- La bronquitis crònica constitueix una inflamació persistent dels bronquis deguda fonamentalment a la inhalació repetida de fum de tabac, que provoca tos i expectoració habituals i deteriora progressivament la funció respiratòria.
- No s’ha de menystenir la tos de fumador habitual, que es presenta sobretot als matins, en forma de crisis de tos amb expectoració: és el primer símptoma de la bronquitis crònica i indica que es produeixen més secrecions del que és habitual que no poden ésser eliminades per la mucosa respiratòria inflamada.
- Cal consultar el metge sempre que es presenti tos persistent, dolorosa o bé habitualment associada a expectoració, per tal de diagnosticar-ne l’origen i establir el tractament més adequat tan aviat com sigui possible.
- La causa més freqüent de tos habitual és la bronquitis crònica, una alteració que és diagnosticada quan hi ha l’antecedent de tos i expectoració durant més de noranta dies l’any, que no cal que siguin seguits, durant dos anys consecutius.
- Per bé que en les primeres fases de l’evolució la bronquitis crònica no provoca gaires trastorns, deteriora progressivament la funció respiratòria i origina complicacions greus fins al punt que constitueix una de les primeres causes de mortalitat actuals.
- La bronquitis crònica es pot prevenir evitant el tabaquisme. Cal tenir en compte que gairebé no hi ha persones que no siguin fumadores que pateixin d’aquest trastorn, si no és que presenten una altra malaltia.
- Evitar el tabac és especialment important per a les persones que treballen en una indústria on es produeixen gasos o fums irritants, perquè la inhalació d’aquestes substàncies incrementa el risc de patir de bronquitis crònica.
- La bronquitis crònica no és una malaltia irreversible, sinó que millora notablement amb un tractament adequat.
- La primera mesura terapèutica en la bronquitis crònica, sense la qual les altres són gairebé ineficaces, és abandonar l’hàbit de fumar. En la majoria dels casos això es pot fer per pròpia decisió de la persona fumadora, sense necessitat d’ajut, però si cal es pot recórrer a l’assistència de professionals sanitaris qualificats. No convé, però, fer un tractament antitabac sense control mèdic, perquè podria menar a fracassos desesperançadors.
- És possible que en abandonar el tabac es produeixi eventualment un augment de la tos i l’expectoració. Això no indica una agudització de la bronquitis, sinó una millora de les alteracions bronquials, que permet d’eliminar les secrecions acumulades per la malaltia.
- És recomanable que les persones afectades per aquesta malaltia mantinguin una hidratació adequada i beguin almenys dos litres d’aigua el dia, ja que d’aquesta manera es fluïdifiquen les mucositats i s’afavoreix l’expectoració.
- Les persones bronquítiques cròniques han d’emprar una roba adequada a la temperatura ambiental, que no escalfi massa, perquè l’escalfor incrementa la tos, però que no permeti de passar fred, perquè el fred afavoreix les infeccions respiratòries que agreugen la malaltia.
- El malalt ha d’evitar de respirar en ambients secs, ja que les secrecions es ressecarien i serien difícils d’eliminar. A l’hivern és recomanable d’aplicar, als radiadors i les plaques elèctriques, dispositius especials que incrementin la humitat ambiental.
- Per tal de reduir les infeccions respiratòries que originen crisis agudes de la malaltia, convé que les persones que en pateixen es vacunin contra la grip cada any, al començament de la tardor. Cal tenir en compte, però, que aquesta vacuna només protegeix de la infecció del virus de la grip, però no d’altres microorganismes causants de diversos tipus d’infeccions respiratòries, com ara el refredat comú. Contra aquests gèrmens es comercialitzen diverses vacunes l’eficàcia de les quals no ha estat mai ben demostrada.
- És recomanable que el malalt de bronquitis crònica realitzi exercicis amb regularitat per tal de mobilitzar la musculatura respiratòria, perquè la inactivitat incrementa la dispnea en efectuar petits esforços.
- Les persones a les quals s’ha diagnosticat bronquitis crònica han de consultar el metge quan observin un increment de la tos i les expectoracions, enfosquiment de l’esput o sensació de dificultat respiratòria, o bé efectuar el tractament que se’ls hagi indicat en aquests casos, perquè assenyalen una agudització de la malaltia que cal tractar de seguida per tal d’evitar que s’esdevingui un empitjorament greu.