprengué clarinet i saxo alt a l’escola Amb aquest últim instrument s’introduí professionalment a Filadèlfia Per a la seva primera feina important, amb Eddie Cleanhead Vinson 1947-48, s’inicià en el saxo tenor El 1949 treballà amb Dizzy Gillespie, i el 1952 amb Earl Bostic i Johnny Hodges, una de les seves influències primerenques Inicià la carrera com a solista el 1955, any que ingressà al quintet de Miles Davis, quan aquest autor entrava en la seva etapa més creativa Durant els següents cinc anys, ultra actuar amb Davis i un temps amb Thelonious Sphere Monk, es dedicà intensament a gravar…

El 1957 entrà al grup d’Ornette Coleman, on romangué quatre anys durant els quals gravà els primers set discos del saxofonista, incloent el revolucionari Free Jazz 1960 Després formà part dels grups de Sonny Rollins, Archie Shepp i Albert Ayler Al principi dels anys setanta visqué a Suècia i actuà sobretot per Europa Més tard formà el trio Codona i collaborà amb el cantant Lou Reed A la dècada dels vuitanta tocà un altre cop amb Ornette Coleman i formà part del grup Old and New Dreams, que incloïa antics membres dels grups de Coleman Fou un dels músics que liderà el free-jazz ,…

Estudià a la Fisk University i al City College de Nova York Professor de música, formà una orquestra d’estudiants, que aviat es professionalitzà La formació debutà al Cotton Club de Nova York el 1934, i començà a ser una de les favorites del públic Ben aviat assolí l’èxit discogràfic i durant els anys següents rivalitzà amb les orquestres de Chick Webb, Count Basie i Duke Ellington L’èxit del grup es degué, sobretot, als arranjaments de Sy Oliver, a la pulsació rítmica i a la brillant execució de la corda de saxos, qualitats que es mostren plenament en les peces Organ Grinder’s Swing 1936,…

Abans de formar les pròpies orquestres, collaborà, entre d’altres, amb Louis Armstrong, Art Tatum, Red Norvo, Charlie Parker i Duke Ellington, l’obra del qual influiria profundament en el seu vessant com a compositor En aquest període s’acredità com un dels principals virtuosos del contrabaix en l’àmbit del jazz A la meitat dels anys cinquanta començà a dirigir formacions de joves músics que reunia en els seus “Jazz Workshop” ‘Taller musical’ Cal destacar molt especialment el període 1960-64, marcat per la collaboració amb el saxofonista Eric Dolphy La seva música, turbulenta,…

Debutà amb Charlie Parker en enregistraments de discs 1947-48 El seu estil revelà aviat una acusada originalitat pel seu lirisme introspectiu, que aconseguia amb la contenció del so i la sobrietat en la digitació, per contrast amb l’exuberància del bop Els anys 1948-50 dirigí els músics dels enregistraments Capitol, expressió de la tendència cool , amb els arranjadors Gerry Mulligan, Gil Evans i John Lewis Els anys cinquanta dirigí diversos conjunts reduïts en els quals collaboraren solistes com J Coltrane i B Evans El conjunt que dirigí els anys seixanta, que incloïa el pianista H Hancock i…

Tocà el piano i instruments de vent des de la infantesa i, ja d’adolescent, escriví alguns arranjaments El 1946 entrà a l’orquestra de Gene Krupa com a arranjador S’especialitzà en saxòfon baríton i s’associà al naixent moviment cool-jazz Treballà en diverses formacions, de les quals cal remarcar el nonet de Miles Davis al final dels anys quaranta El 1952 s’installà a Los Angeles i formà un quartet amb el trompetista Chet Baker, un contrabaix i un bateria L’absència d’instrument harmònic permetia als instruments de vent improvisar en contrapunt La fórmula tingué èxit i llançà les carreres de…