Resultats de la cerca
Es mostren 426 resultats
cumà | cumana
Història
Individu turc del grup de kiptxaks que a mitjan s XI emigraren cap a l’oest i arribaren a dominar les estepes d’Ucraïna.
Guerrejaren en diferents ocasions amb els eslaus, i el 1204 saquejaren la ciutat de Kíev Parallelament, s’inicià un procés de russificació de llurs costums matrimonis mixts, cristianització Hagueren de sofrir diversos atacs dels mongols, que, a la fi, els sotmeteren Una part dels cumans emigrà cap a l’oest i s’establí a Hongria, a la regió de Cumània, i foren cristianitzats El nom de cumans κοψμανοί els fou donat pels bizantins els russos els anomenen polovcy , i els hongaresos, kún
experiment de Rutherford
Física
Química
Experiment portat a terme per E. Rutherford l’any 1911, basant-se en els resultats del qual fou postulada la teoria atòmica del mateix autor (model atòmic de Rutherford).
Consisteix en el bombardeig de làmines molt fines 400 Å d’or o d’argent amb partícules α, i s’observa que la majoria d’aquestes travessen les làmines sense sofrir cap desviació, mentre que una petita proporció experimenten diverses desviacions i únicament una de cada 20000 partícules incidents és reflectida per la làmina D’aquest experiment hom pot deduir que la major part del volum de l’àtom és buida, i tota la càrrega positiva es concentra en una regió molt petita d’espai
commoció
Patologia humana
Trastorn, d’origen traumàtic, de les funcions cel·lulars d’un òrgan, generalment amb repercussió en altres, allunyats o acostats a aquest, sense lesió anatòmica.
La commoció cerebral és una síndrome que apareix en els traumatismes cranials i que es caracteritza per una pèrdua poc o molt prolongada de la consciència, seguida d’una fase d’excitació En recobrar la consciència, el malalt pot sofrir una amnèsia retrògrada Hom parla també de commoció toràcica, commoció laberíntica, commoció medullar i commoció retinal, conseqüents a traumatismes del tòrax, de l’òrgan de l’oïda, de la medulla espinal o de l’ull, totes elles amb afectacions locals i sovint també generals
ostracisme
Història
A l’antiga Atenes —i a les ciutats que imitaven la seva constitució—, judici i veredicte del poble que consistia a apartar o allunyar del poder polític durant un període de deu anys els ciutadans amb ambició desmesurada o que posseïen una acumulació de poder o de riqueses excessiva, i, per tant, eren considerats perillosos per a la seguretat i la cohesió de l’estat.
L’ostracisme no comportava pèrdua o confiscació de béns i, en aquest sentit, era més una mesura de caràcter policíac que no pas una pena o una condemna a l’exili La votació que el decretava era popular i, en certa manera, democràtica a l’assemblea popular, els participants escrivien damunt de fragments de terrissa o óstraka óstrakon el nom de la persona que l’havia de sofrir i els dipositaven a l’hora de la votació Fou instituït, sembla, en temps de Clístenes 510 aC, però no fou aplicat abans del 487 aC
cicatriu
Patologia humana
Teixit de neoformació destinat a reparar les pèrdues de substància dels òrgans i dels teixits.
Les cicatrius, de coloració pàllida i consistència dura, són formades per un teixit conjuntiu vell, pobre en vasos sanguinis, cèllules i substància fonamental i ric en fibres collàgenes aquestes fibres poden sofrir una hialinosi i una calcificació En les cicatrius manca el parènquima específic de l’òrgan o teixit que fou destruït pel procés inflamatori, pel traumatisme, etc Hi ha cicatrius adherents o sinèquies, cicatrius doloroses, per englobament de petits filets nerviosos, cicatrius hiperplàstiques o queloides, cicatrius retràctils, que són la causa de deformacions, rigideses…
Charles Richet

Charles Richet
© Fototeca.cat
Biologia
Fisiòleg francès, fill d’Alfred Richet.
Juntament amb el seu collega de la Universitat de París, PPortier, i amb independència de NMArthus que arribà a conclusions semblants al mateix temps, creà el concepte i el nom d’anafilaxi per a explicar tots aquells fenòmens de sensibilització provocats per la introducció d’un antigen que, en lloc de suscitar immunitat, deixa l’organisme en condicions de sofrir trastorns greus si es repeteix el contacte Féu també valuosos estudis sobre la fisiologia del sistema nerviós i s’interessà per la metapsicologia Rebé el premi Nobel de medicina l’any 1913
Guillem Ignasi Montis i Pont i Vic
Filosofia
Política
Il·lustrat i polític, segon marquès de la Bastida.
Element jove de la Societat Econòmica d’Amics del País des del 1796 i extinent coronel d’infanteria, es convertí en el principal cap liberal illenc de començ de segle Fou amic d’Isidoro de Antillón i cofundador de l’ Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Posteriorment fou cap superior polític de les Balears setembre del 1813-juny del 1814 Promogué la creació de la càtedra d’economia política 1814 de Palma Després de sofrir empresonament i desterrament, tornà a ésser cap superior polític durant el Trienni Liberal febrer del 1821-març del 1822
Santa Anna (Mediona)
Art romànic
Aquesta capella, situada prop del terme de Sant Quintí, existia com a mínim des del segle XIII Es té constància d’una donació a l’església el 1299 El 1316 tenia cura del temple un donat, i més tard se n’encarregà la mateixa família Busquets, que vivia a la masia del costat El 1582 els jurats del terme de Mediona van decidir engrandir el temple perquè era molt visitat, i en modificaren completament l’antiga obra romànica Més tard l’edifici va sofrir altres reformes Conserva un portal de mig punt de tradició romànica fet de pedra ben treballada
sacrificar
Sofrir voluntàriament la pèrdua (de quelcom) per tal d’obtenir un avantatge.
comportar
Sofrir, o permetre, podent evitar-la (una cosa molesta, perjudicial, injusta, etc).