El que cal saber de la bronquièctasi

  • Les bronquièctasis són dilatacions irreversibles dels bronquis que es caracteritzen perquè causen tos i expectoració persistents, generen freqüents infeccions bronco-pulmonars i en alguns casos alteren greument la funció respiratòria.
  • Antigament, la causa principal de bronquièctasi eren les complicacions infeccioses pulmonars del xarampió i la tos ferina. Tanmateix, però, actualment, i gràcies a les vaccinacions sistemàtiques que s’efectuen durant la infantesa, aquestes malalties són cada vegada més estranyes.
  • En alguns casos poc freqüents les bronquièctasis són una complicació d’una alteració congènita, com ara trastorns de la formació de secrecions bronquials o del moviment dels cilis bronquials.
  • Les manifestacions bàsiques de les bronquièctasis són tos i expectoracions persistents, de manera que qualsevol persona amb tos i expectoració crònica ha de consultar el metge. Fins i tot, com que l’origen de les bronquièctasis és sovint una infecció bronco-pulmonar, cal consultar el metge quan es mantenen de manera prolongada tos i expectoracions després d’una infecció respiratòria.
  • Si la persona que n’és afectada observa un augment de la tos i l’expectoració, o bé canvis en les característiques de l’esput, ha de pensar que s’ha produït una infecció de les secrecions bronquials. Així, cal consultar de seguida un metge, o bé començar el tractament antibiòtic que el metge hagi indicat per tal d’evitar que hi hagi complicacions infeccioses com ara pneumònies o pleuritis.
  • Sovint es presenten esputs de sang durant les freqüents infeccions que es manifesten al llarg de l’evolució de la malaltia, que no solen tenir repercussions importants. Tanmateix, però, cal consultar el metge si es repeteixen en un termini curt de temps, o bé adreçar-se a un servei d’urgències si es produeix una hemorràgia massiva, perquè podria posar en perill la vida del malalt.
  • En la majoria dels casos, les bronquièctasis no arriben a provocar trastorns greus si hom efectua un tractament adequat, que consisteix bàsicament a evacuar les secrecions bronquials acumulades i en l’administració d’antibiòtics quan convé.
  • Per tal d’evacuar les secrecions bronquials, cal efectuar diàriament diverses sessions de drenatge postural, la tècnica de les quals es pot aprendre amb el metge o bé amb un fisioterapeuta.
  • Per reduir la producció excessiva de secrecions bronquials, cal que les persones afectades evitin el tabac completament i, si és possible, els ambients carregats de fum o bé de gasos irritants.
  • Cal mantenir el tractament antibiòtic durant tants dies com hagi indicat el metge, encara que desapareguin els símptomes, perquè en cas contrari es podria afavorir una recaiguda.
  • En alguns casos cal recórrer a una intervenció quirúrgica que pot guarir del tot la malaltia o bé evitar la presentació d’hemorràgies perilloses.
  • El tractament correcte millora la capacitat respiratòria de les persones amb bronquièctasis i pot evitar-ne l’evolució cap a diverses complicacions com ara una insuficiència respiratòria o bé una insuficiència cardíaca.