Resultats de la cerca
Es mostren 123 resultats
Els quetògnats
Importants components del plàncton marí, els quetògnats són animals carnívors, que s’alimenten de protozous, copèpodes i larves d’altres animals marins, i alhora constitueixen l’aliment bàsic i principal de molts altres animals marins L’exemplar de la fotografia, del gènere més abundant i ric en espècies, Sagitta concretament, S inflata , permet de notar la forma de sageta del seu cos d’1 a 3 cm, amb el cap ben diferenciat, el tronc i la cua, i la forma de les aletes, transparents i mancades de musculatura Claude Carré Els quetògnats són metazous celomats, enterocèlics i deuterostomats, i per…
Els dermàpters: tisoretes i afins
Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…
medi ambient
Ecologia
Conjunt de condicions ambientals que constitueixen el marc on s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat.
El medi comprèn tots els factors que influeixen en el desenvolupament d’un organisme, llevat del factor genètic Els organismes presenten un grau elevat d’adaptació a qualsevol medi, el qual en condiciona, fins a un cert punt, la morfologia, l’anatomia i la fisiologia Hom ha comprovat que si un organisme és collocat en condicions diferents pot sofrir variacions en els seus caràcters fisiològics i àdhuc en els morfològics L’estudi dels diferents medis biològics i de les relacions entre aquests i els organismes és l’objecte d’una branca de l'ecologia anomenada autoecologia Exemples de medi…
Santa Creu (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Restes de l’església, abans que fos enderrocada, situada prop de la masia de la Santa Creu JR González Les restes d’aquesta església es troben al costat nord de la carretera nova que va de Ponts a Folquer, a poca distància de la masia de la Santa Creu, en un vessant de muntanya entre Folquer i Palau Prop seu passava el camí que anava de Ponts i Gualter a la Conca de Dellà i hi havia una font Mapa 33-12290 Situació 31TCG461526 Si seguim la carretera que va de Gualter a Folquer, el mas de la Santa Creu és a uns 3 km abans d’arribar a Folquer, prop d’un revolt marcat Les restes de l’…
Santa Creu d’Ollers (Guixers)
Art romànic
Situació L'església de Santa Creu d’Ollers L Prat Aspecte que ofereix l’exterior de l’església des del costat sud-est F Tur Al límit entre els municipis de Guixers i de Sant Llorenç de Morunys, sortint de la vila de Sant Llorenç per la carretera de la Coma i Tuixén, a 1,5 km — aproximadament del clos de la vila i a mà dreta de la carretera esmentada, al peu d’aquesta, es troba l’ermita de Santa Creu, que s’integra dintre el terme parroquial de Morunys Mapa 292M781 Situació 31TCG834665 La clau per visitar-la cal demanar-la a la casa rectoral de Sant Llorenç de Morunys MRR Història De la seva…
El poblat de l'Oral
Poblat ibèric de l'Oral, Sant Fulgenci, ~525-450 aC LA Situat a Sant Fulgenci, al Baix Segura, el poblat ibèric de l'Oral té poc més d'una hectàrea d'extensió, i és a 40 m d'altitud sobre el nivell del mar, en un dels últims contraforts de la serra del Molar, al sud de la província d'Alacant Domina una àmplia zona que a l'antiguitat estava ocupada pel mar, formant una entrada que es va convertir en albufera, la dessecació de la qual, al llarg del segle XVIII, fou l'origen d'alguns dels pobles actuals Encara avui les grans avingudes del riu Segura inunden periòdicament gran part d'aquesta…
Els sincàrides
Els sincàrides constitueixen un petit grup de crustacis que, en molts aspectes, han estat considerats com a "fòssils vivents" Pel que sembla, es desenvoluparen a final del Paleozoic i arribaren a assolir una gran diversificació, de la qual són prova les nombroses restes fòssils que se’n troben en dipòsits sedimentaris del Carbonífer i el Permià De fet, se’n conegueren representants fòssils 50 anys abans de descobrir la primera espècie vivent, Anaspides tasmanie Actualment hi ha descrites al voltant de 115 espècies, que hom agrupa en uns 30 gèneres La majoria viuen a les aigües intersticials…
Els fasmòpters: cavalls de faves
Característiques del grup Els fasmòpters, o fasmes, són insectes fitòfags de grans dimensions des de 5 fins a 30 cm de llargada, predominantment tropicals Són d’hàbits més aviat nocturns, poc mòbils, i solen mostrar un aspecte mimètic, ja sigui adoptant forma de fulla o bé de tronquet, de manera que costa de distingir-los de les plantes on viuen i s’alimenten Entre els fasmòpters, hom pot trobar, doncs, dues morfologies diferents D’una banda, hi ha els de cos llarg i cilíndric, sovint mancats d’ales, que semblen branquillons, tant pel color com per la forma, i que hom sol anomenar insectes…
Portopetre
Llogaret
Llogaret del municipi de Santanyí (Mallorca), situat al fons del profund port natural de Portopetre (obert entre les cales Llonga i Montdragó), subdividit en set calons, un dels quals ha estat utilitzat tradicionalment com a port per a embarcacions mitjanes (a la fi del s XIX hi havia encara duana), fins que els dipòsits de sorra el limitaren modernament a embarcacions de pesca (és el segon centre pesquer del municipi) i d’esbarjo.
Lloc tradicional d’estiueig dels veïns de Cas Concos i de s’Alqueria Blanca, ha esdevingut recentment un centre turístic el 1986 tenia tres hotels amb 86 places i un club de vacances amb 872 i diversos càmpings A la bocana del port fou construïda al s XVII la torre de Portopetre , per a defensa dels atacs de mar La seva església el Carme, construïda el 1954, depèn de la parròquia de s’Alqueria Blanca
Vil·la i assentament de l’Aiguacuit (Terrassa)
Olla bitroncocònica de ceràmica reduïda trobada en el rebliment d’una sitja UE114 al jaciment de l’Aiguacuit ECSA - J Roig El jaciment de l’Aiguacuit es troba situat al S del nucli urbà de Terrassa, al Vallès Occidental Va ser objecte d’intervencions arqueològiques d’urgència entre el 1988 i el 1989 sota la direcció d’E Sánchez i entre el 1989 i el 1990 amb direcció d’E Barrasetas, A Martín i JM Palet Els materials són dipositats als magatzems del Museu de Terrassa-Castell Cartoixa de Vallparadís, i alguns d’aquests exposats a la seva sala d’arqueologia L’Aiguacuit és una villa romana amb una…