Resultats de la cerca
Es mostren 309 resultats
tussigen | tussígena
El que cal saber de la bronquitis crònica
Patologia humana
La bronquitis crònica constitueix una inflamació persistent dels bronquis deguda fonamentalment a la inhalació repetida de fum de tabac, que provoca tos i expectoració habituals i deteriora progressivament la funció respiratòria No s’ha de menystenir la tos de fumador habitual, que es presenta sobretot als matins, en forma de crisis de tos amb expectoració és el primer símptoma de la bronquitis crònica i indica que es produeixen més secrecions del que és habitual que no poden ésser eliminades per la mucosa respiratòria inflamada Cal consultar el metge sempre que es presenti tos persistent,…
El que cal saber de la bronquièctasi
Patologia humana
Les bronquièctasis són dilatacions irreversibles dels bronquis que es caracteritzen perquè causen tos i expectoració persistents, generen freqüents infeccions bronco-pulmonars i en alguns casos alteren greument la funció respiratòria Antigament, la causa principal de bronquièctasi eren les complicacions infeccioses pulmonars del xarampió i la tos ferina Tanmateix, però, actualment, i gràcies a les vaccinacions sistemàtiques que s’efectuen durant la infantesa, aquestes malalties són cada vegada més estranyes En alguns casos poc freqüents les bronquièctasis són una complicació d’…
El que cal saber de la bronquitis aguda
Patologia humana
La bronquitis aguda és la inflamació de la mucosa que cobreix l’interior de les vies respiratòries inferiors Provoca tos i expectoració i sol guarir en menys de dues setmanes sense deixar seqüeles Com que també n’és afectada habitualment la mucosa de la tràquea, és anomenada igualment tràqueo-bronquitis La causa més comuna de bronquitis aguda és l’extensió als bronquis d’una infecció de les vies respiratòries altes, com una rinitis o una faringitis, i es presenta especialment en infants, persones grans i persones fumadores Malgrat que la bronquitis aguda sol ésser causada per una infecció, en…
pota de cavall
Pota de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, rizomatosa, de fulles totes basals, arrodonides i cordiformes, sinuades, llargament peciolades, i de capítols amb lígules estretes i groguenques, solitaris sobre peduncles esquamosos i flocosos, que apareixen abans que les flors.
Creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits És oficinal i constitueix un excellent remei contra la tos
Bronquitis aguda
Patologia humana
Definició La bronquitis aguda consisteix en la inflamació de la mucosa que cobreix l’interior dels bronquis, en general d’origen infecciós, que es manifesta especialment amb tos i expectoració i sol guarir en un temps màxim de dues setmanes Sovint, la inflamació aguda afecta també la mucosa de la tràquea, i en aquest cas és anomenada tràqueo-bronquitis en altres casos, aquesta inflamació afecta sobretot els bronquíols i rep el nom de bronquiolitis Causes La inflamació aguda de la capa interna dels bronquis sol ésser causada per una infecció, és a dir, l’establiment i la reproducció de…
ascariasi
Veterinària
Malaltia parasitària causada per cucs nematodes de l’ordre dels ascaroïdeus, i sobretot, per diferents espècies d’ascàrides.
En el porc, p ex, es manifesta per una irritació de la mucosa pulmonar que provoca accessos de tos violents, acompanyats de sufocacions
codeïna
Codeïna
©
Farmàcia
Alcaloide policíclic, del grup de la morfina, obtingut de l’opi, que en conté d’un 0,7 a un 2,5%, o per metilació de la morfina.
Té el punt de fusió entre 154-156ºC És emprada com a analgèsic i en el guariment de la tos el consum abusiu crea dependència
bronquiolitis
Patologia humana
Bronquitis aguda en què també són afectats els bronquíols, els quals, en obstruir-se amb l’exsudat inflamatori, obstaculitzen el pas de l’aire cap als alvèols.
La malaltia provoca dispnea intensa, tos violenta i contínua, i sovint es complica amb broncopneumònia Les persones més afectades són els infants i els vells
pota de gat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, dioica, de 5 a 25 cm d’alt, atofada, de fulles amb el revers blanc i densament tomentós, les basals espatulades i les caulinars lanceolades o linears, i de capítols blancs o rosats, aplegats en petits corimbes.
Es fa en pastures, rasos i roquissars de l’alta muntanya Els capítols són emprats en medicina popular contra la tos i certes malalties del fetge