Resultats de la cerca

El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…

La majoria de macròfits són fanerògames i algues Les condicions perquè es desenvolupin són la presència d’un substrat de sorres o fang, un corrent moderat o fort però no turbulent i una certa quantitat de nutrients a l’aigua Els nutrients que afavoreixen el creixement dels macròfits poden ser derivats de l’erosió de la conca hidrogràfica Com més gran sigui la conca, més forta serà la tendència a acumular nutrients, sobretot cap a les parts baixes, de manera que hi haurà un creixement més gran dels macròfits al curs baix dels rius, on, a més, el substrat és molt fi

La diversitat dels organismes que en formen part és molt gran Hom hi troba vegetals arrelats al substrat Zostera, Posidonia , etc, organismes vegetals i animals fixats al substrat, però sense penetrar-hi algues, cnidaris, poliquets tubícoles, ascidiacis, etc, animals que neden o s’arrosseguen arran del fons molluscs, crustacis, peixos, sedentaris o vàgils, i microorganismes o petits animals excavadors que habiten en els sediments del fons Aquests tipus d’organismes es distribueixen molt diferentment, segons els substrats fons de roca, de sorra, de fang i les…

Les més emprades en el camp de les microones han estat la línia bifilar parallela i el cable coaxial Però amb la integració dels circuits de microones, és a dir, el muntatge de components miniaturitzats sobre un únic substrat, s’ha desenvolupat una nova família de línies de transmissió planars La més emprada és la microstip i per a certes aplicacions particulars la stripline , coplanar i de ranura, entre d’altres Els substrats més emprats són l’alúmina i plàstics especials, amb capes conductores de coure, dipositat electrolíticament o de làmina adherida, composts d’argent…

La vermiculita té una estructura trilaminar Cristallitza en el sistema monoclínic té una duresa d’1,5 i una densitat de 2,4, i presenta un color groguenc És un mineral molt relacionat, químicament i estructuralment, amb el talc Una propietat molt important de la vermiculita és que si hom l’escalfa ràpidament fins a 250-300°C es dilata molt i a una gran velocitat parallelament a l’eix c fins a unes quatre vegades el volum primitiu És emprada com a aïllant en la construcció i, barrejada amb ciment i guix, per a fer formigó lleuger i argamassa Els jaciments més grans i més productius són als…

Creix en boscs, sobre substrat silici És comestible

També són coneguts com a micetozous i són estudiats amb els protozous Comprèn unes 450 espècies, que habiten en llocs ombrívols i humits dels boscs, sobre fusta o altres matèries orgàniques en descomposició En la fase vegetativa, els mixomicets són masses protoplasmàtiques plurinucleades anomenades plasmodis , que llisquen sobre el substrat i s’alimenten de microorganismes i de partícules orgàniques diverses Passat un quant temps, el plasmodi es fragmenta i es diferencia en esporangis, sovint pedunculats, els quals produeixen nombroses espores Les espores són perdurants, i germinen en…

Les esponges són organismes epibentònics

Hom els realitza també sobre substrats aïllants, com ara l’òxid de silici, i aleshores reben el nom de SOI Silicon On Insulatur