Resultats de la cerca

El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i Hans Pfitzner…

El 1912 fou gerent del departament de lloguer de films de l’Hispano Films, el mateix càrrec que ocupà el 1917 a l’Studio Films, firma creada el 1915 pel seu germà Joan i Alfred Fontanals Més endavant, fou cap de distribució del material de la Metro Goldwyn Corporation 1924-26 i director comercial d’Exclusivas Diana 1927-30 El 1931 el nomenaren gerent a Catalunya de l’Hispano American Films, filial espanyola de la Universal Pictures nord-americana Quan l’empresa bilbaïna Meyler Films obrí sucursal a Barcelona, fou elegit per a representar-la a Catalunya, Aragó i Illes Balears Després muntà la…

Vida A dotze anys ingressà com a aprenent en una sucursal de la Pathé Frères a Barcelona i a quinze rodà alguns reportatges i documentals Hi ocupà diversos càrrecs fou oficial d’operador 1916 i realitzà una cinta sobre uns greus esdeveniments que succeïren a Sabadell fou programista 1921, i anà a Palma com a programador en cap 1922 Continuà rodant reportatges d’actualitat, com ara Homenaje a Blasco Ibáñez 1922, per a la Gaumont Fou nomenat cap de la sucursal de la distribuïdora Julio César a València 1923, ciutat on filmà documentals, feu de director de fotografia Valencia, protectora de la…

Al mateix temps que absorbia el Banc Comercial de València 1928 i la sucursal barcelonina del Banco di Roma 1930, anava desenvolupant empreses industrials, ferroviàries, asseguradores, etc En 1942-60, s’expandí als Països Catalans mitjançant l’absorció d’un gran nombre de petites i mitjanes entitats autòctones, política que aplicà també a la resta de l’estat El 1963 creà el seu banc industrial Banco de Desarrollo Económico Español, BANDESCO El 1978 absorbí el Banc Coca, el 1979 agafà el control del Banco de Madrid i del seu filial, el Banc Català de Desenvolupament Posteriorment…

Residí molts anys a Anglaterra, i fundà a València, amb el seu pare, Tomàs Trènor i Keating , i el seu germà, Frederic, una important societat comercial, especialment dedicada a la importació d’adobs guano El seu germà Tomàs Trènor i Buccelli València 1835 — 1914 fou enginyer militar i assolí el grau de capità, però abandonà la carrera i collaborà en les empreses de Josep Campo fou l’encarregat de la construcció de la línia fèrria València-Tarragona Frederic Trènor i Buccelli València 1830 — el Cabanyal, València 1897 collaborà en les empreses familiars, fou vicecònsol de Dinamarca i membre…

El seu promotor i principal impulsor fou l’industrial llaner Pere Turull i Sallent El 1941 obrí la primera sucursal a Montcada i Reixac La seva activitat es concentra sobretot a la Catalunya central, des d’on s’ha expandit És a Barcelona des del 1974 Desenvolupà una important tasca a través de la seva obra social i cultural, per la qual l’entitat fou guardonada el 2009 amb la Creu de Sant Jordi El gener del 2010 els actius de l’entitat sumaven 13394 milions d’euros Aquest mateix any, en el marc del procés de concentració de les caixes d’estalvis impulsat pel Fons de…

L’any 1897 obrí la primera sucursal Hi destaquen els comptes d’estalvi i els dipòsits a termini, superiors a la mitjana del total de caixes Pel que fa a l’actiu, cal esmentar la forta inversió creditícia L’any 2008 disposava d’una xarxa d’unes 230 oficines, la majoria a les Illes Balears i amb presència també al País Valencià, Catalunya, Madrid, les Canàries i Castella la Manxa, i la plantilla era d’uns 1500 treballadors En el balanç d’aquest any, els recursos propis eren de d’ 11000 milions d’euros i els beneficis després d’impostos consolidats superaven els 68 milions d’euros L…

Promoguda per la junta de comerç de Bilbao, amb la finalitat de donar suport a les empreses basques siderometallúrgia, transport marítim i ferroviari, la primera sucursal fou la de París 1902 El 1963 creà el Banco Industrial de Bilbao, el 1970 absorbí quatre bancs vinculats el Castellano, l’Asturiano de Industria y Comercio, el de la Coruña i el d’Irún, i el 1979 absorbí el Banco de Huesca, amb seu a Barcelona La crisi bancària li donà l’oportunitat d’adquirir alguns bancs afectats, entre els quals tres del grup RUMASA, un del País Valencià —Banc de Promoció de Negocis— i un del…

El 1942 abandonà la feina en un banc per a dedicar-se a la distribució cinematogràfica a la sucursal barcelonina de la Distribuidora Ballesteros, que el 1962 deixà per fer-se càrrec de Discentro, empresa que havia creat el seu germà Francesc a Madrid, fins que tancà el 1978 El mateix any fundà Badal Films, des d'on distribuí a Catalunya films adquirits directament o que oferia en representació d'altres empreses, activitat que dugué a terme fins que es jubilà 1991 i tancà l'empresa Fou el propietari del petit cinema Comedia de Gràcia 1955-61 i s’ocupà de la seva programació…

L’any 1930 es fusionà amb el Bank of America of California per formar el banc actual l’any 1950 creà com a filial el Bank of America International, que el 1967 esdevingué el Bank of America Primer banc del món capitalista pels seus dipòsits, amb 95751 milions de dòlars el 1983, i el segon pels seus actius nets amb 115442 milions de dòlars L’any 1983 disposava de 1148 agències i sucursals als EUA, i sucursals i oficines de representació arreu del món A l’Estat espanyol hi entrà de la mà del Banco de Santander —Banco Comercial para América— i s’establí després amb el seu nom, amb …