Resultats de la cerca
Es mostren 120 resultats
M
Astronàutica
Sèrie de coets llançadors que pertany a la JAXA.
La sèrie M fou desenvolupada originalment per l’ISAS, l’Institut de l’Espai i la Ciència Aeronàutica Prové del desenvolupament de la sèrie de coets L El primer coet de la sèrie fou l’M-4 A partir d’aquest s’obtingué l’M-3C, un coet de tres etapes al qual s’afegí una quarta etapa per a formar els coets M-3S La sèrie més recent és l’M-5 té una potència força més elevada i ha estat dissenyat per a enviar a l’espai sondes interplanetàries El primer vol de l’M-5 es realitzà el 1997
bescanviador geotèrmic
Física
Conjunt de tubs soterrats que permeten bescanviar calor amb el subsol amb la finalitat de recuperar calor o d’abocar-n’hi, en funció de si es necessita per a calefacció o per a refrigeració.
Els més habituals són els bescanviadors geotèrmics horitzontals i els verticals o sondeig geotèrmic El bescanviador geotèrmic horitzontal està constituït per un o més circuits de tub d’una llargada calculada en funció de la potència de bescanvi que es necessiti assolir, collocats horitzontalment i colgats de terra prèviament excavada fins a la fondària desitjada 2 o 3 m El bescanviador geotèrmic vertical o sondeig vertical , està constituït per una o més sondes geotèrmiques que s’introdueixen en perforacions verticals entre 50 i 100 m, normalment Per tal d’optimitzar el seu…
cosmòdrom de Pleseck
Astronàutica
Base de llançament de coets situada a Rússia.
El cosmòdrom es troba situat a uns 200 km al sud de la ciutat d’Arkhangel’sk, a l' oblast homònima Fou construït el 1957 pel govern soviètic per al llançament de míssils balístics intercontinentals S’ha fet servir tant per al llançament de sondes i satèllits com per a proves de míssils La seva localització és idònia per a collocar vehicles espacials en òrbites polars per aquesta raó s’ha fet servir molt per a satèllits militars d’observació El cosmòdrom de Pleseck ha estat el més utilitzat del món s’hi llançà més de la tercera part dels coets enviats a l’espai entre els anys…
biofilm
Ecologia
Comunitat natural de microorganismes que creixen adherits a una superfície inerta o a un organisme viu, recobrint-lo.
En els biofilms, els microorganismes estan immersos en una matriu d’exopolisacàrids que secreten ells mateixos i que contribueix a donar-los una viscositat característica La major part del biofilm és aigua, que en sol representar el 97% del pes, i té canals que permeten als microorganismes de la zona més interna l’accés al nutrient i l’oxigen Alguns exemples en són les comunitats que creixen sobre la placa dental o sobre les pedres de determinats rius Es considera que sota condicions adequades tots els microorganismes són capaços de formar biofilms Des del punt de vista clínic, els biofilms…
cometa de Halley

El cometa de Halley
© Corel
Astronomia
El cometa periòdic més cèlebre.
Fou el primer cometa del qual hom predigué el retorn Té un període d’uns 76 anys i és visible a ull nu quan és pròxim al periheli L’excentricitat de l’òrbita és de 0,967, i té una inclinació de 162° 12´ 55´ El 1705 E Halley constatà que els cometes apareguts els anys 1531, 1607 i 1682 eren el mateix, i en predigué encertadament la tornada per al 1758 En l’aparició de 1910, es produí un cert pànic, perquè hom preveia que la Terra travessaria la cua del cometa, però, bé que succeí així, el fet només provocà alguns fenòmens òptics Durant l’aparició de 1985-86, diverses sondes…
MUSES
Astronàutica
Primera nau japonesa enviada a la Lluna, llançada el gener del 1990.
Arribà al satèllit el mes de març Dintre la nau principal, que seguí una òrbita ellíptica, hi havia una sonda més petita, la qual entrà en òrbita al voltant de la Lluna L’objectiu principal era adquirir una major experiència per a missions següents La sèrie inclou actualment les sondes MUSES-A, anomenada originalment Hiten MUSES-B, que rebé primerament el nom d’HALCA, i MUSES-C, que ha estat rebatejada com Hayabusa Hayabusa fou llançada al maig del 2003 amb un coet M-5 El seu objectiu és 25143 Itokawa 1998 SF36, un asteroide que creua l’òrbita terrestre La sonda arribarà a l’…
Cal·listo
Astronomia
El més exterior dels quatre satèl·lits galileans de Júpiter.
Fou descobert per Galileu el 1601 Recorre una òrbita gairebé circular en el pla equatorial del planeta, a una distància mitjana d’aquest d’1 880 000 km, en un període d’uns setze dies Malgrat que la seva albedo és molt petita ~0,2, el seu radi 2 410 km el fa visible des de la Terra amb un petit telescopi Les sondes Voyager 1 i 2 passaren a distàncies de 126 000 i 215 000 km, respectivament, del satèllit i n'enviaren fotografies amb unes resolucions màximes respectives de 2 i 4 km que han mostrat que la seva superfície és completament plena de cràters, el diàmetre mitjà dels quals…
ultrasò
Aparell detector d' ultrasons
© Fototeca.cat
Física
Vibració de la natura del so, és a dir, composta d’ones mecàniques longitudinals, però d’una freqüència superior a la màxima audible ( audició
), que és de 20 000 Hz per a l’orella humana.
El mètode principal d’obtenció d’ultrasons consisteix en la vibració d’un cristall de quars, produïda, per un fenomen invers a l’efecte piezoelèctric, en aplicar-li un camp elèctric altern Hom arriba a produir infrasons de 6 × 10 8 Hz de freqüència, que, en l’aire, correspon a longituds d’ona d’uns 5×10 - 5 cm Els ultrasons són emprats en la determinació de la velocitat del so en un medi, en la detecció de discontinuïtats en un sòlid i en la mesura de gruixos i distàncies, especialment en les sondes per a mesurar la profunditat de la mar i per a detectar els vols de peixos, els…
oliva
Peça arrodonida, generalment metàl·lica, fixada a l’extrem d’algunes sondes.
Exploració endoscòpica o endoscòpia
Patologia humana
És anomenada exploració endoscòpica , o endoscòpia , la introducció de diversos tipus de sondes en determinats conductes o vísceres buides de l’organisme, que tenen una font d’illuminació i un sistema òptic especialment adaptat per tal que des de l’exterior hom pugui veure l’interior dels òrgans estudiats L’endoscòpia constitueix una tècnica idònia per a explorar directament la majoria dels òrgans del tub digestiu, als quals hom pot accedir amb sondes d’un diàmetre i una longitud diversos, ja sigui introduint-les des de la cavitat bucal o bé des del conducte anal…